Col¡¤leccionista en l¡¯ostracisme

N¨¨stor Luj¨¢n col¡¤leccionava de tot. Llibres (en va reunir m¨¦s de 20.000), pipes de fumar, petaques de whisky, vins i etiquetes (guardats al restaurant Hisp¨¤nia d¡¯Arenys de Mar)... I, si ens posem formidables, hi podem afegir els articles period¨ªstics. En va arribar a signar uns 25.000. ¡°Jo escric per guanyar-me la vida i per divertir-me¡±, fa una de les frases que dona entrada a l¡¯exposici¨® de butxaca que li dedica el Museu de Mat...

N¨¨stor Luj¨¢n col¡¤leccionava de tot. Llibres (en va reunir m¨¦s de 20.000), pipes de fumar, petaques de whisky, vins i etiquetes (guardats al restaurant Hisp¨¤nia d¡¯Arenys de Mar)... I, si ens posem formidables, hi podem afegir els articles period¨ªstics. En va arribar a signar uns 25.000. ¡°Jo escric per guanyar-me la vida i per divertir-me¡±, fa una de les frases que dona entrada a l¡¯exposici¨® de butxaca que li dedica el Museu de Matar¨®, comissariada per Agust¨ª Pons. Una altra frase explica aquest fervor, animat per una curiositat que el va menar a escriure llibres de gastronomia i novel¡¤les, per¨° tamb¨¦ de toros, viatges, humorisme, el Madrid dels ?ustries, mem¨°ria personal i barcelonina... (34 llibres en castell¨¤ i 15 en catal¨¤): ¡°La fascinaci¨® no t¨¦ edat: ¨¦s el pur reflex de l¡¯esperit¡±. Per aix¨° devia escriure una novel¡¤la que em va encisar d¡¯adolescent, Els fantasmes del Trianon.

La profusi¨® d¡¯activitat fa dif¨ªcil l¡¯encasellament, que ¨¦s un exercici nacional preferent. Aix¨°, i ser un liberal de mal fermar, esc¨¨ptic i epicuri, explica, a parer d¡¯Agust¨ª Pons, que hagi caigut en cert ostracisme. No s¨®n temps de reivindicar qui t¨¦ ganes de passar-ho b¨¦, qui gasta una lent d¡¯escepticisme per mirar-se el m¨®n i no encaixa en un determinat model ideol¨°gic de comprom¨ªs (per entendre¡¯ns, Luj¨¢n abominava de Sartre). Periodista ins¨ªgnia de Destino, amic d¡¯?lvaro Cunqueiro i de Perucho, aixoplugat per Pla, admirador de Sagarra, ¨¦s un personatge que explica b¨¦ el doble fons de la hist¨°ria del pa¨ªs durant la segona meitat del segle XX, encara que aquest per¨ªode ara es revisiti buscant-hi ¨¨piques a la carta.

Com ¨¦s que l¡¯exposici¨® ocupa una part d¡¯un pis del Museu de Matar¨® des de la tardor, aprofitant els cent anys del seu naixement? Luj¨¢n va viure en aquella casa fins als set anys, abans que la fam¨ªlia ¡ªpare castell¨¤, mare gallega¡ª es trasllad¨¦s a Barcelona, coincidint amb l¡¯Exposici¨® Universal. ¡°En els baixos de la casa on vaig n¨¦ixer hi havia la biblioteca municipal... Estava predestinat, sembla ser¡±, diu Luj¨¢n en una entrevista que li va fer Espin¨¤s, el seu cunyat, al programa Identitats el 1988 ¡ªara es pot trobar sencera a internet arran de la mort d¡¯Espin¨¤s. I remata: ¡°A casa ¨¦rem tan honrats que no en vam robar ni un¡±, de llibre de la biblioteca, ¡°i ara penso que n¡¯hi devia haver de curiosos, que se¡¯ls devien menjar les rates... Que n¡¯hi havia!¡±. L¡¯estirabot enlla?a amb una foto de l¡¯exposici¨®: se¡¯l veu amb l¡¯editor de Destino i de l¡¯obra completa de Pla, Josep Verg¨¦s, encorbatat, fumant un puro i amb posat gamberro, en una mena de banyera d¡¯hotel sense aigua. I tamb¨¦ lliga amb l¡¯esperit d¡¯una de les pipes que es mostren: un monjo duu un cistell amb un joc d¡¯escacs i treu vi d¡¯una bota que fa de cassoleta de la pipa. Sembla una met¨¤fora o una broma m¨¦s.