Viure en la hist¨°ria

Despr¨¦s de l¡¯epid¨¨mia de la covid i de l¡¯esclat de la guerra a Ucra?na, molta gent ha deixat de fer servir el t¨°pic de l¡¯¡±aix¨° no ¨¦s propi del segle XXI¡±, amb la idea que aquest havia de ser per fi ¡ªquina il¡¤lusi¨®, quin desconeixement del car¨¤cter lineal de la hist¨°ria¡ª un segle de progr¨¦s, benanan?a, prosperitat i salut. ?s una concepci¨® de la hist¨°ria heretada del segle XVII, encara m¨¦s del XVIII, i m¨¦s encara del XIX, el gran segle de la burgesia i de la ind¨²stria. El XX, com sap tothom, no va presentar tantes gl¨°ries en el terreny de la pol¨ªtica ¡ªs¨ª en els camps de l¡¯art i la literatura¡ª com per considerar-lo millor que els anteriors.

A conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aquest desengany ¡ªque en terres catalanes s¡¯ha reblat amb una fal¨°rnia pseudohist¨°rica, m¨¦s aviat messi¨¤nica¡ª, hi ha persones, no pas col¡¤lectius, que han considerat que si el seu saeculum ¡ªen llat¨ª, ¡°el nostre pas per aquest m¨®n¡±¡ª no oferia ni consol ni progr¨¦s, seria millor refugiar-se en qualssevol altres temps hist¨°rics una mica m¨¦s gloriosos. A banda els textos de Nietzsche (Segona consideraci¨® intempestiva), d¡¯Agamben (?Qu¨¨ ¨¦s all¨° contemporani?) i de P. Stasny sobre el concepte d¡¯historicitat i de contemporane?tat, s¡¯han escrit molt poques hist¨°ries de la cultura i la pol¨ªtica en qu¨¨ dialoguin, com ha estat el cas gaireb¨¦ sempre, el temps en qu¨¨ vivim f¨ªsicament i els temps en qu¨¨ tamb¨¦ vivim segons la mem¨°ria, els coneixements, els estudis o els viatges. Quan alguna persona lletrada confessa, per exemple, no saber qui ¨¦s Madonna (la cantant), solen dir-li: ¡°Per¨°, tu, en quin m¨®n vius¡±. Qui ha fet la pregunta es quedaria esbala?t si l¡¯altre, un ¨¦sser culte, comenc¨¦s a explicar-li quina idea t¨¦ de la hist¨°ria i com la viu longitudinalment, no en el present estricte. No s¡¯ent¨¦n res sense relleu i horitz¨®.

Perqu¨¨ ¨¦s un fet que grans homes de la hist¨°ria han tingut un peu en els fets del seu temps, i un altre en qui sap quin altre moment de l¡¯evoluci¨® observable o coneguda de la humanitat. ?s Dante un home dels segles XIII-XIV? Segons com es miri, ¨¦s un home que va viure plenament en tot el decurs del cristianisme des de la seva fundaci¨®, que va subsumir diversos segles d¡¯hist¨°ria cultural i pol¨ªtica a la seva Commedia, i que, fins i tot ¡ªagafeu-vos¡ª va sembrar una llavor per a molta literatura, fins al segle XX. Spinoza ¨¦s un cas encara m¨¦s sorprenent: va escriure una ?tica a la manera geom¨¨trica, per¨° no solament corregint el coetani Descartes, sin¨® pensant en Euclides, que ¨¦s de tot un altre segle. (De fet, com que Spinoza ho veia tot sota l¡¯esp¨¨cie de l¡¯eternitat de D¨¦u i la Naturalesa ¡ªsub specie aeternitatis¡ª, si li haguessin preguntat en quin segle vivia hauria respost: ¡°En aquest, en tots els que ja han passat i en tots els que han de venir.¡± I aix¨ª ¨¦s ple, el nostre m¨®n, de persones que, veient molt poc la televisi¨® i llegint els diaris molt per sobre, tenen la sensaci¨® de viure en una mena d¡¯anacronisme feli? i culte, o en un pluricronisme, per¨° mai un ucronisme; viuen en un temps ampl¨ªssim, que inclou el propi, i aix¨ª s¡¯estalvien enrabiades i perplexitats. Entenen m¨¦s coses que el com¨² dels mortals.

En veure que aquesta era una actitud cada cop m¨¦s freq¨¹entada, hom va preguntar a un savi que l¡¯aconsell¨¦s en quins segles podia viure feli?, a m¨¦s del seu. El savi va respondre que no es preocup¨¦s gaire de viure al seu temps, que era millor viure en segles pret¨¨rits, dos o tres per persona, per anar b¨¦. ¡°I qu¨¨ en farem, del nostre temps contemporani?¡±, hom va preguntar. El savi va respondre: ¡°El contemporani nom¨¦s serveix per situar-se com cal en segles que han passat. Hem de poder agafar-nos a alguna delimitaci¨® cronol¨°gica que h¨¤gim viscut per veure quina forma agafen, sobre aquesta mar embravida, els temps anteriors.¡± ¡°Home¡±, va dir hom, ¡°potser em jutjaran un ¨¦sser ali¨¨ a les palpitacions, gr¨¤cies i desgr¨¤cies dels nostres dies¡±. Va dir el savi: ¡°No es preocupi. Nom¨¦s ser¨¤ capa? de situar al lloc que cal les gr¨¤cies, desgr¨¤cies i batecs del seu temps aquell que les projecti sobre la vivesa de tot el que ja ha succe?t¡±.

La conversa va continuar, i hom havent repreguntat per algunes mostres de segles antics de bella mem¨°ria, el savi va acabar dient: ¡°No n¡¯hi ha cap de perfecta mem¨°ria, perqu¨¨ la humanitat sempre ha estat imperfecta i est¨²pida. Nom¨¦s es tracta de rebaixar la mis¨¨ria dels temps contemporanis a base de rebaixar-ne la intensitat agermanant els avatars d¡¯ara amb els de qualssevol temps. Per comen?ar, si vol propostes, vagi cap al segle V aC (les guerres a Gr¨¨cia, P¨¨ricles, el Parten¨®); visqui a fons el segle XII (el gran moment de la cortesia, les universitats de Par¨ªs i Oxford, la croada veneciana); aturi¡¯s tant com pugui en l¡¯estudi dels segles humanistes ¡ªque, va dir, van de Petrarca fins a l¡¯Encyclop¨¦die, passant per Erasme, Cervantes, Montaigne i les guerres de religi¨®¡ª, i no s¡¯oblidi de considerar tamb¨¦ com ¡°el seu propi temps hist¨°ric¡± l¡¯¨¨poca del II Imperi franc¨¨s, que ¨¦s quan va comen?ar l¡¯idiotisme dels ¨²ltims dos segles¡±.

Hom va quedar agra?t i va sentir que, per fi, havia conegut alg¨² que sabia de deb¨° com ha d¡¯inserir-se un home en l¡¯enorme gruix i garbuix del que en diem Hist¨°ria.