¡®Kits¡¯ urbans

L¡¯Ajuntament de Barcelona ha triat tres projectes entre els presentats a concurs per millorar el comportament energ¨¨tic i ¡°vital¡± dels edificis d¡¯habitatges. Els projectes escollits, com molts altres presentats, proposen afegir sobre la fa?ana actual dels blocs d¡¯habitatges una de nova autoportant, constru?da amb nous materials, m¨¦s lleugers i pensats amb una tecnologia constructiva que permet el muntatge en sec. La novetat aqu¨ª ¨¦s, en primer lloc, el concurs, que parteix de la idea de completar els edificis existents, per di...

L¡¯Ajuntament de Barcelona ha triat tres projectes entre els presentats a concurs per millorar el comportament energ¨¨tic i ¡°vital¡± dels edificis d¡¯habitatges. Els projectes escollits, com molts altres presentats, proposen afegir sobre la fa?ana actual dels blocs d¡¯habitatges una de nova autoportant, constru?da amb nous materials, m¨¦s lleugers i pensats amb una tecnologia constructiva que permet el muntatge en sec. La novetat aqu¨ª ¨¦s, en primer lloc, el concurs, que parteix de la idea de completar els edificis existents, per dir-ho aix¨ª, d¡¯una manera semblant a la que fa uns anys va tenir lloc amb els ascensors constru?ts a les fa?anes. Sobre la iniciativa del concurs planeja l¡¯exitosa reparaci¨® de 530 habitatges a Bordeus, coneguda com a Grand Parc, consistent a superposar a les fa?anes de tres blocs un cos de galeries, que va ser guardonada, entre altres, amb el premi MVDR el 2019. ?s admirable que els autors d¡¯aquesta obra entenguessin que aquesta soluci¨® va n¨¦ixer per ser imitada, copiada o interpretada, col¡¤locant aix¨ª la proposta al camp de les idees i no al de les formes ¡°originals¡±.

En aquest cas l¡¯originalitat era rec¨®rrer a alguna cosa que podr¨ªem dir banal, alguna cosa que, pel fet d¡¯estar a la vista de tots, no hi hem parat prou atenci¨®. De fet, els edificis amb fa?anes amb galeries s¨®n bastant corrents; els patis interiors de l¡¯Eixample barcelon¨ª, sense anar m¨¦s lluny, en s¨®n un exemple. Tamb¨¦ ho s¨®n les fa?anes que durant anys han estat intervingudes per iniciativa dels particulars, que han tancat terrasses i balcons amb fusteries d¡¯alumini, i, naturalment, no podem deixar d¡¯incloure el cas dels edificis que, mentre es netegen o reparen, folren la fa?ana amb bastides estandarditzades semblants a un Mecano de posar i treure. Tots aquests exemples associats als edificis ens venen a la mem¨°ria en veure els tres projectes seleccionats d¡¯aquest concurs.

Aix¨ª doncs, l¡¯inter¨¨s de les propostes seleccionades es troba, no en els elements, que ja existien, sin¨® en la seva adopci¨® per resoldre una nova situaci¨® a escala urbana. Potser ¨¦s ¨²til aclarir que en arquitectura la invenci¨® no existeix; el que existeix ¨¦s la imaginaci¨® per prendre un element qualsevol, arquitect¨°nic o no, i utilitzar-lo per resoldre un altre problema. I aqu¨ª el que ens ocupa ¨¦s un cas excepcionalment adient per entendre aix¨°. Aix¨ª, el m¨¦s interessant no ¨¦s la soluci¨® en si i la seva alinea?ci¨® amb l¡¯arquitectura sostenible i ecol¨°gica; el m¨¦s interessant ¨¦s que el seu posicionament posa en evid¨¨ncia l¡¯arquitectura reiteradament lloa?da, la de les formes que ens regalen habitualment els seus creadors inspirats. Formes fetes de superf¨ªcies extravagants, fa?anes desplomades, voladissos incre?bles, transpar¨¨ncies de ci¨¨ncia-ficci¨® i un grapat de ximple?ries m¨¦s, que triomfen entre el p¨²blic illetrat i els alcaldes i regidors ¨¤vids d¡¯¨¨xits electorals.

Aquests kits afegits a la fa?ana dels edificis d¡¯habitatges s¨®n, per¨°, alguna cosa m¨¦s, i suposen una reparaci¨® amb conseq¨¹¨¨ncies per pensar-hi. El fet que en alguns casos es parli d¡¯infraestructura ecol¨°gica dona peu a pensar aquestes grans safates aixecades en s¨°l p¨²blic i fixades a les fa?anes com a ¡°kits urbans¡±, i la ciutat sencera pot acabar canviant la seva fisonomia i tamb¨¦ la idea que tenim dels espais p¨²blics dels nostres pol¨ªgons. S¨®n kits urbans perqu¨¨ estan constru?ts sobre s¨°l p¨²blic; s¨®n, per tant, una mena de vorera en al?ada. ?s la ciutat, la que s¡¯ha corregit afegint elements sobre la pell dels edificis. La correcci¨® no ¨¦s tant una correcci¨® dels edificis, sin¨® de les fond¨¤ries edificables dels blocs residencials, afligits per l¡¯estretor del planejament, i planteja una reflexi¨® sobre la idea q¨¹estionable que el que separa el p¨²blic i el privat no ¨¦s una ¡°l¨ªnia¡± administrativa, sin¨® un ¡°espai¡± que ara veiem en forma de galeries i terrasses que permeten exterioritzar la vida dom¨¨stica i abocar-la a la ciutat. Pertanyen tant a l¡¯espai p¨²blic com a l¡¯espai privat dom¨¨stic: una part de l¡¯espai p¨²blic servit en safata a l¡¯espai privat dom¨¨stic. Alguna cosa pot canviar.