Del dramatisme geol¨°gic

Una visita a l¡¯obra del nou centre c¨ªvic dels carrers dels Mestres Casals i Martorell de Barcelona ens enfronta amb l¡¯estat actual de l¡¯obertura de l¡¯avinguda Francesc Camb¨®, on aquest edifici s¡¯incorpora des de la segona l¨ªnia. El lloc i l¡¯operaci¨® urban¨ªstica per prolongar aquesta avinguda, enlla?ant amb els carrers Gombau i Pou de la Figuera, convida a fer balan? anys despr¨¦s d¡¯aquella iniciativa singular. L¡¯edifici en construcci¨®, ja definit per la massa dels seus cossos, sembla distanciar-se del vocabulari arquitect¨°nic dominant en aquesta obertura, i no demostra gaire empatia ni amb el lloc ni amb els quatre arcs de dues plantes de l¡¯edifici de davant que li fan de porta.

L¡¯experiment de l¡¯obertura de l¡¯avinguda m¨¦s enll¨¤ del carrer ?lvarez de Castro es va fer desestimant el projecte inicialment previst i encarregant una nova versi¨® als autors de la reforma del Mercat de Santa Caterina, el qual contribueix al car¨¤cter del lloc. Vist amb una mica d¡¯imaginaci¨®, la coberta, amb les seves ondulacions cer¨¤miques, sembla (en termes taurins) una ver¨°nica congelada, que ha capejat un ¡°toro¡± que ha entrat al Forat atropellant els edificis a tort i a dret.... Un projecte urban¨ªstic recolzat en edificis constru?ts per diferents equips, sota la direcci¨® d¡¯una idea particular d¡¯escenografia feta a mida del projecte del mercat. Un conjunt d¡¯edificis que, veient la seva peculiar alineaci¨® serpentejant i les masses dels seus volums, amb els diversos passos gr¨¤vids oberts a sota, ens transporta mentalment a cales, barrancs, penya-segats i formacions rocoses capritxoses i rom¨¤ntiques. Tot plegat, un dramatisme geol¨°gic pur i dur. La idea de convocar formes geol¨°giques a la ciutat, simulant accidents i cataclismes, no sembla tenir un argumentari convincent. Tot all¨° que no cal raonar a la natura, necessita raonar-se a la ciutat.

A la vista d¡¯aquest esventrament ens preguntem qu¨¨ ha quedat de la manera de reformar la ciutat antiga, basada en projectes d¡¯edificis dramatitzats de nova planta, que tractaven d¡¯inventar una conting¨¨ncia que els justifiqu¨¦s. En just¨ªcia hem de respondre que el que ha quedat ¨¦s un formalisme que ha donat lloc a solucions urban¨ªstiques com les de l¡¯actual pla?a de la Gardunya. Potser n¡¯hi ha prou amb confrontar l¡¯obertura de la Via Laietana i la de Camb¨® per entendre millor la darrera. La Via Laietana es basa en la perspectiva. ?s el carrer m¨¦s perspectiu de tots els de Barcelona, per la mida, el pendent, l¡¯obliq¨¹itat dels carrers que s¡¯obren a les bandes, el car¨¤cter monumental d¡¯alguns edificis i la nombrosa quantitat de cantonades amb edicles i remats a la part superior. Mentre que el que ens ocupa es basa en la disposici¨® tea?tral de volums que produeixen alguna cosa semblant a una escenografia expressionista. El di¨¤leg entre els dos carrers obrint-se pas per les edificacions del centre hist¨°ric ens explica dues maneres diferents d¡¯intervenir a la ciutat. Una no necessita gran cosa; l¡¯altra demana una reparaci¨® profunda.El que ha canviat avui ve de la m¨¤ de la consci¨¨ncia sobre el que existeix i l¡¯inter¨¨s creixent per reparar-lo. Un dels premis FAD d¡¯enguany ha estat per al projecte d¡¯una reforma al barri antic d¡¯Olot, batejat com a ?Bon dia Carme!?, una intervenci¨® delicada per revitalitzar la pla?a Verge del Carme, porta clau de la ciutat. Aquesta intervenci¨® ens fa veure amb ulls actuals la caducitat de la qual ens ocupem aqu¨ª. La proposta olotina no tracta de mobilitzar grans volums edificats, sin¨® de modificar algunes coses all¨¤ on ¨¦s necessari fer-ho ¡ªi aix¨° ¨¦s l¡¯important¡ª, amb la participaci¨® dels interiors dels edificis que formen l¡¯indret, com per exemple els aparadors, i tot sense fer lletjos al guarnit. L¡¯espai que formen els edificis de l¡¯avinguda Camb¨® necessita una intervenci¨® que actu? en una altra direcci¨® de la cridanera arquitectura del nou Centre C¨ªvic. Una intervenci¨® intel¡¤ligent que incorpori a escena els diversos espais baixos dels edificis i aporti sentit, sensibilitat i una mica d¡¯ennobliment.