Brutalismes

Cada cert temps es reescriu la hist¨°ria, aproximadament amb els mateixos ingredients, construint una nova versi¨® dels fets. En el cas que ens ocupa, el llibre Barcelona brutalista i tardomoderna. La construcci¨® d¡¯un paisatge a escala metropolitana 1953-1976, reescriu m¨¦s de 20 anys de l¡¯arquitectura i l¡¯urbanisme metropolit¨¤. Aprofito l¡¯ocasi¨® per fer veure que el que anomenem ¡°hist¨°ria¡±, que molts imaginen com una cosa objectiva i incontestable, no ho ¨¦s, o almenys no d¡¯una manera absoluta. La hist¨°ria ¨¦s una versi¨® dels fets ajustada al nostre punt de vista ac?tual. Ara, aquesta nova lectura de l¡¯arquitectura i la ciutat inclou una extensa contextualitzaci¨® tra?ant una semblan?a de l¡¯anomenat ¡°desarrollismo¡± d¡¯aquells anys, lligat al territori, amb el fenomen de la Barcelona metropolitana. Aquest vessant ¨¦s el responsable del t¨ªtol de del llibre i el seu valor m¨¦s clar. Un paisatge que Francesc Mu?oz, a la presentaci¨® del text i citant l¡¯autor, Paolo Sustersic, afirma que est¨¤ inacabat. Els paisatges sempre s¨®n en la mesura que es transformen; diria que es tracta d¡¯un paisatge format per diferents paisatges, tants com els que el miren, cosa que inclou un espectador usuari que tamb¨¦ forma i conforma el paisatge amb la seva mirada ¡ªque ¨¦s opini¨®¡ª i la seva participaci¨®, tot convertint-se en actor d¡¯aquest. D¡¯aqu¨ª que sempre hagi pensat que, en el cas de la ciutat, ¨¦s m¨¦s adient parlar d¡¯escenari.

En qualsevol cas, el m¨¦s opinable del llibre ¨¦s el conjunt de les 50 obres de la segona part, ja que no comparteixen cap gen¨¨tica, cosa que tampoc s¡¯argumenta de manera convincent. Una col¡¤lecci¨® d¡¯obres com aquestes no poden tenir en com¨² ¨²nicament el fet d¡¯estar reunides a les p¨¤gines d¡¯un cat¨¤leg. Crec que algunes pertanyen clarament al grup d¡¯obres que poden explicar el fenomen del brutalisme, tant per la seva cruesa, i podr¨ªem dir lletjor, com per obeir la fesomia del formig¨® armat, el beton brut dels francesos, i la seva particular gram¨¤tica, reivindicada per Paul Virilio a Bunker archeology (1974). Entre aquestes, la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, l¡¯Hospital Oncol¨°gic de Bellvitge, el grup d¡¯habitatges Can Mercader, a Badalona, o el Palau de Congressos de la Fira de Montju?c, i moltes m¨¦s d¡¯escampades pel territori metropolit¨¤. L¡¯expressi¨® del material, el formig¨® armat, en molts casos vist, es combina amb la seva pr¨°pia gram¨¤tica estructural, m¨¨nsules, bigues de gran cantell o pilars en V, popularitzats aleshores, sense deixar de banda la facilitat per deixar-se ¡°imprimir¡±, cosa que van saber aprofitar artistes pl¨¤stics com Subirachs, Therrats o Orensanz. Aix¨ª, viaductes com l¡¯autopista del Maresme passant per Sant Adri¨¤ o l¡¯estaci¨® de Sants es fonen amb obres d¡¯arquitectura i mostren la manera de fer d¡¯aquests edificis, que comparteixen el fet de separar-se del terreny ¡ªuna aspiraci¨® clarament moderna¡ª i passar pels llocs de puntetes, que els suports en V accentuen tan b¨¦. En el moment actual, afectat per una sensibleria rampant, aquestes obres reconforten.

Un altre conjunt el formen obres que van rebre el malnom de ¡°realistes¡±; es tractava d¡¯obres generalment de ma¨® vist ¡ªun material honest, com els agrada dir a molts¡ª. En certa ¨¨poca, alguns de nosaltres d¡¯aquests edificis en d¨¨iem ¡°d¡¯estil Serra d¡¯Or¡±, una arquitectura pobra amb l¡¯expressivitat del ¡°pa nostre de cada dia2. Per¨° no penso que se¡¯ls pugui batejar de brutalistes. Tampoc crec que obres com la Casa Full¨¤, el Walden 7, El Castell o l¡¯edifici Blau de la pla?a Lesseps pertanyin a aquest conjunt, per¨° alg¨² podria pensar a batejar-les. Cosa que, per altra banda, no hi ajuda gaire. El cat¨¤leg tamb¨¦ en cont¨¦ d¡¯altres, com el Can¨°drom Meridiana o els menjadors dels treballadors de SEAT a la Zona Franca, que no encaixen aqu¨ª, tret que realment el prop¨°sit de reescriure la hist¨°ria sigui aix¨°. ?s d¡¯agrair que al pr¨°leg J. M. Montaner citi el llibre L¡¯arquitectura dels anys cinquanta a Barcelona, que reunia 73 obres, i el consideri un antecedent, malgrat que el llibre no sigui citat per l¡¯autor ni s¡¯inclogui a la bibliografia. M¨¦s aviat est¨¤ met¨°dicament esborrat. Un oblit conscient que en el context de reescriure la hist¨°ria pren la seva veritable dimensi¨®. Una dimensi¨® brutal.