Un miracle de 50 planes

'La Barcelona dels tramvies i altres textos'

N¨¨stor Luj¨¢n

Meteora

237 p¨¤gines. 20,50 euros

La Barcelona dels tramvies i altres textos ¨¦s un llibre que est¨¤ fet del rev¨¦s perqu¨¨ el lector arriba tard¨ªssim, cansat i desanimat a la plana 167. All¨¤, per¨°, ¨¦s on comen?a el dietari de 1947 de l¡¯escriptor i periodista N¨¦stor Luj¨¢n (Matar¨®, 1922-Barcelona, 1995), i llavors el lector ent¨¦n el valor del llibre gaudint com un animal i alhora estranyat que la gran not¨ªcia no siguin aquestes poques planes, i que els articles aplegats no siguin res m¨¦s que un ap¨¨ndix documental i menor. Els editors, Jordi Amat i Agust¨ª Pons, han cregut que els articles tenen un inter¨¨s veritable m¨¦s enll¨¤ de l¡¯arqueologia.

Qu¨¨ hi ha al gros del llibre? Hi ha coses d¡¯inter¨¨s per a un lector professional de la hist¨°ria local, la microhist¨°ria i, si volen, fins i tot els avatars del periodisme sota la dictadura. Seleccionen articles que, segons el pansit pr¨°leg del futur exalcalde Xavier Trias, fan palesa una ¡°llibertat d¡¯opini¨®¡± a la Barcelona de postguerra que ¨¦s perfectament inventada i falsa, inexistent. Luj¨¢n va dedicar a l¡¯empresa dels tramvies diversos articles on criticava el funcionament deficient, irracional i r¨°nec d¡¯un mitj¨¤ de transport popular i indispensable. ?s un ingredient m¨¦s dels que porten a la vaga de tramvies ic¨°nica del 1951, i ben estudiada per F¨¨lix Fan¨¦s en un llibre de fa molts anys, malgrat que oblid¨¦s o margin¨¦s aquesta s¨¨rie d¡¯articles de Luj¨¢n. S¨ª, fan de motor lent d¡¯una mobilitzaci¨® que no estava basada en raons empresarials sin¨® pol¨ªtiques, per¨° trobo que llegits ara fan poc, o molt poc, pes.

Tampoc en fan gaire els altres articles seleccionats, aquelles necrol¨°giques que el m¨¦s jove de la colla de la revista Destino va anar publicant a mesura que desapareixien els mestres o els referents incontestables del periodisme de tarann¨¤ liberal tirant a conservador, d¡¯abans de la guerra i del Destino de la postguerra. Arriba fins a la mort de Josep Pla, per¨° ni tan sols aquest article t¨¦ gaire d¡¯inter¨¨s real, no perqu¨¨ a Luj¨¢n li falt¨¦s el talent de periodista i escriptor, sin¨® perqu¨¨ l¡¯ensinistrament de l¡¯escriptura sota el franquisme no se¡¯l va treure tan de pressa com van fer d¡¯altres o fins i tot no estava ja a les seves mans assajar-ho. Les necrol¨°giques embafen perqu¨¨ no poden dir la subst¨¤ncia que fa estimables i admirables molts dels personatges retratats, perqu¨¨ est¨¤ lligat de mans i peus i ha d¡¯exal?ar amb paraules buides i massa ret¨°riques les qualitats, sovint excepcionals, de molts d¡¯ells: acaben sent m¨¦s enganyifa que veritat. Cap dels retrats ¨¦s prou il¡¤luminador o valent o ir¨°nic, o esbiaixat o intencionat o subtil com per treure¡¯n alguna cosa m¨¦s que l¡¯elogi corpr¨¨s, pla i previsible de la patum.

El miracle arriba a les 50 planes del final perqu¨¨ ensenyen la veritat amagada de la vida sota un r¨¨gim desp¨°tic i tan miserablement banal com cruel. Transcriuen les notes de dietari que Luj¨¢n va anar prenent el 1947, a inst¨¤ncies de Pla, i escrites amb un nivell de llibertat i provocaci¨®, de sarcasme i subtilesa, de voluntat d¡¯estil i sang dol?a i sang agre, que fan pensar en una reescriptura molt posterior del text. Per¨° resulta que no: resulta que sota l¡¯abjecci¨® sanguinolenta del franquisme un nano culte de 25 anys podia escriure privadament retrats i s¨ªntesis d¡¯una perspic¨¤cia anal¨ªtica i d¡¯una lucidesa ¨¨tica i intel¡¤lectual impertorbable. Com si fos ficci¨® de la bona, per¨° ¨¦s real.