Amunt les birres

En la votaci¨® oberta per decidir quin era el neologisme de l¡¯any 2022 ¡ªorganitzada per l¡¯Observatori de Neologia (UPF) i l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans¡ª, va guanyar el terme birra. Per¨° aquest manlleu de l¡¯itali¨¤, tan popular i est¨¨s, no crec que sigui una unitat l¨¨xica nova. Sense anar m¨¦s lluny, jo mateix, des de la m¨¦s tendra adolesc¨¨ncia, he gastat birra amb alegria i desimboltura.

Sospito que la paraula birra ha guanyat el concurs, precisament, perqu¨¨ ja fa molt de temps que ¨¦s amb nosaltres i ning¨² no la nota forana. El p¨²blic, sobretot, l¡¯ha indultada; se l¡¯ha volgut premiar per anostrar-la definitivament, per tancar-ne el proc¨¦s d¡¯adquisici¨®. Perqu¨¨ un dels par¨¤metres per considerar que un mot ha deixat de ser un neologisme ¨¦s, ni m¨¦s ni menys, el pas del temps. Alguns especialistes, fins i tot, han acotat aquest temps: deu anys des del primer ¨²s, si se n¡¯ha mantingut la pres¨¨ncia viva.

Com es parametritzaria el fenomen invers? O sigui: les paraules passarien a ser arcaismes a partir dels deu anys de deixar de ser d¡¯¨²s generalitzat, de desapar¨¨ixer completament de la llengua viva? Aix¨° ja ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil de dir, perqu¨¨ les peces noves s¨®n molt evidentment noves, per¨° les velles sempre es poden repescar: rescatar antigalles fa culte i protector de causes perdudes, entre la muse¨ªstica de l¡¯arque¨°leg i l¡¯enc¨ªs del brocanter. De fet, sembla que algunes paraules hagin quedat fossilitzades als diccionaris en espera d¡¯alguna ¨¤nima caritativa que els insufli l¡¯al¨¨.

El llenguatge po¨¨tic, per exemple, en sap molt, d¡¯aix¨°, i agermana perfectament neologismes i arcaismes, condensa l¡¯infinit de l¡¯espai i del temps de la llengua perqu¨¨ l¡¯utilitza des de totes les seves potencialitats: endavant i endarrere. Aix¨ª, esporgant el l¨¨xic d¡¯alguns llibres de poesia publicats el 2022, podem trobar tranquil¡¤lament arcaismes com t¨²ixec, torsimany o llur barrejats amb neologismes com transfinir o descivilitzar en un mateix volum (Granit de Carlos Minuchin, Pag¨¨s Editors), o topar-nos amb conjuncions desuetes com car (a Culleres amb forats de Llu¨ªs Maicas, Ensiola) i mes (a La mamella de D¨¦u de Cec¨ªlia Navarro, Viena) i substantius tan flamants com tra?abilitat (a L¡¯illa Henderson d¡¯Albert Garcia Elena, Bromera) o ghosting (a Rastre Quimera d¡¯Esteve Plantada, Llibres del Segle).

La literatura ha jugat des de sempre a fer sincr¨°niques les formes diacr¨°niques, o, per dir-ho d¡¯una altra manera, a ajuntar dins una sola percepci¨® ling¨¹¨ªstica termes que, en la llengua col¡¤loquial, s¡¯han donat successivament. La poesia t¨¦ la potestat de fer coincidir, de sobte, la llengua de Llull i la de Foix, de sortir del mer llenguatge pr¨¤ctic i surar en una barrija-barreja anacr¨°nica i ucr¨°nica, ressuscitar en la consci¨¨ncia col¡¤lectiva una medievalitat intr¨ªnseca o perbocar el futur inquiet mentre li va creixent a les entranyes. ?s per aquesta possibilitat sempre oberta de la llengua, que brindo amb tots vost¨¨s. Amunt les birres!