¡®Qu¨¨', de Max: Teatret gr¨¤fic

L¡¯home irritat que protagonitza Qu¨¨ ¨¦s una creaci¨® de Max, per¨° podria haver-se escapat de les vinyetes de l¡¯enyorat Toni Batllori, i segur que seria molt f¨¤cil convertir el cap allargassat de la figura en la barretina del catal¨¤ emprenyat. Ara b¨¦, els temes que fan remugar aquest personatge dibuixat amb quatre ratlles els trobar¨ªem m¨¦s aviat a la secci¨® de societat: influencers, llenguatge inclusiu, criptomoneda, ¡°ciutats model de virtuts c¨ªviques, democr¨¤tiques i participatives¡±, etc¨¨tera. En aquesta par¨°dia del g¨¨nere del viatge inici¨¤tic amb qu¨¨ Francesc Capdevila (el nom darrere del pseud¨°nim llegendari) ha guanyat la primera edici¨® del Premi Finestres de C¨°mic en Catal¨¤, el nostre antiheroi no extreu lli?ons dels reptes que va superant, i de fet seria m¨¦s adequat dir que la seva lli?¨® ¨¦s que les coses de la vida no les superem, sin¨® que en el millor dels casos ens n¡¯escapolim. Qu¨¨ no va del dest¨ª, sin¨® del cam¨ª, que Max dibuixa amb una l¨ªnia negra recta horitzontal, al peu de la p¨¤gina, que travessa tot el llibre. L¡¯autor anomena el g¨¨nere que ha creat ¡°teatret gr¨¤fic¡±, una manera de riure¡¯s de com el m¨®n dels llibres ha necessitat inventar-se l¡¯etiqueta ¡°novel¡¤la gr¨¤fica¡± per poder dir que els c¨°mics s¨®n art i literatura tan dignes com la resta. I ¨¦s cert que la relaci¨® del lector amb les p¨¤gines ¨¦s la mateixa que la d¡¯un espectador amb un teatret, perqu¨¨ Max ens mant¨¦ sempre amb un mateix punt de vista sobre un escenari pel qual entren i surten personatges. La l¨ªnia negra que tant fa de cam¨ª com de tarima produeix un efecte d¡¯estranyament brechti¨¤, un trencament de la quarta paret del c¨°mic que ens recorda que la ficci¨® no ¨¦s res m¨¦s que un gargot. Si ho sumem a un ¨²s molt original de gravats antics que Max fa servir de fons per a algunes escenes, talment com si fos un traper que sampleja can?ons d¡¯altres artistes, veurem com els jocs hipertextuals de Max s¨®n tan nets com el seu tra?, el mecanisme d¡¯ampliaci¨® comunicativa per reducci¨® formal tan propi del c¨°mic dut al nivell del metallenguatge.

¡®Qu¨¨¡¯ no va del dest¨ª, sin¨® del cam¨ª, que Francesc Capdevila dibuixa amb una l¨ªnia negra recta horitzontal

A les entrevistes, Max ha explicat que inicialment volia subtitular Qu¨¨ com ¡°Una astracanada en vuit actes i un entrem¨¨s¡±. Seria complicat resumir millor l¡¯aposta per l¡¯humor absurd i narrativa sense ordre ni concert. Sobre el paper, el motor de la hist¨°ria ¨¦s una suposada crisi existencial del protagonista, un home de mitjana edat que decideix viatjar a Trapisonda per portar la contr¨¤ria als que viatgen a Santiago a trobar-se a ells mateixos. Amb el MacGuffin establert, el protagonista t¨¦ una excusa per topar-se amb ¨¦ssers i situacions inversemblants que aconsegueixen que al lector se li escapin riallades m¨¦s pr¨°ximes a la fam¨ªlia del ¡°pfff¡± que a la del ¡°haha¡±. El gran enemic del protagonista de Qu¨¨ ¨¦s l¡¯obsessi¨® contempor¨¤nia amb els discursos cr¨ªtics. El fil que uneix els vuit episodis delirants ¨¦s que en tots hi ha di¨¤legs absurds sobre algun dels assumptes de l¡¯imaginari progressista que ¨²ltimament anomenem woke. Des de la masculinitat gens deconstru?da del protagonista, que es posa calent en topar amb tres bruixes de Macbeth, fins al cavall que descobreix que l¡¯¨²nica manera de triomfar en el m¨®n de l¡¯espectacle ¨¦s abandonar la dramat¨²rgia i fer una sarsuela-trap sobre la lluita de classes, cada vinyeta ¨¦s una cr¨ªtica d¡¯un exc¨¦s d¡¯activisme ampul¡¤l¨®s en l¡¯art contemporani.

Naturalment, el gran risc de ser cr¨ªtic amb els cr¨ªtics ¨¦s caure en un mal anacronisme i acabar titllat de boomer. Alguns di¨¤legs de Qu¨¨ fan malabarismes perillosos massa a prop d¡¯aquesta l¨ªnia, i el lector pateix perqu¨¨ la ridiculitzaci¨® de l¡¯absurditat d¡¯algunes modes no es faci tan enfadosa com el mateix protagonista. Per¨° aix¨° nom¨¦s passa si intentem demanar-li al c¨°mic un contingut alternatiu, la fal¡¤lera per un discurs per sobre de la forma i la pura experi¨¨ncia est¨¨tica i c¨°mica que ¨¦s precisament el que Max vol interrogar i parodiar. A l¡¯hora de la veritat, Qu¨¨ no respon als discursos pol¨ªticament correctes amb uns altres discursos pol¨ªticament incorrectes, sin¨® que fa servir el poder de mecanismes tan elementals com el di¨¤leg absurd i la fiscalitat de l¡¯humor gr¨¤fic per dur el lector a un estadi purament interrogatiu sense contingut, una ratlla sobre un paper en blanc que no demana ser explicada, que ens fa veure que a la base de tot hi ha un qu¨¨ i no un perqu¨¨, cosa que ¨¦s una mica inquietant i produeix un tipus molt concret de riure.

Qu¨¨?

Max?
Finestres, 2023
200 p¨¤gines. 22 euros