Menys genis
Vivim en un m¨®n que valora les aparences fins a l¡¯absurd, per¨° que ignora els m¨ªnims est¨¨tics per afavorir la llegibilitat d¡¯un text
Amb el final de trimestre arriben les notes. ¡°Ha de millorar la presentaci¨®¡± ¨¦s un cl¨¤ssic de tots els temps, i en el m¨®n literari tenim encara problemes greus de presentaci¨®. Vet aqu¨ª tres exemples.
Una editorial em demana una frase de faixa per a un llibre i em fan arribar un pdf. L¡¯obro. Encara ¨¦s el document original de l¡¯autor sense maquetar i t¨¦ un aspecte poc professional. Els par¨¤grafs no estan sagnats, ¨¦s a dir, no tenen l¡¯espai en blanc a la primera l¨ªnia. Aquest espai no respon a motius est¨¨tics, sin¨® de l...
Amb el final de trimestre arriben les notes. ¡°Ha de millorar la presentaci¨®¡± ¨¦s un cl¨¤ssic de tots els temps, i en el m¨®n literari tenim encara problemes greus de presentaci¨®. Vet aqu¨ª tres exemples.
Una editorial em demana una frase de faixa per a un llibre i em fan arribar un pdf. L¡¯obro. Encara ¨¦s el document original de l¡¯autor sense maquetar i t¨¦ un aspecte poc professional. Els par¨¤grafs no estan sagnats, ¨¦s a dir, no tenen l¡¯espai en blanc a la primera l¨ªnia. Aquest espai no respon a motius est¨¨tics, sin¨® de llegibilitat: permet al cervell distingir f¨¤cilment el final de par¨¤graf i fa que el lector es pugui anticipar al canvi de tema. Les sagnies no s¨®n un caprici.
El document est¨¤ en un tipus de lletra antip¨¤tic, de pal sec, sense serifa. Diuen que la serifa (el tra? que decora els extrems d¡¯algunes lletres) permet al cervell identificar m¨¦s r¨¤pidament la lletra (per exemple, amb pal sec ¨¦s complicat diferenciar una i maj¨²scula d¡¯una ela min¨²scula), tot i que sembla que per llegir en pantalla hi ha qui recomana pal sec. D¡¯acord, potser s¨®n manies meves.
Segon exemple. Fa un parell d¡¯anys vaig impartir un seminari sobre di¨¤legs en una escola d¡¯escriptura. A la primera sessi¨®, abans de res, els vaig recordar molt breument com es puntuen els di¨¤legs: on i com es posen els guions llargs d¡¯obertura i tancament i on van els espais d¡¯abans i despr¨¦s del gui¨®. Els vaig insistir que s¡¯hi fixessin en els textos que m¡¯entrega?rien, perqu¨¨ si un text mal puntuat fa de mal llegir, un gui¨® mal puntuat ¨¦s una cat¨¤strofe. I m¨¦s d¡¯un em va enviar un di¨¤leg escrit com si fos una llista de la compra: amb guionets curts, espai despr¨¦s del guionet i els par¨¤grafs del text sagnats sencers.
Tercer exemple. Vaig ser jurat en un premi de novel¡¤la. Alguns candidats, a banda dels crims tipogr¨¤fics, les cat¨¤strofes narratives i el delicte d¡¯avorrir fins a les pedres, no havien ni passat el corrector autom¨¤tic. S¨ª, hi ha errors que el corrector no pot detectar perqu¨¨ s¨®n paraules correctes (el t¨ªpic cas de melena, que no ¨¦s una cabellera, sin¨® una ¡°deposici¨® o v¨°mit de sang negra¡±), per¨° hi havia faltes de les que s¨ª que es detectaven amb el corrector. I aix¨°, senyors, tamb¨¦ ¨¦s presentaci¨®.
Presentar un manuscrit de dues-centes o tres-centes p¨¤gines sense haver passat el corrector ¨¦s una falta de respecte pels qui l¡¯hauran de llegir.
Vivim en un m¨®n que valora les aparences fins a l¡¯absurd, per¨° que ignora els m¨ªnims est¨¨tics per afavorir la llegibilitat d¡¯un text. Els futurs genis literaris potser es pensen que amb la creativitat n¡¯hi ha prou, que a l¡¯editorial ja els arreglaran les barrabassades (i s¨ª, normalment ho faran). El problema ¨¦s que, per arribar a la fase del corrector, abans t¡¯han de llegir de gust per decidir publicar-te. Aix¨ª que menys geni i m¨¦s rigor. No emplatar¨ªeu una mai menja exquisida en un orinal brut, oi?, doncs, feu el favor de presentar els textos com cal, per respecte al qui us llegeix i al que heu escrit.