Barcelona o el complex de Madrid

Explicava Gaziel a Quina mena de gent som que, mesos despr¨¦s d¡¯acabada la Guerra Civil, va topar-se a Brussel¡¤les amb un amic a qui va preguntar com de devastada havia quedat Catalunya. La preocupaci¨® del periodista xocava amb la desvergonya del seu interlocutor, un ¡°home de finances¡± que va respondre repreguntant-li si tenia el mapa d¡¯Espanya al cap. L¡¯astorament d¡¯una persona informada com Gaziel devia ser maj¨²scul. Per¨° el conegut anava a la seva: ¡°Ja deveu haver observat que la major part de les aig¨¹es importants de la pen¨ªnsula Ib¨¨rica, amb la sola excepci¨® de l¡¯Ebre, corren cap a l¡¯Atl¨¤ntic¡±. El periodista va confirmar amb el cap, probablement sense entendre res de tanta l¨°gica. I el financer va rematar el joc: ¡°Per¨° no s¨¦ si heu comprovat tamb¨¦ que la majoria de les pessetes que es fan a Espanya, aix¨ª que hi ha pau, rodolen indefectiblement cap a Catalunya i la Mediterr¨¤nia¡±.

El conegut de Gaziel tenia ra¨®. Durant d¨¨cades les monedes van continuar rodolant cap a Catalunya malgrat el franquisme, gr¨¤cies al fet de ser la locomotora espanyola per la superioritat industrial. Per¨° aquelles vaques grasses i sobretot aquelles mostres de sup¨¨rbia s¡¯han extingit.

Al llarg de les dues ¨²ltimes d¨¨cades les coses han canviat tant que els financers a Barcelona cada cop s¨®n m¨¦s dif¨ªcils de trobar. El cofoisme ha estat substitu?t pel pessimisme, si no el derrotisme, de la mateixa manera que la ind¨²stria ha estat fagocitada pel turisme, m¨¦s popular per¨° menys rendible. L¡¯elit empresarial fa uns anys denunciava els perniciosos efectes del proc¨¦s independentista (amb les seves distraccions i manifestacions) i avui s¨®n els governs d¡¯esquerres, amb Ada Colau com a punta de llan?a, els protagonistes del malson que diu patir. Una angoixa que il¡¤lumina tamb¨¦ amb for?a un complex: molts d¡¯ells han quedat captivats per la for?a puixant de Madrid com a constataci¨® de la decad¨¨ncia, la par¨¤lisi o l¡¯empetitiment relatiu de l¡¯economia catalana, segons qui ho miri.

Un industrial de gaireb¨¦ 80 anys que ha trepitjat les catifes del poder madrileny ho explica aix¨ª: ¡°La sensaci¨® ¨¦s que la batalla est¨¤ perduda; fa 30 anys ¨¦rem els reis del mambo, els envejats, a qui demanaven consell i l¡¯exemple a seguir. Des de fa 12 no comptem, i si vols alguna cosa has d¡¯estar a Madrid, all¨¤ hi ha els ministeris i el poder¡±. Una part del poder guanyat a Madrid s¡¯explica amb una dada de l¡¯INE: l¡¯any passat concentrava 433 empreses de m¨¦s de 1.000 treballadors. Catalunya nom¨¦s en tenia 203, i ¨¦s dif¨ªcil trobar-ne d¡¯estrat¨¨giques amb forma de campions nacionals. Potser queden el fabricant d¡¯hemoderivats Grifols i el gestor de torres de telecomunicacions Cellnex, sense oblidar la Fundaci¨® La Caixa i CaixaBank, en aquest ¨²ltim cas a cavall de Barcelona, Madrid i Val¨¨ncia (on t¨¦ la seu des de la tardor del 2017). Tamb¨¦ ¨¦s cert que la predominan?a de la petita i mitjana empresa sempre ha estat un fet (o una por) diferencial catal¨¤, tal com va sentenciar Jos¨¦ Manuel Lara amb la frase: ¡°Molt empresari catal¨¤ prefereix una botiga al passeig de Gr¨¤cia que el 10% d¡¯El Corte Ingl¨¦s¡±.

L¡¯any passat Madrid tenia 433 empreses de m¨¦s de 1.000 treballadors, Catalunya nom¨¦s 203

El 2017 del refer¨¨ndum independentista, el producte interior brut de la comunitat aut¨°noma on s¡¯aixeca la capital d¡¯Espanya va superar per primera vegada el de Catalunya. ?s el resultat d¡¯una tend¨¨ncia continuada des de fa gaireb¨¦ tres d¨¨cades amb motius ben diversos. Des de la concentraci¨® a les grans metr¨°polis d¡¯una economia desindustrialitzada basada en les finances i els serveis que ha obligat a desconstruir la tradici¨® econ¨°mica catalana, fins al model radial espanyol i l¡¯efecte capital d¡¯Estat que, a c¨°pia de fortes inversions i capacitat per repartir recursos p¨²blics, ha acabat convertint Madrid en una m¨¤quina molt ben greixada per la qual han de passar la resta d¡¯economies regionals. Aix¨ª ¨¦s malgrat la descentralitzaci¨® pr¨°pia del desenvolupament de les comunitats aut¨°nomes que va dur la democr¨¤cia.

La derrota en la batalla d¡¯aquestes xifres, als ulls de directius i empresaris, es completa amb els diferents models pol¨ªtics imperants: el liberal que representen la presidenta D¨ªaz Ayuso i l¡¯alcalde Mart¨ªnez-Almeida, els m¨¦s esquerrans de Pere Aragon¨¨s i, sobretot, de l¡¯alcaldessa Colau. Madrid ofereix facilitats per des?envolupar projectes, disposa d¡¯una inabastable capacitat d¡¯hect¨¤rees per cr¨¦ixer i d¡¯una fiscalitat regional baixa que rebla el clau de la seva capacitat d¡¯atracci¨® respecte de la resta de comunitats aut¨°nomes. Catalunya es veu com la comunitat de les traves administratives, els impostos alts i els agres debats quan hi ha una inversi¨® sobre la taula, amb l¡¯amplia?ci¨® de l¡¯aeroport com a ¨²ltim exemple, amb un punt a favor en termes socials: gasta un 48% m¨¦s en despesa social que Madrid.

¡°L¡¯ambient entre l¡¯empresariat no ¨¦s optimista, ning¨² no t¨¦ la sensaci¨® que Barcelona sigui ara mateix una ciutat pronegocis. El problema ¨¦s que sempre hi ha un no d¡¯entrada¡±, apunta Elena Massot, consellera delegada de la promotora immobili¨¤ria Vertix. Exemplifica en dos fets la suposada par¨¤lisi catalana i barcelonina. Un: ¡°Que el Govern no tingui un plantejament sobre qu¨¨ s¡¯ha de fer amb l¡¯aeroport ¨¦s flagrant¡±. I dos: ¡°Hi ha coses a Barcelona, com la neteja o la seguretat, que es poden arreglar, per¨° el que no recuperarem seran projectes que ens posicionaven i als quals es va dir que no, com ¨¦s l¡¯hotel Four Seasons¡±, que ha acabat instal¡¤lat a Madrid.

¡°Existeix una acci¨® hostil cap a l¡¯activitat privada, i aquesta mentalitat s¡¯hauria de canviar¡±, demana el codirector general d¡¯Abacus, Salva Garcia, que ha endegat el grup Catalunya sense L¨ªmits per incentivar la col¡¤laboraci¨® publicoprivada. Garcia no amaga que ¡°a Madrid ¨¦s molt m¨¦s f¨¤cil desenvolupar l¡¯activitat econ¨°mica, per¨° no podem utilitzar Madrid per criticar Barcelona, de la mateixa manera que hi ha gent que utilitza el tema de la decad¨¨ncia per atacar el proc¨¦s o Colau¡±.

En el debat Barcelona-Madrid pots dir una cosa i la contr¨¤ria i sostenir-les totes dues amb dades, adverteix un empresari. Punt de vista i ideologia poden canviar una mateixa fotografia. La mirada de Giacomo A. M. Ponzetto, professor d¡¯Economia de la Universitat Pompeu Fabra i investigador al Centre de Recerca en Economia Internacional, n¡¯¨¦s un exemple. ¡°No veig cap evid¨¨ncia clara que [a Madrid] li vagi millor en termes econ¨°mics. Per exemple, en els cinc anys anteriors a la pand¨¨mia (2014-2019) els comptes regionals de l¡¯INE presenten una taxa mitjana de creixement del PIB del 4,46% per a la prov¨ªncia de Barcelona i del 4,48% per a la prov¨ªncia de Madrid; o pel que fa al PIB per treballador, l¡¯evoluci¨® ¨¦s de l¡¯1,22% i l¡¯1,24%, respectivament. Per tant, no est¨¤ clar que els empresaris tinguin ra¨® per ser pessimistes amb Barcelona respecte de Madrid¡±, matisa, i explica: ¡°No sembla estrany que [els empresaris] se sentin m¨¦s en sintonia amb els governs de la dreta a Madrid que els governs d¡¯esquerres a Barcelona¡±.

¡°Des de fa 12 anys no comptem, si vols alguna cosa has d¡¯estar a Madrid, all¨¤ hi ha els ministeris i el poder¡±

L¡¯economista Miquel Puig acaba de publicar La ciutat insatisfeta, sobre la Barcelona que ell ha viscut des de m¨²ltiples angles. Es nega a assumir que la segona ciutat espanyola hagi entrat en una etapa de decad¨¨ncia, per¨° assumeix que viu un cop de realitat. ¡°Hi ha desconcert i victimisme dels l¨ªders pol¨ªtics i econ¨°mics, el gran problema ¨¦s que dubtem, i ens estem quedant una altra vegada encotillats per les muralles de la ciutat, hem arribat a les nostres costures¡±, diu. La Mediterr¨¤nia, part de l¡¯¨¨xit global de la ciutat, ¨¦s alhora l¨ªmit infranquejable mentre per l¡¯altra banda tampoc hi ha espai disponible per cr¨¦ixer. L¡¯encotillament barcelon¨ª xoca amb l¡¯expansi¨® madrilenya. ¡°No podem ser tan grans com Madrid¡±, constata Puig, que veu en l¡¯ambient barcelon¨ª un retorn al negativisme de sempre: ¡°Excepte entre el 1992 i l¡¯any 2000, els catalans sempre s¡¯han autoflagelat. S¨®n pessimistes perqu¨¨ volen ser els primers i hi estan obsessionats, i sort d¡¯aix¨°, perqu¨¨ si no no ser¨ªem els segons: ser¨ªem els quarts¡±.

Helena Guardans, membre d¡¯una de les gran¨ªtiques nissagues barcelonines (¨¦s neta de Francesc Camb¨®), es nega a parlar de decad¨¨ncia per¨° s¨ª de ¡°certa par¨¤lisi¡± i de manca de lideratge pol¨ªtic, perqu¨¨ en la seva opini¨® ni hi ha objectius a llarg termini ni s¡¯han sabut teixir complicitats amb els empresaris. Segons ella, presidenta de l¡¯empresa de telem¨¤rqueting Webhelp, la ¡°r¨¤bia¡± que senten empresaris i directius s¡¯explica per una de les grandeses de la ciutat: ¡°Barcelona t¨¦ una cosa que no tenen altres llocs, i ¨¦s la implicaci¨® de la seva gent, de la seva societat civil. Ens volem sentir orgullosos de Barcelona perqu¨¨ ens la sentim nostra. Mirar-nos sempre a Madrid? No em sembla gaire interessant¡±.

¡°No ens hem de comparar amb ning¨², tenim uns actius que no t¨¦ ning¨² m¨¦s. Els barcelonins tenim un problema d¡¯autoestima¡±, explica Pau Relat, president de Fira de Barcelona, que recorda la sorpresa incr¨¨dula amb qu¨¨ el m¨¤xim responsable del Mobile World Congress, ?John? Hoffman, respon cada vegada que se li pregunta sobre els dubtes de la ciutat. El que ¨¦s cert, i en aix¨° s¨ª que hi ha consens, ¨¦s que Barcelona est¨¤ apostant per l¡¯economia tecnol¨°gica i del coneixement, ¨¤mbits en qu¨¨ pot despuntar a Espanya sense ombres. ¡°L¡¯¨²nic que aguanta a Catalunya s¨®n les empreses exportadores i altres empreses que no xoquen amb el poder de Madrid¡±, sentencia l¡¯economista de la UPF Albert Carreras. Per¨° falta una proposta a mitj¨¤ i llarg termini.

Els ulls miren els pol¨ªtics, a qui els empresaris acusen amb la boca petita de no tenir ni la preparaci¨® ni la valentia suficient de prendre mesures que puguin ser impopulars. Narc¨ªs Serra, que va ser alcalde, vicepresident del Govern espanyol i president de Catalunya Caixa fins a la seva desaparici¨®, posa en l¡¯empresariat part de la culpa. ¡°Cal lideratge pol¨ªtic i empresa?rial. El proc¨¦s ha debilitat l¡¯exist¨¨ncia de l¨ªders capa?os de negociar a dreta i esquerra. Pere Duran Farell era un empresari exemple en aquest aspecte, i ¨¦s el que ens falta. Hem d¡¯esperar una onada de gestors d¡¯empreses de 40 anys que estiguin formats en la nova economia que assumeixin el repte¡±, diu un home que confia que la davallada de Barcelona sigui una q¨¹esti¨® ¡°c¨ªclica¡±. La recuperaci¨®, est¨¤ conven?ut, dependr¨¤, de la pol¨ªtica i sobretot de l¡¯¡°autoconfian?a¡±. Potser com la desinhibida de l¡¯amic de Gaziel.