Vallfogonescos

Al primer ter? del segle XIX, Joan L¨¤rios de Medrano va escriure un poema dedicat a un abstracte ¡°cantor¡± de versos en catal¨¤, i rematava el sonet d¡¯aquesta manera: ¡°No begueres las ayguas de Helicona / mes mamares la llet de Vallfogona¡±. ?s a dir: a aquest cantor, potser no li era inf¨®s l¡¯art de les muses cl¨¤ssiques (que vivien en un bosc als peus del Mont Helic¨®, del qual brollava la font Hipocrene, l¡¯aigua de la qual t¨¦ el poder de brindar la inspiraci¨® a qui la beu), per¨° s¨ª que havia estat nodrit, des de petit, per l¡¯art po¨¨tica tan popular de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogo...

Al primer ter? del segle XIX, Joan L¨¤rios de Medrano va escriure un poema dedicat a un abstracte ¡°cantor¡± de versos en catal¨¤, i rematava el sonet d¡¯aquesta manera: ¡°No begueres las ayguas de Helicona / mes mamares la llet de Vallfogona¡±. ?s a dir: a aquest cantor, potser no li era inf¨®s l¡¯art de les muses cl¨¤ssiques (que vivien en un bosc als peus del Mont Helic¨®, del qual brollava la font Hipocrene, l¡¯aigua de la qual t¨¦ el poder de brindar la inspiraci¨® a qui la beu), per¨° s¨ª que havia estat nodrit, des de petit, per l¡¯art po¨¨tica tan popular de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona (Saragossa, 1579 ¨C Vallfogona de Riucorb, 1623).

La poesia de Garcia era primordial per a un poeta que escrivia dos-cents anys despr¨¦s de la seva mort fins al punt que el seu nom servia de receptacle d¡¯un determinat model de llengua: per contraposici¨® a les elevacions d¡¯una ret¨°rica aristocr¨¤tica i senyorial, hi havia una po¨¨tica planera i desimbolta. El Rector, doncs, era el patr¨® d¡¯una poesia jocosa i fresca, senzilla i coneguda, tan divulgada i estimada que bona part dels versos que corrien amb el seu nom eren falses atribucions, f¨®rmules que sota l¡¯empara de la seva autoria podien aconseguir un extens recorregut i una aprovaci¨® general. ?s cert que era un aut¨¨ntic poeta barroc, per¨° tenia un estil m¨¦s proper al model de Lope de Vega que no pas al de G¨®ngora. De fet, es pot llegir avui en dia sense massa entrebancs, sense mixtura verborum ni refinaments l¨¨xics cultistes. Els seus poemes sobre gelosies i desenganys, sobre bellesa i lletjor, hipocresies i ridiculeses, malaltia i brutor, continuen tenint una astoradora validesa.

Al segle XIX, per¨°, el seu to desinhibit i sat¨ªric va servir d¡¯antecedent del m¨®n pitarresc (Pitarra fins i tot va escriure una obra titulada El Rector de Vallfogona) i d¡¯excusa als grans prohoms de la Renaixen?a per vilipendiar-lo. En la simp¨¤tica classificaci¨® que f¨¦u ?ngel Carmona entre ¡°jocfloralistes¡± i ¡°xarons¡±, el Rector de Vallfogona obtingu¨¦ les devocions dels ¨²ltims i la ranc¨²nia dels primers.

Per¨° Garcia venia de molt m¨¦s lluny i no era nom¨¦s aquesta vena c¨¤ustica, burlesca i ven¨¨ria que tant de renom li havia procurat. La primera edici¨® que es va fer dels seus poemes va ser obra de l¡¯Acad¨¨mia dels Desconfiats (la instituci¨® que, m¨¦s endavant, donaria lloc a l¡¯Acad¨¨mia de Bones Lletres) i, per tant, hem d¡¯entendre que el volum va n¨¦ixer amb voluntat de pontificar i donar un arquetipus de bona escriptura. ?s m¨¦s, la corporaci¨® de savis, fundada a principis del segle XVIII, va pensar que la tasca m¨¦s urgent i important que havien de fer, la seva primera obra, havia de ser aquesta: reunir les poesies del Rector de Vallfogona que, fins llavors, havien circulat, a bastament, en c¨°pies manuscrites. O sigui que era, i ¨¦s, un cl¨¤ssic amb totes les de la llei. I aquest ¨¦s el motiu literari que ens porta, aquest 2023, a celebrar l¡¯Any Rector de Vallfogona.

Per¨°, de motius, n¡¯hi ha molts m¨¦s!