¡®Filosofia de la cura¡¯, de Boris Groys: Metges i curadors: genealogies agressives

La publicaci¨® recent de Filosofia de la cura, de Boris Groys, tradu?t per David Cusc¨®, ¨¦s una genealogia irregular de l¡¯agressivitat, amb transicions poc s¨°lides que aboquen per moments a l¡¯oblit del fil roig que ens condueix. La for?a de construcci¨® d¡¯un pensament propi, que sembla sentir-se amb for?a en un pr¨°leg brillant, queda desdibuixada en el cos del text, on Groys es converteix en una m¨¤ que agen?a amb funcions intermitents de comentador, combinant moments auda?os amb obvietats. La proposta ¨¦s una arma de dob...

La publicaci¨® recent de Filosofia de la cura, de Boris Groys, tradu?t per David Cusc¨®, ¨¦s una genealogia irregular de l¡¯agressivitat, amb transicions poc s¨°lides que aboquen per moments a l¡¯oblit del fil roig que ens condueix. La for?a de construcci¨® d¡¯un pensament propi, que sembla sentir-se amb for?a en un pr¨°leg brillant, queda desdibuixada en el cos del text, on Groys es converteix en una m¨¤ que agen?a amb funcions intermitents de comentador, combinant moments auda?os amb obvietats. La proposta ¨¦s una arma de doble fil: per una banda, fa la impressi¨® d¡¯un pensament purament a remolc del que han dit altres, que el posa a recer d¡¯haver d¡¯enunciar una tesi i discutir-la, i de l¡¯altra, per l¡¯abs¨¨ncia d¡¯una tesi clara fora del pr¨°leg, el debat hi sembla ample i possible. Ara b¨¦, el que no deixa de sorprendre s¨®n els autors que cita, si no per exhaurir, almenys per desbrossar una idea la de cura, que en principi podria semblar als ant¨ªpodes de l¡¯agressivitat, o una mena de basti¨® contra la viol¨¨ncia. I segurament, que la genealogia de la cura acabi sent una genealogia de l¡¯agressivitat ¨¦s per si sol la tesi t¨¤cita de l¡¯assaig. Resseguim-la.

El primer convocat ¨¦s Hegel i la seva l¨°gica de la revelaci¨® de la llibertat com a sentit de la hist¨°ria, fruit d¡¯un encadenament de negacions de la negaci¨® fins a arribar a un estadi postrevolucionari on preval l¡¯autoconservaci¨® que engendra els ¡°cossos desmobilitzats de la cura¡± en una mena d¡¯Estat biopol¨ªtic que fa emmalaltir.

Segurament, que la genealogia de la cura acabi sent una genealogia de l¡¯agressivitat ¨¦s per si sol la tesi t¨¤cita de l¡¯assaig

Despr¨¦s d¡¯ell, Groys dona pas a Nietzsche i la seva cerca de la veritat equiparada amb la de la ¡°gran salut¡± per imposar un nou ordre. La ¡°gran salut¡± ¨¦s agressiva perqu¨¨ ¨¦s un exc¨¦s d¡¯energia que engendra, aquest cop, cossos simb¨°lics, que poden perfectament ser obres, assedegats de prestigi i de posteritat. Continua amb Koj¨¨ve, comentador de Hegel, preocupat pel desig de l¡¯individu de ser reconegut p¨²blicament, i la missi¨® del fil¨°sof de ser creatiu i violent. Amb ell, Groys introdueix l¡¯oposici¨® entre l¡¯¨¦sser hum¨¤ ent¨¨s com una m¨¤quina potencialment immortal en ser cont¨ªnuament substitu?ble i l¡¯¨¦sser hum¨¤ ent¨¨s com un animal amb desitjos que saboteja el treball, del qual el sistema de cura, contradient-se a si mateix, no s¡¯ocupa.

En aquesta l¨ªnia, Groys apel¡¤la a Bataille i el seu desig ¡°que desfuncionalitza del tot¡± i provoca la revolta, la destrucci¨® i l¡¯autodestrucci¨® per l¡¯exc¨¦s d¡¯energia que prov¨¦ de l¡¯exterior. De nou, hi ha una contraposici¨® de l¡¯autoafirmaci¨® agressiva i la instituci¨® de la cura. Amb Caillois, Groys estudia la necessitat de mantenir els l¨ªmits entre el sagrat i el prof¨¤ per evitar la guerra. I torna Nietzsche, a partir del qual Groys es pregunta per l¡¯elevat preu a pagar en mat¨¨ria de salut per la voluntat de controlar el futur, com a substitut d¡¯eternitat, en un marc de competici¨® ferotge, a la qual nom¨¦s l¡¯espectador o qui es lliura al joc dins de les noves institucions de cura pot sostreure¡¯s. ¡°La gran salut¡±, finalment, l¡¯encarna el poble, que Groys, curiosament, analitza a la llum de Wagner, que en projecta un d¡¯imaginari contra la moda, ¡°la uniformitat m¨¦s absoluta¡± i l¡¯h¨¤bit, ¡°el d¨¨spota invencible que governa tots els d¨¨bils i covards¡±, sense sortir tanmateix de l¡¯Estat biopol¨ªtic en qu¨¨, com apunta Groys, el teatre ¨¦s una instituci¨® m¨¦s de la cura.

Un dels cap¨ªtols m¨¦s foscos ¨¦s el que Groys dedica a Heidegger, on s¡¯esborra completament el subjecte, abans de donar pas a una an¨¤lisi de les avantguardes, en qu¨¨, apunta, les obres d¡¯art es veuen com a coses i prou perqu¨¨ se sostreuen a la seva funci¨® habitual, alhora que els ¨¦ssers humans es converteixen en obres d¡¯art, a partir de les quals Fi¨®dorov fantasieja amb un museu de cossos humans capitanejat per l¡¯Estat com a forma d¡¯immortalitat democr¨¤tica. L¡¯assaig es clou amb Arendt i la seva intu?ci¨® que el treball de cura ¡°improductiva¡± rendibilitzada com a creadora de for?a de treball i de la privacitat del cos com a ¡°forma prim¨¤ria de la propietat privada¡± est¨¤ amena?at en els nostres dies per la nostra relaci¨® er¨°tica amb la societat que ens porta a dissenyar-nos i exposar-nos a nosaltres mateixos. Contra aquesta amena?a, Groys convoca Bogd¨¤nov i la seva alerta de l¡¯opressi¨® que pateixen les societats modernes pel seu propi esquelet estructurador. Amb ell s¡¯obre una finestra que adverteix que ¡°la revoluci¨® ha de produir una sensaci¨® d¡¯alleujament i no d¡¯obligaci¨®¡±.

Boris Groys hauria pogut firmar un bon llibre de text.