Fusta, per¨° sense moralismes

En algunes ocasions, el m¨¦s rellevant d¡¯un edifici ¨¦s el material amb el qual est¨¤ constru?t, no ¨¦s el seu ¨²s, ni la seva utilitat, ni tampoc el lloc que ocupar¨¤, sin¨® el material. Aquest ¨¦s el protagonista. Generalment, quan un nou material inicia la seva vida, tant a l¡¯arquitectura com al disseny d¡¯objectes varis, sol comen?ar per substituir els materials anteriors i, ¨°bviament, alguna cosa de la seva gram¨¤tica, ¨¦s a dir, les regles que imposa cada material per poder construir amb ell. El ferro, per exemple, ho va fer amb la fusta quan la va comen?ar a substituir, fa ja m¨¦s d¡¯un segle. De fet, en el ram de la construcci¨® encara diem ¡°fusteria met¨¤l¡¤lica¡± o ¡°fusteria en al¡¤lumini¡±. El pl¨¤stic, un material m¨¦s recent, ho va fer amb tots els anteriors, imitant les seves formes i tamb¨¦ textures, des de la fusta a la pell d¡¯estru?; ¨¦s un material camale¨°nic. Ara assistim al que sembla ser una segona vida de la fusta a la construcci¨® d¡¯edificis, ajudada dels processos industrialitzats que permeten que aquest material tingui unes prestacions que abans no tenia. La fusta en la construcci¨® sembla haver-se alliberat en part de ¡°la fusteria de construcci¨®¡± i de les t¨¨cniques que li s¨®n pr¨°pies, i un cop processada, concebre la seva utilitzaci¨® com un proc¨¦s de muntatge i assemblatge gr¨¤cies a la seva base ¡°prefabricada¡±. Per dir-ho d¡¯altra manera, ja no ¨¦s sols el material d¡¯encavallades, bigues, puntals i tornapuntes per passar a ser el d¡¯uns taulers i panells sofisticats, amb capacitat portant.

Diversos d¡¯aquests comportaments dels materials nous, els hem pogut veure al Pavell¨® Alemany de Montju?c, on fa unes setmanes el revifat material va protagonitzar una intervenci¨® de car¨¤cter comercial, per fer publicitat de les caracter¨ªstiques de la nova fusta pensada digitalment i manipulada industrialment. La intervenci¨® permetia veure algunes de les coses comentades m¨¦s amunt, una construcci¨® amb una clara semblan?a amb la mateixa arquitectura del pavell¨®, amb el predomini de lloses i voladissos que, en lloc de rec¨®rrer al formig¨® armat, es resolia amb fusta de cantells gruixuts i, fins i tot, una imitaci¨® de l¡¯ic¨°nic mur d¡¯¨°nix, feta de taulers plotejats que interpretaven les aig¨¹es del material petri del pavell¨® actual, mostrant-nos que amb fusta es pot fer el mateix que amb pedra o formig¨®, un cas d¡¯innegable paral¡¤lelisme amb les hamburgueses veganes. La mateixa construcci¨® d¡¯aquesta exhibici¨® industrial potser hauria tingut un sentit m¨¦s adient en una fira com Construmat, per¨° al fer-se aqu¨ª es revesteix de la voluntat de voler dir: ¡°Puc fer el mateix, per¨° amb fusta!¡±, i la pregunta ¨°bvia ¨¦s: cal fer el mateix? No es tracta d¡¯una substituci¨®, sin¨® de l¡¯expressi¨® genu?na d¡¯un material o d¡¯un sistema constructiu. El cas del Crystal Palace, constru?t a la primera Exposici¨® Universal de Londres el 1851, planeja sobre aquest debat. All¨ª no es tractava d¡¯un material, ferro colat industrialitzat, sin¨® d¡¯una t¨¨cnica constructiva, la dels hivernacles, un tipus de construcci¨® de ferro i vidre que va poder elevar-se a la categoria de pavell¨® d¡¯una fira universal.

Entre els primers edificis fets ¡°amb fusta¡± aqu¨ª i els darrers, comencen a apar¨¨ixer certes difer¨¨ncies que semblen mostrar una tend¨¨ncia que s¡¯allunya de l¡¯est¨¨tica de l¡¯encofrat t¨²nel i s¡¯acosta a l¡¯assemblatge bidireccional de panells, similars al joc de play of cards ideats per Charles i Ray Eames als anys seixanta. D¡¯aquesta manera no ¨¦s sols el material, sin¨® una t¨¨cnica, una gram¨¤tica, m¨¦s a prop del bricolatge que de la construcci¨®, i aqu¨ª ¨¦s on potser es troba el cam¨ª per explorar la fusta industrialitzada: l¡¯assemblatge col¡¤laboratiu present a la construcci¨® de mobles, per¨° a una altra escala. La regularitat de les llums portants i la repetici¨® presents en una prestatgeria. D¡¯aix¨° en podr¨ªem dir ¡°fer mobles per viure¡±. Per¨° sens dubte el m¨¦s opinable sobre la fusta es troba ¡°fora¡± del material, per dir-ho aix¨ª, un material elevat els darrers anys a la categoria de redemptor i que, gr¨¤cies als seus apologistes, s¡¯ha situat al cim de la bondat constructiva, deixant tots els altres al calab¨®s de la culpabilitat dictaminada pels nous moralistes i inquisidors. Aquest ¨¦s l¡¯altre material que crec que cal evitar, el del moralisme imperant, el que ens vol fer de fusta i, com en Pinotxo, acabarem mentint.