Picasso, Mir¨®, T¨¤pies: Bordell, escombra, instint

L¡¯art pot morir ¡ªdeia Mir¨®¨C, per¨° el que importa ¨¦s que hagi escampat g¨¨rmens sobre la terra¡±¡­ Els quadres es poden destruir. El seu valor ha de raure en les idees i els sentiments que transmeten per forjar la nostra conducta en el futur.

Lluny de la beateria que propicia la mitificaci¨®, no trobarem millor manera d¡¯honrar Picasso, Mir¨® i T¨¤pies que obrir les finestres a la interlocuci¨® i el suport, a l¡¯estat de vig¨ªlia i a la intenci¨® cr¨ªtica amb la voluntat de proposar solucions noves per a un nou moment i un pr¨°xim futur, d¡¯una altra generaci¨® ja avui present.

Un fil visible, en la seva pintura, lliga els tres artistes com en una frontalitat rom¨¤nica: el capgirament d¡¯una perspectiva que va ser present en l¡¯art fins que, el 1907, apareix el bordell pict¨°ric de Picasso Les senyoretes d¡¯Aviny¨®.

En aquest bordell, en aquest sal¨® dels miralls trencats, cinc prostitutes expressades en trets geom¨¨trics se¡¯ns ofereixen en un espai pintat com amb navalla, en un violent ¨²s de les formes. Aquest llen? esquitxat d¡¯ulls ens mira cara a cara des de les seves negres c¨°rnies com culleres. No hi ha mugrons ni sexes, nom¨¦s ulls, i als seus peus una natura morta com un tall lunar de s¨ªndria i altres fruits dionis¨ªacs. Amb elles comen?a el cubisme, tot interpel¡¤lant l¡¯espectador amb tanta intensitat que se sent observat per elles i convidat a entrar pintura endins.

El cubisme ¨¦s un gran misteri contemporani que Picasso resol amb un altre enigma. No ¨¦s una q¨¹esti¨® simplista de plans, esferes i cons en un atzar de geometria; el que ens ofereix el cubisme ¨¦s una altra visi¨® encertada en la manera de representar l¡¯espai de l¡¯interior en qu¨¨ els nostres esperits i cossos es desplacen. Un trencament amb la tradici¨® occidental pict¨°rica de veure la pintura com a finestra al mur, un exercici de recerca de la veritat i la visi¨®: no tan sols una revoluci¨® en l¡¯espai de la pintura, sin¨® tamb¨¦ una revoluci¨® en la nostra percepci¨® i comprensi¨® de l¡¯espai de la pintura. Una seq¨¹¨¨ncia de la mirada.

Un ap¨¨ndix: En la seva ¨²ltima d¨¨cada de treball prodigi¨®s, el 30 de juny del 1972 Picasso pinta el seu darrer autoretrat, en el qual apunta la silueta d¡¯una calavera, terrible com a presagi i serena com a al¡¤legoria. La paritat dels seus tons crom¨¤tics i la perplexitat de la seva mirada conviden ineludiblement a assumir que un gran final es tanca en el punt d¡¯inici. Les senyoretes del carrer Aviny¨® habiten per sempre en l¡¯¨²ltim rostre de Picasso.

Tres anys abans, el 1969, Joan Mir¨® havia dibuixat amb escombra i pintura negra la seva cal¡¤ligrafia pict¨°rica, un mural ef¨ªmer en les vidrieres del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Barcelona, just a sota dels esgrafiats que hi havia fet Picasso el 1962 quan es va construir l¡¯edifici, obrint un di¨¤leg incandescent entre artistes. Tota una dansa i privilegi, en aquell any, per als ulls de la ciutat.

Hi ha pintures que no es poden mirar de cara. Ens enceguen. Com en un incendiari espectacle de l¡¯univers, Joan Mir¨® inicia al final de la d¨¨cada dels trenta la seva s¨¨rie de vint-i-tres ¡°Constel¡¤lacions¡±, guaixos i pintures al tremp de petit format per¨° monumentals, amb t¨ªtols com L¡¯escala de l¡¯evasi¨®, L¡¯estrella matinal, Nocturn, Dona envoltada pel vol d¡¯un ocell¡­ com en un pict¨°ric relat de cosmologia, pluja d¡¯ulls, sexes i estrelles¡­

Els quadres es poden destruir. El seu valor ha de raure en les idees i els sentiments que transmeten per forjar la nostra conducta

Segons Mir¨®, aquests treballs tenien el seu origen en la m¨²sica i en la naturalesa en un moment de gran pessimisme per la invasi¨® nazi a Fran?a i la vict¨°ria franquista a Espanya. Estava conven?ut que no el deixarien pintar m¨¦s i que nom¨¦s podria anar a la platja a dibuixar a la sorra o tra?ar figures amb el fum d¡¯un cigarret. Mir¨® pinta amb nocturnitat aquestes ins¨°lites constel¡¤lacions, com una obra tr¨¤gica i a la vegada lluminosa.

No hi ha innoc¨¨ncia en aquestes irradiacions magn¨¨tiques; hi ha un equilibri secret que, com va dir ell mateix, es basava ¡°en els reflexos sobre aigua, i no d¡¯una manera naturalista¡±¡­ on la seva intenci¨® principal era aconseguir un equilibri de composici¨®. Un ritme. Amb l¡¯esclat de les seves constel¡¤lacions va crear una topografia po¨¨tica i pict¨°rica del segle XX.

Sense la pres¨¨ncia de l¡¯obra de ?Joan? Mir¨®, l¡¯univers no tindria on emmirallar-se i nosaltres viur¨ªem amb m¨¦s foscor, la nit.

Penso ara en algunes de les darreres obres de Mir¨®, en qu¨¨ la pres¨¨ncia de la pintura es manifesta a partir de la seva mateixa abs¨¨ncia f¨ªsica. Em refereixo a les ¡°teles cremades¡± de l¡¯any 1973, on no se celebra el div¨ª sin¨® la petjada de la seva fugida. Aquesta reflexi¨® es produeix tamb¨¦ en molts dels treballs de T¨¤pies.

T¨¤pies recull la llavor sembrada per Picasso i Mir¨® i escriu: ¡°Fou gr¨¤cies a l¡¯obra de Picasso i Mir¨® que vaig poder-me desfer, en plena joventut, del pes que m¡¯ofegava aqu¨ª i amb l¡¯exemple d¡¯aquests artistes vaig aprendre ben de pressa a tornar a respirar aquells aires purs d¡¯altes muntanyes¡­¡±. T¨¤pies pren i pinta l¡¯instant i el projecta a trav¨¦s dels seus signes compulsius i de la mat¨¨ria com a fixaci¨® del fluid, moviment en la quietud, provocant un despla?ament de l¡¯¨¤nima cap a una regi¨® de l¡¯esperit on les coses no solament s¨®n idees sin¨® formes visibles, pres¨¨ncies.

Amb una constant interrogaci¨® del real i del cam¨ª que va de la contemplaci¨® de l¡¯espai a la consci¨¨ncia del temps, Antoni T¨¤pies creu en l¡¯artista sense necessitat de regles, que es projecta com una subst¨¤ncia ps¨ªquica en el material. El que compta per a T¨¤?pies ¨¦s, en efecte, aquesta mena d¡¯electricitat, una qualitat humana fonda o una cosa important a dir i que ¨¦s concretada en l¡¯obra d¡¯art. Cal respectar ¡ªva escriure¡ª les nostres pulsions m¨¦s profundes. De vegades sembla que cerquem l¡¯extravag¨¤ncia i les fanta?sies. Tant ¨¦s. S¡¯ha de confiar en l¡¯instint.

No mor qui mor i ens deixa en companyia d¡¯una obra i una actitud de vida que ha encarnat solidaritat, generositat, lluites i esperances que agra?m i compartim. Aix¨ª Picasso, Mir¨® i T¨¤pies.

En aquests temps de commemoraci¨® dels diferents aniversaris, com el mig segle de la mort de Picasso, el centenari de T¨¤pies o els cinquanta anys de la Fundaci¨® Mir¨® de Barcelona, tot intent d¡¯evocar aquests tres grans artistes sembla inabastable, per¨° en contemplar aquest horitz¨® infinit, voldria avan?ar, amb les meves paraules, tan sols un pas i, per acabar, prendre un vers de J.V. Foix: ¡°Un esqueix de lluna plantat als farcillons de la Punta del Mol¨ª, brosta, fulla i floreix, i milers de llunes claregen per mars, selves i cels sense llegenda¡±.