Som el que col¡¤leccionem

Sospitem del m¨®n de l¡¯art. Directors de museus, galeristes i comissaris arrangen objectes estranys sobre un laberint de parets blanques i els parapeten darrere una trinxera de textos enigm¨¤tics, de tal manera que, fins i tot quan el resultat ens proporciona un cert plaer, sempre roman un reducte d¡¯angoixa i malfian?a. Per qu¨¨ all¨° i no una altra cosa? La col¡¤lecci¨® d¡¯art moderna produeix ansietat en el ciutad¨¤ contemporani, llan?at en un m¨®n en qu¨¨ cada cop resulta m¨¦s f¨¤cil viure qualsevol experi¨¨ncia com si fos una obra d¡¯art. Les avantguardes ens van conv¨¨ncer que totes les coses eren dignes d¡¯entrar dins del museu, i ens les hem cregut tant que hi hem fet entrar la realitat sencera. Busquem una br¨²ixola en grans paraules com ara ¡°tradici¨®¡±, ¡°qualitat¡± o ¡°representativitat cultural¡±, per¨° nom¨¦s trobem entropia.

LA L?GICA DE LA COL¡¤LECCI? I ALTRES ASSAIGS

Boris Groys
Traducci¨® de?Carlota Gurt
Arc¨¤dia
240 p¨¤gines
18 euros

L¡¯entropia ¨¦s un concepte de la f¨ªsica que mesura el grau de desordre d¡¯un sistema: quan l¡¯univers estava contingut en un gra de ra?m abans del Big Bang, l¡¯entropia era igual a zero; l¡¯instant abans de la implosi¨® que portar¨¤ al final del temps, quan ja s¡¯hagin desplegat totes les formes imaginables, l¡¯entropia haur¨¤ arribat al m¨¤xim. Entremig: la hist¨°ria de les coses que intenten v¨¨ncer la mort amb les seves pr¨°pies armes que, segons Boris Groys, ¨¦s la hist¨°ria de l¡¯art.

Groys (Berl¨ªn Est, 1947), cr¨ªtic d¡¯art, te¨°ric de la comunicaci¨® i fil¨°sof, ¨¦s un dels pensadors contemporanis m¨¦s reconeguts, i arriba per primer cop al context editorial catal¨¤ gr¨¤cies a La l¨°gica de la col¡¤lecci¨® i altres assaigs. El llibre ofereix una selecci¨® de textos travessats per la pregunta: qu¨¨ significa col¡¤leccionar art? Per Groys, aquesta ¨¦s la q¨¹esti¨® b¨¤sica, perqu¨¨ la gran enganyifa ¨¦s buscar respostes en el geni individual dels artistes. La clau de l¡¯art es troba en la l¨°gica de col¡¤leccionar-lo.

Una manera d¡¯entendre-ho ¨¦s comparar el museu amb altres formes hist¨°riques d¡¯arreplegar objectes: l¡¯esgl¨¦sia i el palau. Als espais premoderns, les obres d¡¯art es presenten en una jerarquia rigorosa que les fa substitu?bles: un fresc o una icona s¨®n importants en la mesura que remetin a un mateix contingut religi¨®s transcendent, i per aix¨° poden ser perfectament intercanviades per obres equivalents. En canvi, al museu la substituci¨® ¨¦s impensable: la premissa fonamental de la modernitat ¨¦s que les difer¨¨ncies est¨¨tiques s¨®n decisives, que totes les formes s¨®n igualment dignes de ser conservades en tant que formes. En paraules de Groys: ¡°A l¡¯edat mitjana, les jerarquies humanes s¡¯inscrivien en les jerarquies c¨°smiques i celestials i treien d¡¯aqu¨ª la seva legitimaci¨®, ara la igualtat democr¨¤tica de la humanitat s¡¯inscriu en la suma zero de totes les formes muse¨ªsticament representades¡±.

L¡¯entropia ens inquieta perqu¨¨ tenim arrelada la idea que la vida necessita un ordre essencial. Per¨° Groys, que va viure molts anys a la Uni¨® Sovi¨¨tica, celebra els vents implacables del desordre. En l¡¯era de les ideologies, tots els intents de fer anar el m¨®n conforme a un principi ¨²ltim van acabar en l¡¯horror del totalitarisme. En canvi, seguint Susan Sontag, Groys pensa que Karl Marx nom¨¦s va tenir ra¨® en part: ¡°El m¨®n, en efecte, ja no es pot comprendre, per¨° el m¨®n ja tampoc no es pot canviar. L¡¯¨²nica cosa que es pot fer ¨¦s col¡¤leccionar el m¨®n¡±. Despr¨¦s de descabdellar totes les confusions que ens angoixen i alimenten les nostres sospites, la prosa neta i brillant de Groys deixa el lector amb un sentiment de tranquil¡¤litat l¨²dica. ?s la calma tensa del col¡¤leccionista, ¨¦s a dir, de tots nosaltres.