Barcelona i la verdura

Com la major part de les ciutats amb molta hist¨°ria, Barcelona va viure voltada de muralles fins a mitjan segle XIX. Primer va con¨¨ixer les muralles de la ciutat romana, despr¨¦s les muralles medievals, i des de mitjan segle XIV la dita muralla del Raval ¡ªamb un per¨ªmetre que coincideix amb les rondes, des de la de Sant Pau fins a l¡¯avinguda del Marqu¨¨s de l¡¯Argentera.

A mitjan segle XIX, les raons d¡¯higiene i de salubritat van poder m¨¦s que les raons defensives, i aquestes darreres muralles van ser enderrocades, com ab...

Com la major part de les ciutats amb molta hist¨°ria, Barcelona va viure voltada de muralles fins a mitjan segle XIX. Primer va con¨¨ixer les muralles de la ciutat romana, despr¨¦s les muralles medievals, i des de mitjan segle XIV la dita muralla del Raval ¡ªamb un per¨ªmetre que coincideix amb les rondes, des de la de Sant Pau fins a l¡¯avinguda del Marqu¨¨s de l¡¯Argentera.

A mitjan segle XIX, les raons d¡¯higiene i de salubritat van poder m¨¦s que les raons defensives, i aquestes darreres muralles van ser enderrocades, com abans bona part de les altres. Llavors la ciutat es va expandir lliurement per la immensa zona que va de les rondes a la serra de Collserola i Sant Pere M¨¤rtir.

Per¨° el dest¨ª de Barcelona va acabar sent el de tota gran ciutat. Un arreplec d¡¯habitatges, cada cop m¨¦s alts, va definir, amb el pas dels segles, all¨° que caracteritza totes les ciutats: es converteixen en una rara mena de naturalesa artificial, per¨° naturalesa al cap i a la fi. El paisatge urb¨¤ de les metr¨°polis, per molt d¡¯arbrat que posseeixi, sempre el conformaran els seus edificis i la geometria que els emmarca. Arbres i jardins, a les ciutats, nom¨¦s arriben a significar un ¡°mostrari¡± de la gran natura, davant la qual la ciutat presenta una muralla, ara simb¨°lica, que fa que ciutat i natura es presentin com dos ¨¤mbits distints, si no contraris. ?s quasi impossible que una ciutat presenti un cont¨ªnuum no traum¨¤tic entre ella mateixa i la naturalesa. No hi ha soluci¨® de continu?tat entre una cosa i l¡¯altra. Les muralles ja no s¨®n visibles, per¨° hi s¨®n: naturalesa i ciutat s¨®n dues realitats inconciliables.

Al poema ¡°El cigne¡±, de Les flors del mal (1857), Baudelaire, que assistia a la gran reforma urban¨ªstica del bar¨® Haussmann, ho expressava m¨¦s b¨¦ que cap poeta del seu temps: ¡°El vell Par¨ªs ja no existeix (la forma d¡¯una ciutat / canvia m¨¦s, ai las, que el cor de qualsevol mortal)¡±. Despr¨¦s un cigne ¡ªs¨ªmbol d¡¯una naturalesa pura, elemental i bella¡ª camina, descol¡¤locat, pel paviment eixut. I Baudelaire hi afegeix: ¡°Par¨ªs canvia!, per¨° res no ha canviat en la melancolia / meva...¡±

Moguts una colla de ciutadans honrats per un anhel naturalista propi de les primeres generacions rom¨¤ntiques, ara han enjardinat un bon tall del carrer Consell de Cent: hi haur¨¤ uns paviments amb geometries i peces variables ¡ªuna mena de ¡°trencad¨ªs¡± a l¡¯engr¨°s¡ª, hi haur¨¤ una il¡¤luminaci¨® rom¨¤ntica ¡ªcom la dels fanals de gas, de no fa tant¡ª i, en resultar inviable sembrar gespa en tota aquesta extensi¨®, hi haur¨¤ m¨¦s arbres i arbustos, i les inevitables jardineres de terra o de ciment: pres¨® emmurallada on malviuen petites mostres de l¡¯agresta, ufana natura.

Hi haur¨¤ ve?ns que ho agrairan. Per¨° tot plegat donar¨¤ la impressi¨®, als vianants, que la nostra ciutadania no ha acceptat que tota ciutat palesa l¡¯evid¨¨ncia d¡¯una substituci¨® de la naturalesa de deb¨° per la naturalesa d¡¯obra. Par¨ªs va quedar astorada quan Napole¨® III va procedir a l¡¯eixample de la ciutat, i d¡¯aqu¨ª va sortir un dels aspectes m¨¦s moderns de la poesia urbana, de Baudelaire fins als ¨²ltims simbolistes del segle XX, encara per fer a les lletres catalanes. La ciutat situava els seus habitants en una posici¨® inc¨°moda i paradoxal: feli?os davant el benestar i la higiene de la nova ciutat, desgraciats quan es contempla l¡¯allunyament inevitable de l¡¯element natural pr¨°piament dit. Per aix¨°, encara Baudelaire, al seu poema ¡°Els cecs¡±, va dibuixar una al¡¤legoria terrible entre els que no hi veuen, per¨° alcen els ulls al cel, i el conjunt dels habitants d¡¯una metr¨°polis: ¡°Aix¨ª van travessant [els cecs] el negre il¡¤limitat, / germ¨¤ de l¡¯eternal silenci. Oh ciutat!, / mentre tu cantes, crides i rius al voltant nostre, // enamorada del plaer fins a l¡¯atrocitat, mira!, / jo faig igual com ells, per¨° m¨¦s embajanit / em dic: ?qu¨¨ hi busquen, al Cel, tots aquests cecs?¡± Pel que fa a l¡¯amor a la natura, no hi ha redempci¨® possible per a un ciutad¨¤ dins els l¨ªmits de la ciutat. Ni el cel no pot redimir-lo. I una jardinera o un parterre nom¨¦s s¨®n un consol massa petit.

L¡¯arquitectura quedar¨¤ ara dissimulada a Barcelona per un enjardinament discret que potser generar¨¤, una altra vegada, aquella poesia natural ¡ªamb molta ¡°verdura¡±, com escrivia Carles Riba per a perplexitat de Pere Quart¡ª a la qual els catalans sempre hem estat tan aficionats: vegeu qualsevol antologia dels Jocs Florals. Segur que s¡¯hi estar¨¤ b¨¦, en aquestes illes de pseudonaturalesa, per¨° amb elles naixer¨¤ una falsa s¨ªntesi que, ben mirat, ¨¦s irrealitzable en el marc de la gran ciutat: la s¨ªntesi entre l¡¯admirable naturalesa verge ¡ª¡±que bonic!¡±, ¡°que maco!¡±, diran els ve?ns, com quan visiten l¡¯Empord¨¤¡ª i la noble naturalesa artificial ¡ªprou salvatge per ella mateixa a Barcelona¡ª de la pedra, el vidre, el ciment i l¡¯asfalt. Les ciutats s¨®n el que s¨®n, aqu¨ª i arreu. Una ciutat jard¨ª ¨¦s, en el fons, una contradictio in terminis.