Canviar o no canviar

He comen?at a llegir, primer amb curiositat i despr¨¦s amb un horror creixent, La posliteratura, d¡¯Alain Finkielkraut. He arribat fins a la p¨¤gina 54 (els sis primers assagets) i no s¨¦ si em veig amb cor de continuar empassant-me els deliris d¡¯aquest reconegut intel¡¤lectual. Esbalaeix que encara estiguem disposats a escoltar les idees d¡¯un neoreaccionari amargat, que una persona aix¨ª pugui ser membre de l¡¯Acad¨¨mia Francesa, que es doni difusi¨® a idees seves malaltes, perverses i falses.

En els articles agrupats sota el t¨ªtol ¡°Les terribles simplificadores¡± (en al¡¤lusi¨® a les feministes), ¨¦s capa? d¡¯afirmar que ja hem assolit la igualtat de g¨¨nere, que ja no ¡°queda cap ¨¤mbit reservat: els homes han perdut les seves prerrogatives ancestrals i no queda res de la separaci¨® de rols que durant molt de temps cr¨¨iem que era natural i inamovible¡±. O tamb¨¦ que ¡°en les nostres latituds, la dominaci¨® masculina ¨¦s un fenomen residual¡±. En un altre punt, titlla de ¡°males guanyadores¡± les feministes, que ¡°es neguen absolutament a admetre que el seu objectiu ¡ª¨¦s a dir, el desmantellament del patriarcat en les societats occidentals¡ª ja s¡¯ha assolit¡± (!) i diu que el triple objectiu d¡¯aquestes males guanyadores ¨¦s assaborir la vict¨°ria bo i conservant ¡°l¡¯aura de v¨ªctimes i sense deixar mai de reivindicar¡±. A aix¨° hi podem sumar el no-n¡¯hi-ha-per-tant que destil¡¤len les seves paraules sobre el MeToo i els abusos a menors de Polanski, o la manera com es riu de Lionel Duroy quan s¡¯avergonyeix de certes actituds sexuals masculines que li desperten f¨¤stic. Finkielkraut tamb¨¦ defensa la necessitat de separar autor i obra, denigrant a qui no ho fa, i nega que la societat protegeixi el sistema de dominaci¨® sexual. O aquest senyor viu en un altre m¨®n, o t¨¦ els ulls i la ment estancs, impermeables, segellats amb Loctite.

La veritat ¨¦s que aix¨° em produeix una pena i una r¨¤bia profund¨ªssimes. ?s descoratjador. Continuem donant rellev¨¤ncia social i intel¡¤lectual a homes que neguen els problemes de g¨¨nere i es dediquen a ridiculitzar les feministes que els denuncien. Que hi ha coses ambig¨¹es o discutibles? Sens dubte. Que ell no mostra ni una petita escletxa de comprensi¨® o de dubte? Tamb¨¦. I aix¨° en un pensador ¨¦s molt inquietant. Ves que no sigui ell el ¡°terrible simplificador¡±.

Aquesta setmana, potser per compensar aquesta cinquantena de p¨¤gines repugnants i desoladores, llegia tamb¨¦ un llibre de bell hooks que potser convindria al senyor Finkielkraut: La voluntat de canviar, on l¡¯autora explica de manera molt entenedora, gens bel¡¤ligerant i amb cap voluntat d¡¯escarni que els homes han apr¨¨s culturalment i han interioritzat certes actituds que s¨®n un obstacle per a la seva pr¨°pia felicitat (i de retruc, per a la felicitat de les dones). hooks exposa que la cultura patriarcal no ¨¦s perjudicial nom¨¦s per a les dones, sin¨® tamb¨¦, en la mateixa mesura, per als homes. ¡°El patriarcat fomenta la bogeria¡± pel fet que obliga l¡¯home a amputar l¡¯experi¨¨ncia emocional del m¨®n i l¡¯aliena de si mateix. ¡°El patriarcat destrueix el benestar dels homes¡±, diu. Aix¨ª que homes: feu-ho per vosaltres.