Com dins d¡¯un m¨®n feli?

Una esgl¨¦sia sense gaire gr¨¤cia arquitect¨°nica. Quan la van fer, a finals del segle XVII, ben aviat va tenir una esquerda que va ser visible fins quasi tres segles m¨¦s tard. No estava dissenyada ni pensada, per tant, per acollir un concert amb condicions. Els fets que se n¡¯expliquen van m¨¦s pel carrer de l¡¯humor negre que no pas de la finor musical: a la fa?ana s¡¯indica la ¡°pedra assassina¡± que el 1691 va matar un carreter; i al terreny de l¡¯esgl¨¦sia on hi havia la fossa comuna ara hi ha La Caixa. Per¨° aquesta esgl¨¦sia va ser capa? de resguardar un m¨®n feli? el 30 de desembre passat, abans no vinguessin les presses idiotes pel ra?m i els quarts. S¡¯hi feia un concert dins del festival Silenci ¡ªuna altra contraindicaci¨® sense import¨¤ncia, habitual a la Garriga, on la r¨¤dio es diu R¨¤dio Silenci.

Aquest festival, aturat dos anys per la pand¨¨mia, reprenia les emissions amb concerts ¨ªntims en llocs religiosos del poble. Tots amb magn¨ªfica sonoritat menys l¡¯esgl¨¦sia. I com arreglar-ho per poder gaudir de la veu penetrant de Roger Mas, per sentir ben b¨¦ el pare, la criatura i el Rei dels Verns, o per somriure amb les seves ¡°llampades¡± verdaguerianes i pujolsianes i una po¨¨tica aut¨¨ntica i fibrada? Ben senzill: omplir l¡¯esgl¨¦sia amb 200 auriculars ¡ªcomptats i comod¨ªssims, d¡¯excel¡¤lent funcionament¡ª per seguir tot el concert amb garanties sonores. La parr¨°quia es va avenir sense dubtar a la idea, amb la fe de qui justament perqu¨¨ ja no creu en miracles cristians necessita abra?ar altres sorpreses. Per aix¨° can?ons com Lo comte Arnau, de Verdaguer, ¡°un dels millors poetes de la literatura universal encara que l¡¯univers no ho s¨¤piga¡±, va retronar d¡¯una manera que es diria que s¨ª, que finalment l¡¯univers s¡¯obria com l¡¯antiga esquerda de l¡¯esgl¨¦sia per adonar-se¡¯n i aplaudir-lo.

La fornida d¡¯auriculars va crear una experi¨¨ncia molt especial, tots dins l¡¯univers de Roger Mas, acompanyat de piano i contrabaix, i el seu univers xiuxiuejant-nos a cau d¡¯orella, tots dins d¡¯un m¨®n feli?. Havia calgut conv¨¨ncer el cantautor solson¨ª, l¨°gicament m¨¦s avesat a la proximitat que no pas a tenir uns espectadors amb auriculars, i tamb¨¦ superar alguns imprevistos, com un enterrament el mateix dia del concert, a les cinc de la tarda, que va fer que els organitzadors haguessin d¡¯amagar a correcuita el material sota els bancs. Una altra nota d¡¯humor negre que regalava el lloc, perqu¨¨ els espais guarden mem¨°ria i vida. Efectes que va produir l¡¯invent: m¨¦s concentraci¨®, m¨¦s entrada franca als matisos de les can?ons, cap conversa paral¡¤lela amb el del costat, cap so ali¨¨ al concert que molest¨¦s. Tot el que no era la proposta musical de Roger Mas quedava com un ress¨° lluny¨¤, inapreciable, redu?t al quasi no-res. Moss¨¨n, potser n¡¯hauria de prendre nota per guanyar atenci¨® en les pr¨¨diques.