Defensar el dret de Manel Vidal a dir-ho

Hi ha hagut dues menes de reaccions contr¨¤ries a l¡¯acomiadament de Manel Vidal del programa Zona Franca a causa d¡¯un acudit en qu¨¨, utilitzant la imatge d¡¯una esv¨¤stica, feia befa del PSC. N¡¯hi ha que han defensat el que Manel Vidal va dir i n¡¯hi ha que han defensat el dret de Manel Vidal a dir-ho.

Per als primers, el dret a la llibertat d¡¯expressi¨® de Manel Vidal ¨¦s una cosa, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯¨²s ret¨°ric que en fan, m¨¦s aviat secund¨¤ria. El que realment defensen ¨¦s que el gag era m¨¦s que un gag. Arribava fins al moll de l¡¯os, venen a dir. Defensar el contingut del que va dir Vidal no ¨¦s defensar el seu dret a la llibertat d¡¯expressi¨®, ¨¦s defensar que el que va dir era veritat. Exemples il¡¤lustres d¡¯aquesta mena de defensa: Jordi Borr¨¤s, que va piular que l¡¯acudit de Vidal no era un mal retrat de la realitat; Jordi Graupera, que va assegurar a la r¨¤dio que ¡°s¡¯ha de poder dir seriosament el que Manel Vidal va dir de broma¡±; o Montserrat Dameson, que, en una columna d¡¯opini¨®, deia que era esbiaixat veure l¡¯afer com un problema de manca de llibertat d¡¯expressi¨®. Des d¡¯aquest punt de vista, no es diferencien gaire respecte dels nacionalistes espanyols i els socialistes incapa?os de valorar el que va dir Vidal nom¨¦s pel que era: un acudit. Ja s¡¯ho faran, tots ben agafadets de la m¨¤, en el seu descens a l¡¯infern de la solemnitat. L¡¯episodi nom¨¦s els serveix, al capdavall, per carregar-se de ra¨®.

El dret a la llibertat d¡¯expressi¨® no ¨¦s un dret de contingut. No ¨¦s el que es diu, el que el dret a la llibertat d¡¯expressi¨® mira de protegir, sin¨® la legitimitat d¡¯alg¨² per poder-ho dir. Les opinions, els discursos o els acudits no tenen drets. Els titulars del drets s¨®n les persones. El contingut del que va dir Vidal no t¨¦ cap valor quan del que es tracta ¨¦s de justificar la seva llibertat d¡¯expressi¨®; el que t¨¦ valor ¨¦s, senzillament, que ho va dir ell, ¨¦s a dir, alg¨². ?s per aix¨° que ¨¦s jur¨ªdicament irrellevant si el que va dir Vidal era encertat, desencertat, o era un acudit o un estirabot. Amb el dret a la llibertat d¡¯expressi¨®, el que es vol emparar ¨¦s que Vidal ¨Cel millor humorista de Salt; tamb¨¦ l¡¯¨²nic¨C pugui fer acudits sense ser censurat.

Pol¨ªticament, per¨°, les coses s¨®n una mica diferents. Quan, fa un parell d¡¯anys, va ser empresonat el raper Pablo Has¨¦l, els qui vam afirmar que no est¨¤vem d¡¯acord amb les lletres de Has¨¦l ni amb el seu empresonament vam ser for?a criticats. Se¡¯ns deia que era irrellevant si s¡¯estava o no d¡¯acord amb el que deien les seves lletres. Jur¨ªdicament, insisteixo, ¨¦s veritat. Per¨° pol¨ªticament crec que ¨¦s del tot rellevant que els qui estan en desacord amb el que rapejava Has¨¦l o el que deia Vidal ho expressin i que, alhora, defensin el seu dret a rapejar-ho o a dir-ho.

El dret a la llibertat d¡¯expressi¨® seria innecessari si tots estigu¨¦ssim d¡¯acord tota l¡¯estona en tot o si a tots ens agradessin els mateixos acudits. ?s un dret que sorgeix i es justifica a causa del pluralisme existent. I la manera de protegir el pluralisme no ¨¦s defensant el que va dir Vidal, sin¨® el seu dret, precisament en virtut d¡¯estar-hi en desacord, a dir-ho. Defensant el que va dir Vidal no ¨¦s protegeix el pluralisme sin¨® ¨Cperd¨® per l¡¯obvietat¨C el que va dir Vidal.

Convertir un acudit en una cosa seriosa i solemne ¨¦s decretar, de forma arbitr¨¤ria i injustificada, un l¨ªmit a la llibertat d¡¯expressi¨®. O sigui: censurar.

La llibertat d¡¯expressi¨®, naturalment, t¨¦ l¨ªmits: d¡¯altres drets fonamentals. A mi, particularment, em sembla que l¡¯humor pot molestar i ofendre, per¨° no t¨¦ la capacitat de vulnerar d¡¯altres drets. Nom¨¦s ¨¦s humor. Pot irritar, per¨° la irritaci¨® no ¨¦s cap argument per restringir l¡¯abast d¡¯un dret fonamental. Potser haur¨ªem de reeducar-nos tots plegats sobre qu¨¨ ¨¦s l¡¯humor i concedir que si ¨¦s evident que la persona que diu alguna cosa la diu de broma, ¨¦s una descortesia i una imposici¨® per part de l¡¯interlocutor prendre-ho al peu de la lletra o seriosament. Ens podem emprenyar per una broma, nom¨¦s faltaria. Per¨° el que no podem fer, per m¨¦s ferits que ens sentim, ¨¦s transformar una broma en una cosa que no ¨¦s una broma; convertir un acudit en una cosa seriosa i solemne ¨¦s decretar, de forma arbitr¨¤ria i injustificada, un l¨ªmit a la llibertat d¡¯expressi¨®. O sigui: censurar.

La gran degradaci¨® de la nostra conversa p¨²blica no consisteix en qu¨¨ un humorista faci un acudit destripat sobre el PSC. L¡¯estat ru?n¨®s de la nostra conversa p¨²blica m¨¦s aviat consisteix en convertir un acudit destripat en una agressi¨® solemne o en una an¨¤lisi pol¨ªtica seriosa.

No tinc ni idea de qu¨¨ va demanar el PSC i a qui va demanar-ho una vegada va emetre¡¯s l¡¯acudit. Per¨°, agradi o no, el PSC senzillament va jugar el paper que jugarien tots els partits si fossin representats amb una esv¨¤stica en un programa de la televisi¨® p¨²blica. Per sentit institucional, se sol dir, no es pot permetre que a una televisi¨® p¨²blica s¡¯hi facin aquesta mena de coses, ni tan sols en broma. A mi tot aix¨° em sembla poc convincent, per¨° ¨¦s cert que les institucions p¨²bliques funcionen aix¨ª: exigeixen sentit institucional als seus membres i col¡¤laboradors (aquesta ¨¦s nom¨¦s una de les raons per la qual en ma vida se¡¯m passaria pel cap representar volunt¨¤riament cap instituci¨® ni tenir cap c¨¤rrec: el sentit institucional acaba atrofiant el pensament i els sentiments). Si a aix¨° s¡¯hi afegeix que vivim l¡¯¨¨poca de la literalitat ¨Cun mal amb el qual hi perdem tots¨C, el que va fer el PSC era del tot previsible. El que no era previsible era que fessin cas al PSC! Els responsables de la CCMA, o del Govern, haurien d¡¯haver aguantat la queixa del PSC. Haurien d¡¯haver dit: ??s un acudit fr¨ªvol i de mal gust, per¨° no acomiadarem a un col¡¤laborador per un acudit de mal gust perqu¨¨ el greuge de fer-ho, vulnerant el dret a la llibertat d¡¯expressi¨®, seria infinitament m¨¦s gran?.

El que va fer el PSC era del tot previsible. El que no era previsible era que fessin cas al PSC! Els responsables de la CCMA, o del Govern, haurien d¡¯haver aguantat la queixa del PSC

No entenc per qu¨¨ van cedir a la pressi¨®. S¨ª, ja s¨¦: els pressupostos han de ser aprovats amb els vots del PSC i a Madrid tenen negocis amb el PSOE. Per¨° no me¡¯n s¨¦ avenir que la gent d¡¯ERC ¨Cassumeixo que ¨¦s ERC¨C siguin tan f¨¤cilment impressionables. ?De veritat creuen que el PSC faria petar l¡¯entesa a Madrid amb ERC o al Parlament per un acudit hiperb¨°lic em¨¨s a la una de la matinada d¡¯un dimarts o pel rebombori generat per quatre persones addictes a tuiter? ?No hi ha ning¨² a ERC capa? de veure que, en cas que el PSC hagu¨¦s amena?at amb una cosa similar, es tractaria d¡¯un farol gegant¨ª? No puc deixar de pensar que ERC s¡¯ha empassat una jugada no gaire mestra i que al PSC deuen estar fins i tot sorpresos que els fessin cas. Probablement l¡¯¨²nic que volien era visibilitzar la protesta i ¨Cinvocant una altra patologia contempor¨¤nia¨C apar¨¨ixer com a v¨ªctimes. I ara potser no deuen ni saber qu¨¨ fer amb una vict¨°ria paup¨¨rrima que empobreix encara m¨¦s la nostra conversa p¨²blica. I ¨¦s que com diu l¡¯escriptora Curiel Jordana: ?El veritable problema a la vida arriba no quan les coses et surten malament sin¨® quan et surten excessivament b¨¦?.

Jo he votat ocasionalment al PSC, tinc fam¨ªlia que va estar empresonada a camps de concentraci¨® francesos sota la direcci¨® ideol¨°gica dels nazis i que van anar-hi a petar a causa de ser... socialistes (per acabar-ho d¡¯adobar, resulta que tinc avantpassats remots jueus!). El que vull dir ¨¦s que l¡¯acudit de Vidal va ofendre¡¯m, naturalment. Per¨° ¨¦s que per aix¨° van contractar Vidal! I ja em sembla b¨¦. I tamb¨¦ per aix¨° van aprovar un programa com Zona Franca. Per ofendre! I a la primera tempesta virtual, ERC (o la CCMA, tant se val) pren una decisi¨® que, a banda de ser jur¨ªdicament lesiva, equival, en termes estrat¨¨gics, a precipitar-se de nou pel cau de conill de tuiter, ara que semblava que ERC n¡¯havia sortit.

Acabo. Confesso que, potser massa ben acostumat a ser of¨¨s per l¡¯enigm¨¤tica barreja d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia i vulgaritat de l¡¯humor de Vidal, l¡¯acudit en q¨¹esti¨® em va semblar m¨¦s aviat discret. Per¨° en tot cas estic segur que Vidal no va dir nazi a ning¨². Va mirar d¡¯ofendre amb una broma. I aix¨° ¨¦s una cosa que els nostres temps no toleren. El que vull dir ¨¦s que s¡¯ha imposat la mania contempor¨¤nia de pensar que nom¨¦s et poden ofendre les coses serioses. ?s aquesta estrany¨ªssima d¨¨ria el que fa que els acudits deixin de ser acudits per passar a habitar l¡¯infern de la solemnitat: si aquest acudit m¡¯ha of¨¨s ¨Caix¨ª s¡¯expressa la d¨¨ria¨C, ¨¦s perqu¨¨ en realitat no ¨¦s un acudit. Doncs no. Algunes bromes ofenen i no per aix¨° deixen de ser bromes.

Jo defensar¨¦ el dret de Vidal a ofendre¡¯m. I tamb¨¦ defensar¨¦ el dret de qui sigui a ofendre els independentistes amb acudits destripats. Prefereixo els que m¡¯ofenen amb acudits forassenyats que els que nom¨¦s volen carregar-se de ra¨®. I ¨¦s que carregar-se de ra¨® no desemboca sempre en coses sinistres, per¨° totes les coses sinistres sempre han estat precedides per haver-se carregat de ra¨®.