All¨° que el mem s¡¯endugu¨¦

Aix¨° ¨¦s un altre article sobre Zona Franca, segurament no cal recordar la pol¨¨mica, o s¨ª: un col¡¤laborador, Manel Vidal, va treure una imatge en qu¨¨ se situava el PSC al l¨ªmit d¡¯una esv¨¤stica per reflectir que, segons ell, en algunes q¨¹estions el partit es troba a l¡¯extrema dreta, i d¡¯aqu¨ª hi ha hagut tot d¡¯opinions sobre la llibertat d¡¯expressi¨®, si aquesta llibertat t¨¦ l¨ªmits, si...

Aix¨° ¨¦s un altre article sobre Zona Franca, segurament no cal recordar la pol¨¨mica, o s¨ª: un col¡¤laborador, Manel Vidal, va treure una imatge en qu¨¨ se situava el PSC al l¨ªmit d¡¯una esv¨¤stica per reflectir que, segons ell, en algunes q¨¹estions el partit es troba a l¡¯extrema dreta, i d¡¯aqu¨ª hi ha hagut tot d¡¯opinions sobre la llibertat d¡¯expressi¨®, si aquesta llibertat t¨¦ l¨ªmits, si podem entrar a valorar si el contingut de la cr¨ªtica ¨¦s cert i, per tant, si aquesta certesa valida la llibertat d¡¯expressi¨® mateix. Per descomptat, no entrarem a q¨¹estionar (no pertoca a aquest espai) si l¡¯acomia?dament de Vidal ¨¦s pertinent o no, ni si ¨¦s certa la pr¨¤ctica dels partits d¡¯influir (barra censurar) en els continguts dels mitjans de comunicaci¨®.

S¨ª que ¨¦s pertinent, per¨°, la reflexi¨® sobre la pot¨¨ncia de les imatges, o almenys d¡¯algunes. I ¨¦s evident que la imatge d¡¯una esv¨¤stica ¨¦s potent. Ens incomoda trobar-la al pit d¡¯Edward Norton a American History X, ens envigoreix veure-la en una foto sota una espardenya de vetes, i en Harry encara es lamenta d¡¯haver-se disfressat d¡¯oficial de les SS amb la creu gammada al bra?. Manel Vidal hauria pogut perorar durant tota la seva secci¨® sobre els comportaments ultres del PSC, i all¨° no hauria passat d¡¯aqu¨ª, haur¨ªem fet befa d¡¯un partit pol¨ªtic tal com en d¡¯altres moments se¡¯n fa d¡¯altres. Per¨° va rec¨®rrer a un mem (d¡¯altra banda molt conegut, ha corregut prou per les xarxes) per acabar validant que, efectivament, de vegades una imatge val m¨¦s que mil paraules.

Passa que el mem s¡¯ha endut no nom¨¦s el col¡¤laborador, sin¨® tamb¨¦ el presentador, Joel D¨ªaz, i altres col¡¤laboradors, i ara mateix la continu?tat del programa ¨¦s una inc¨°gnita. Ens hav¨ªem fet il¡¤lusions, alguns enderiats d¡¯aix¨° de la llengua, que ten¨ªem a la fi un lait-xou estripat en catal¨¤, adre?at a un p¨²blic jove ara que ens feia falta arribar-hi, en una TV3 que tradicionalment havia fet gala de l¡¯humor en una llengua nostradeta: un catal¨¤ com cal amb els programes d¡¯en Puyal que posaven paranys ling¨¹¨ªstics, els de la Trinca que com a molt deien caca o cul, els del Buenafuente que entenien la transgressi¨® ling¨¹¨ªstica com a extensi¨® d¡¯interfer¨¨ncies com puesto o matxembrat. I ja sabem que Ricard Ustrell, conductor del programa de nit dels dissabtes, desdenya la funci¨® normalitzadora de TV3 (per mandat parlamentari) si molt conv¨¦.

Com diria Roy Batti, el replicant interpretat per Rutger Hauer, a Zona Franca hem vist coses que no creur¨ªeu (a TV3 almenys). Hem vist coneguts youtubers, actors i cantants en castell¨¤ parlant en catal¨¤ perqu¨¨ resulta que s¨®n catalans, i tamb¨¦ hem vist una actriu porno i un grup de trap parlant en catal¨¤. Poc ens ho pens¨¤vem que xalar¨ªem amb una batalla de rap en la catalana llengua, i hem vist un col¡¤laborador, Andr¨¦s Fanjgold, exhibir un estupend catal¨¤ amb accent argent¨ª, cosa que ens va molt b¨¦ per entendre que farem b¨¦ de relaxar els requisits de qualitat ling¨¹¨ªstica que esperem dels nous parlants. I falta la cirereta: per primera vegada en televisi¨® (p¨²blica, privada, qui sap si arreu del m¨®n, no em consta que en castell¨¤ hagi passat), hem vist una secci¨® de llengua en un programa nocturn.

Recupereu-la si no l¡¯heu vist encara. Es tracta de la ¡°Ter¨¤pia ling¨¹¨ªstica¡±, en qu¨¨ Joel D¨ªaz s¡¯estira en un sof¨¤ i al seu costat M¨ªriam Mart¨ªn Lloret (una de les ling¨¹istes de l¡¯Optimot, autora del Curset i del recent Ter¨¤pia ling¨¹¨ªstica, a Ara Llibres) mira de resoldre-li les cab¨°ries. No tan sols ens conv¨¦ l¡¯autoironia de col¡¤locar-nos al divan nosaltres mateixos per aix¨° de la llengua, sin¨® que l¡¯enginy¨®s format permet tocar q¨¹estions que d¡¯altra manera serien espinoses. Per exemple, a la segona i darrera sessi¨® de la ter¨¤pia, el Joel es lamentava d¡¯un moment en qu¨¨ havia canviat de llengua davant d¡¯una entrevistada que entenia perfectament el catal¨¤, cosa que donava peu a poder donar arguments per mantenir la llengua. Com tamb¨¦ es despatxen els irredempts dels diacr¨ªtics amb un fant¨¤stic ¡°el romanticisme ens matar¨¤¡±.

La secci¨® s¡¯acaba, altre cop tirant d¡¯autoironia, amb en Joel dient: ¡°Una ¨²ltima pregunta, rapid¨ªssima, i ja ho deixem estar que deus tenir m¨¦s clients¡±. S¨ª, n¡¯hi ha molts m¨¦s, tots plegats necessitem programes aix¨ª (pel que fa al catal¨¤, esclar) i seccions aix¨ª, que treguin la llengua dels espais arnats i la facin arribar als p¨²blics que m¨¦s se¡¯n distancien. Tant de bo la ter¨¤pia de la M¨ªriam Mart¨ªn Lloret tingui continu?tat.