M¨¦s natura i m¨¦s oci saludable als rius metropolitans de Barcelona
El tram urb¨¤ del riu Llobregat va rebre l¡¯any 2022 m¨¦s de tres milions de visites. L¡¯?rea Metropolitana de Barcelona considera que aquesta xifra ¨¦s un s¨ªmptoma inequ¨ªvoc de l¡¯¨¨xit dels esfor?os per a la recuperaci¨® ambiental, social i paisatg¨ªstica d¡¯aquests entorns.
Els 36 kil¨°metres del curs metropolit¨¤ del riu Llobregat, entre les localitats de Martorell i El Prat, s¨®n ara mateix un espai transitable obert a la ciutadania. Per ell hi discorren 65 kil¨°metres de camins enlla?ats per dos passos o guals inundables de creaci¨® recent. A m¨¦s, la recuperaci¨® d¡¯aquest curs fluvial que s¡¯ha produ?t en els ¨²ltims anys ha perm¨¨s que l¡¯¨¤rea s¡¯ompli de vida, amb la pres¨¨ncia estable de 1.818 esp¨¨cies de flora, 476 d¡¯aus, 432 d¡¯insectes, 50 de mam¨ªfers, 16 de peixos, 101 d¡¯ar¨¤cnids, 18 d¡¯amfibis i 40 de r¨¨ptils. Teixidors, martinets blancs, gavians argentats, cabussets o camallargues proliferen a la plana al¡¤luvial del riu, a tocar dels grans nuclis urbans, l¡¯aeroport Josep Tarradellas i les ¨¤rees industrials de la zona.
En paraules de Mart¨ªn Gull¨®n Santos, coordinador d¡¯infraestructures de l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona (AMB), tota la llera ¡°s¡¯ha omplert de vida¡±. Aix¨° implica ¡°la plena recuperaci¨® d¡¯un espai saludable per els m¨¦s de 600.000 ciutadans de 16 municipis diferents que viuen a prop del curs del Llobregat, i el mateix ¨¦s pot dir dels altres rius metropolitans, com el Bes¨°s o el Ripoll¡±. Com a conseq¨¹¨¨ncia dels esfor?os p¨²blics de recuperaci¨® social, ambiental i paisatg¨ªstica, aquests entorns fluvials s¡¯han convertit ¡°en una de las principals infraestructures verdes del territori¡± i uns espais ¡°de salut i lleure¡± cada cop m¨¦s populars entre la ciutadania, com indiquen les m¨¦s de tres milions de visites que es van produir l¡¯any 2022 a la riba del Llobregat. Gull¨®n considera que l¡¯increment sostingut de l¡¯aflu¨¨ncia demostra que ¡°l¡¯¨¤rea metropolitana, com va passar amb les platges fa uns anys, est¨¤ deixant de viure d¡¯esquenes als seus rius¡±.
Una inversi¨® regeneradora
L¡¯any 2015 va n¨¦ixer el Programa d¡¯actuacions en paisatges naturals i urbans. Des de llavors s¡¯han destinat 40 milions d¡¯euros a la rehabilitaci¨® dels ecosistemes fluvials en el marc d¡¯aquest full de ruta. L¡¯AMB ha finan?at el gruix de les accions realitzades, per¨° tamb¨¦ hi ha participat tan els ajuntaments afectats com el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
Mart¨ªn Gull¨®n Santos, coordinador d¡¯infraestructures de l¡¯AMB, destaca que s¡¯ha recuperat ¡°un espai saludable per als m¨¦s de 600.000 ciutadans de 16 municipis diferents que viuen a prop del curs del Llobregat¡±
En concret, l¡¯espai del riu Llobregat ha estat incl¨°s, per la seva singularitat, en diversos projectes finan?ats per la Uni¨® Europea, com ara el programa UrbanGreeningPlans, que proposa la renaturalitzaci¨® de les ¨¤rees urbanes tot refor?ant la biodiversitat i contribuint a la mitigaci¨® dels efectes del canvi clim¨¤tic. La vall baixa del Llobregat ¨¦s tamb¨¦ un dels ¨¤mbits d¡¯estudi del programa europeu Clearing House, que vol aprofundir en el coneixement dels beneficis que aporten els arbres i boscos presents a les grans metr¨°polis.
Mart¨ªn Gull¨®n recorda que l¡¯AMB treballa des de 2006 per connectar els rius metropolitans amb la ciutadania i disposa des de 2010 d¡¯¨¤mplies compet¨¨ncies espec¨ªfiques en l¡¯¨¤mbit de la planificaci¨® urban¨ªstica, disseny d¡¯espais p¨²blics i conservaci¨® i gesti¨® d¡¯espais naturals. El coordinador d¡¯infraestructures afegeix que ¡°les fortes inversions dels darrers anys ens han apropat al triple objectiu d¡¯aconseguir una clara millora ambiental, potenciar el valor paisatg¨ªstic de les lleres i popularitzar tant com sigui possible el seu ¨²s social¡±. En aquest ¨²ltim aspecte, Gull¨®n destaca com ¡°la pand¨¨mia ha potenciat la demanda ciutadana d¡¯alternatives d¡¯oci saludable, una necessitat creixent que pot trobar en els espais fluvials una resposta ben adequada¡±.
Passeres, guals i refugis de biodiversitat
Mireia Monr¨¤s, arquitecta de la coordinaci¨® general d¡¯infraestructures de l¡¯AMB, explica que les actuacions realitzades passaven per ¡°actuar sobre un entorn molt degradat per la pres¨¨ncia de tot tipus d¡¯infraestructures, incloses autopistes, autovies, instal¡¤lacions ferrovi¨¤ries i tot un seguit de subministraments i serveis de connectivitat subterr¨¤nia¡±. Tot aix¨° havia convertit els rius metropolitans en espais hostils, ¡°de dif¨ªcil acc¨¦s i poc atractiu per a la ciutadania¡±. En conseq¨¹¨¨ncia, les principals actuacions han estat relacionades amb ¡°construir camins, vies d¡¯acc¨¦s, guals i passeres¡± que trenquessin aquesta din¨¤mica d¡¯a?llament i deteriorament gradual del espais. Monr¨¤s destaca tamb¨¦ accions de renaturalitzaci¨® com ara ¡°fer plantacions, retirar esp¨¨cies invasores o introduir de nou flora i fauna aut¨°ctona¡±.
Des de 2015 s¡¯han destinat 40 milions d¡¯euros a la rehabilitaci¨® dels ecosistemes fluvials de l¡¯¨¤rea metropolitana
Una de les principals ha estat, des del seu punt de vista, ¡°la creaci¨® del Refugi de Biodiversitat de Santa Coloma de Gramenet¡±, al marge dret del Bes¨°s, projecte que va rebre fa uns mesos un ajut de tres milions d¡¯euros procedents de fons europeus gestionats pel Ministeri per a la Transici¨® Ecol¨°gica i Repte Demogr¨¤fic. Jos¨¦ Alonso, arquitecte tamb¨¦ de l¡¯equip d¡¯infraestructures de l¡¯AMB, conclou destacant com la creaci¨® d¡¯aquest espai lacustre al Bes¨°s, com passa ¡°amb els aiguamolls artificials¡± i altres accions similars, ¡°fa que l¡¯espai recuperi el seu valor paisatg¨ªstic i torni a formar, des d¡¯un punt de vista ambiental, d¡¯ecosistemes rics i diversos o de les rutes d¡¯aus migrat¨°ries¡±. D¡¯aquesta manera, indrets ¡°sovint molt castigats¡± entren en el cercle virtu¨®s que els transforma en entorns saludables.
De cara al futur immediat, Alonso considera que ha arribat el moment de promoure ¡°accions pedag¨°giques com ara rutes guiades¡± i tasques de millora com podria ser facilitar la mobilitat tot separant la circulaci¨® de vianants i ciclistes¡±.
El programa de recuperaci¨® fluvial en xifres
¡¤ S¡¯han fet quatre punts de pas per guals inundables, dos al Llobregat, un al Ripoll i un al riu Sec.
¡¤ S¡¯han fet una passera elevada atirantada a Barber¨¤ del Vall¨¨s i una altra passera sobre la riera de Comer?.
¡¤ S¡¯han creat 20 nous h¨¤bitats d¡¯inter¨¨s comunitari dels quals cinc s¨®n de m¨¤xima prioritat.
¡¤ S¡¯ha actuat sobre 36 kil¨°metres de la llera del Llobregat, 10,9 de l¡¯espai fluvial del Bes¨°s i 9,2 del riu Ripoll.
¡¤ El 69% del passos de l¡¯eix del Llobregat (un total de 101 punts de pas) s¨®n funcional per la connectivitat ecol¨°gica.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.