Banalitzar el nazisme

La direcci¨® de TV3 i la productora de Zona Franca, Atomic Beat Media, han acordat acomiadar el col¡¤laborador Manel Vidal del programa. El motiu: la broma que va fer titllant el PSC de nazi. El v¨ªdeo del programa sencer ha estat retirat del web de l¡¯emissora. Vidal, simulant un consultori pol¨ªtic, va presentar un quadre amb els coneguts eixos d¡¯esquerra-dreta i autoritari-llibertari. A l¡¯hora d¡¯ubicar-hi el PSC va considerar que calia ampliar el quadre i del cant¨® autoritari va fer sortir una esv¨¤stica, un mem que fa temps que circula per la xarxa.

A l¡¯extrem m¨¦s dret¨¤ de la mateixa hi va posar el PSC. La broma va agradar al seu p¨²blic i a les xarxes socials aquest p¨²blic clama contra TV3 per censura. El ¡°seu¡± p¨²blic, perqu¨¨ segurament hi ha tota una altra poblaci¨® televident que rebr¨¤ el gag com un insult. No era a un catau amb els addictes. Era a una televisi¨® p¨²blica que t¨¦ determinades obligacions amb una audi¨¨ncia m¨¦s plural. L¡¯episodi planteja novament l¡¯eterna pol¨¨mica de si l¡¯humor ha de tenir l¨ªmits.

?bviament hi ha un munt de teories i matisos. Emilio de Gorgot, per exemple, a Jotdown, establia la frontera de la permissibilitat quan el c¨°mic deixa de fer com¨¨dia per dedicar-se a sermonejar, quan busca l¡¯aplaudiment de la seva feligresia m¨¦s que la rialla de molts.

Per¨° ¨¦s el conductor del Zona Franca, Joel D¨ªaz, qui abans de l¡¯estrena va fixar els personals l¨ªmits que havia de tenir l¡¯humor en el seu programa. Una teoria for?a prosaica que va fer en una entrevista a Naci¨® Digital. S¡¯ha de procurar, explicava, dir el que vols dir sense insultar i amb la suficient eleg¨¤ncia ¡°perqu¨¨ no et posin una querella o et facin fora de la teva feina¡±. I insistia: ¡°La possibilitat de perdre la feina ¨¦s un l¨ªmit que no vull traspassar perqu¨¨ no vull perdre la feina¡±. Al seu Twitter, amb prou feines hi ha una cr¨ªptica menci¨® al cas contra els que aplaudeixen TV3: ¡°Que valents sou tots amb la feina dels altres. Pallassos¡±. El programa ja havia perdut un patrocini per la manera de manifestar la seva posici¨® ideol¨°gica.

El problema del gag no ¨¦s ja la persistent parcialitat del programa en la tria humor¨ªstica de les seves v¨ªctimes o voler jugar a ser antisistema i pretendre que el sistema et posi un c¨°mode sof¨¤ (tamb¨¦ aqu¨ª hi ha un vol i dol per part de TV3 de molt dif¨ªcil administraci¨®). El problema rau en la banalitzaci¨® del nazisme, quan la suposada broma se sustenta en un error de concepte tan enorme (ser m¨¦s d¡¯esquerres o de dretes no ¨¦s el mateix que ser feixista). La pr¨°pia hist¨°ria de l¡¯humor demostra que territoris abans admesos ara resulten extremadament feridors per una gran part del p¨²blic i s¡¯ha deixat de fer. Per exemple, casposos acudits sobre el sexe. ?bviament, si no ets Art Spiegelman, val m¨¦s no usar el nazisme. I menys equivocadament, per insultar. Tot plegat demanava una rectificaci¨® clara, sense ambig¨¹itat. Podia haver-se solucionat d¡¯una altra manera?