Rebles i explecions

Quan hom fa poesia seguint les normes de la preceptiva cl¨¤ssica i escriu amb el que familiarment se¡¯n diu ¡°m¨¨trica i rima¡±, poc a poc, en principi, va assolint la tra?a i l¡¯ofici suficients per no resoldre els versos amb paraules sup¨¨rflues que li serveixin ¨²nicament per sumar s¨ªl¡¤labes o per rimar, per complir amb els condicionants que s¡¯autoimposa. Aquestes paraules sobreres s¨®n conegudes com a rebles i van des de les crosses m¨¦s barates d¡¯un ¡°ai¡± o un ¡°oh¡± fins a un ¡°ben¡± o un ¡°pas¡± utilitzats amb m¨¦s murrieria que no pas aptitud. ?s a dir, hi ha solucions per anar farcint la frase sense aportar-hi res m¨¦s que palla, f¨®rmules eixutes o redundants.

D¡¯aqu¨ª se¡¯n pot concloure que la llengua ens ha donat la possibilitat de dir sense dir, de moure el discurs sense fer-lo avan?ar, de construir parla sense valor comunicatiu. S¨ª, ¨¦s cert que hi ha la ret¨°rica buida, l¡¯embolicar la troca i marejar la perdiu, per¨° jo em refereixo a les eines que la llengua porta incorporades per generar un significant insignificant: els mots expletius.

En llat¨ª, ex-plere vol dir ¡°omplir fins dalt, curullar¡±, i d¡¯aqu¨ª en deriva expletivus, o sigui: que omple. Els expletius, doncs, s¨®n, gramaticalment, aquells elements innecessaris perqu¨¨ una frase tingui sentit. En catal¨¤, com en la majoria de lleng¨¹es rom¨¤niques, n¡¯hi ha uns quants. Per exemple: la negaci¨® expletiva, com en la frase ¡°Ha guanyat m¨¦s diners que (no) nos?altres¡±; la preposici¨® expletiva, ¡°Hi ha molts (de) gats¡±; els pronoms febles expletius, ¡°Si (n¡¯)eren tres tambors¡±... Fins i tot un datiu ¨¨tic pot ser considerat un element expletiu: ¡°El nen no (em) menja¡±.

En general, els ingredients expletius estan marcats pejorativament i es consideren una vulgaritat, mots espuris, emf¨¤tics, pura inanitat sem¨¤ntica, perqu¨¨ s¨®n totalment in¨²tils des d¡¯un punt de vista l¨°gic, tot i que no sempre es poden suprimir perqu¨¨, sovint, s¨®n elements lexicalitzats, ¨¦s a dir, formen part d¡¯un conjunt sintagm¨¤tic que ja compta com si fos un sol mot. Qu¨¨ aporten? Segons els ling¨¹istes, donen expressivitat i harmoniositat, vivesa i col¡¤loquialitat. De fet, Josep Ruaix en deia mots expletius o euf¨°nics, que sonen b¨¦. S¨®n, doncs, eines de plasticitat de la llengua, que diuen amb la manera de dir i res m¨¦s. ?s a dir, s¨®n instruments essencialment est¨¨tics, poe?sia pura.

Louis Aragon, a la seva novel¡¤la Blanche ou l¡¯oubli, diu que se¡¯ls anomena expletius per desempallegar-se¡¯n, perqu¨¨ ning¨² no ha trobat una bona teoria que expliqui la seva ¡°entrada en escena¡±. Jean Bouzet els dona un valor anaf¨°ric, al¡¤legant que hi s¨®n per recordar un terme emprat anteriorment, per¨° no es refereix a una anterioritat concreta i sona com si l¡¯expletiu fos una reminisc¨¨ncia gramatical d¡¯algun element perdut en el temps. En el fons, llavors, els mots expletius ¡ªels rebles per antonom¨¤sia¡ª, ?serien un valor mist¨¨ric de la llengua? Una porta a un buit m¨ªstic? En serien blens extraviats d¡¯un cant remot?