La ciutat desconeguda on cal anar ben esmorzat

Quan el tren de la Pobla, de llegend¨¤ria lentitud, s¡¯atura a Vilanova de la Barca, el meu acompanyant i cicerone privilegiat engega aquest comentari: ¡°Saps per qu¨¨ en diuen el poble de les tres mentides? Perqu¨¨ ni ¨¦s vila, ni ¨¦s nova ni t¨¦ barca¡±. Dins un tren susp¨¨s en el temps i en la plana i en els afores de pobles, em faig a la idea que soc dins un viatge de sorpreses, on cal anar ben esmorzat i a punt per a la fantasia. Jo no sabia de la dita que diu ¡°si vas a Balaguer, esmorza primer¡±, despr¨¦s reconvertida en esl¨°gan: ¡°si vols esmorzar b¨¦, vine a Balaguer¡±. Qu¨¨ n¡¯esperem, quan arribem a una ciutat ¡ªla segona de la prov¨ªncia de Lleida¡ª de la qual no en sabem res? Para les orelles i deixa¡¯t guiar pel cicerone.

Un cop travessem la pla?a del Mercadal (¨¦s veritat el que diuen els balaguerins de pro que ¨¦s la pla?a porticada m¨¦s gran de Catalunya?) i ens plantem dalt de la muralla, puja que pujar¨¤s, entens la ciutat. Aqu¨ª la part antiga, all¨¤ la nova, i m¨¦s enll¨¤, l¡¯horta. No ¨¦s f¨¤cil mirar i entendre un paisatge de cop i volta. Per¨° la sinuositat de la muralla opera l¡¯encanteri: albires les estretors del nucli hist¨°ric com camins de formiguer; a la banda esquerra, el barri gitano; a la dreta, un pati amb gallines; i a l¡¯esquena de la muralla s¡¯insinua un lloc on¨ªric, l¡¯antigor ¨¤rab, que ara sembla a mig enraigar.

¡°Balaguer t¨¦ un patrimoni molt valu¨®s, poc conegut i poc estudiat¡±, em xiuxiueja el cicerone. Si des de dalt de la muralla no me n¡¯havia quedat boira de dubte, mentre baixem encara menys. Podria anomenar una tirallonga de fites, per¨° el que de veritat em roba el cor ¨¦s el nom del centre cultural: ¡°La palla va cara¡±. Ovaci¨®. El nom fa la cosa i fa ressonar-hi veus del passat.

Encara no m¡¯he refet que en una paret veig la silueta dibuixada de l¡¯escriptora Teresa P¨¤mies, nascuda a Balaguer, de la qual esperem interessants novetats editorials ben aviat. I m¨¦s endavant em topo amb un quisso eminent, la seva escultura: el Rovell¨® creat per Josep Vallverd¨² (d¡¯ell celebrem enguany els cent anys plet¨°rics), que va arribar a Balaguer primer per feina i, despr¨¦s, perqu¨¨ un amor de gran l¡¯hi va fer tornar. ?s una hist¨°ria tan fascinant ¡ªla d¡¯aquest escriptor longeu i vital, homenot de Ponent, n¡¯hi diuen¡ª que el periodista Francesc Canosa l¡¯ha recollit en el llibre de converses Tu, Vallverd¨²! Entrevista a una vida. Marxo ben dinada, amb quatre notes preses i un embadocament que troba el contrapunt kitsch: l¡¯escultura d¡¯un morter gegant que commemora els 700 anys de la cuina catalana. Pesa dos mil quilos. Som el pa¨ªs de qui efem¨¨ride passa, any empeny. Si alguna nota ¨¦s inexacta, nom¨¦s ho podeu atribuir a la veta de conte que em va agafar nom¨¦s baixar del tren de la Pobla, en cap cas al cicerone.