Escr¨²pols

Fa poc que col¡¤laboro a dos suplements culturals; aquest n¡¯¨¦s un, i celebro que no posin obstacles a publicar aquesta columna una mica inc¨°moda. En arribar a finals d¡¯any, em vaig trobar que tots dos em demanaven que els don¨¦s la meva llista dels millors llibres de l¡¯any. A tots dos els vaig dir que no ho faria, malgrat el tr¨¤ngol de dir-los-ho i persistir-hi.

Les meves prefer¨¨ncies haurien servit per elaborar una llista dels llibres de l¡¯any. Aquestes llistes pretenen una doble repercussi¨®: d¡¯una banda, comercial, perqu¨¨ fan de guia per als que volen regalar llibres i no saben quins; d¡¯altra banda, cultural, perqu¨¨ contribueixen a fixar el fuga? c¨¤non del present (qu¨¨ cal llegir ara, sens falta). Les llistes (m¨¦s enll¨¤ de si aconsegueixen aquest doble objectiu) tenien unes pretensions prou importants per negar-m¡¯hi a participar-hi.

Amb tot, ja m¡¯adono que els conflictes d¡¯interessos els tenim tots perqu¨¨ som quatre i ens coneixem tots

En primer lloc, perqu¨¨ crec que no hi estic legitimada. Jo llegeixo, esclar. Per¨° amb aix¨° no basta, perqu¨¨ pots llegir molt¨ªssim i no haver obert ni un sol llibre publicat enguany (tots tenim algun amic amb un excels criteri literari que renega de les novetats i viu per devorar cl¨¤ssics). O b¨¦ pots llegir per¨° no prou. Per exemple, quinze novel¡¤les es disputen el Finestres i el premi ?mnium (longlist). Jo, d¡¯aquestes quinze n¡¯he llegides tres, set les tinc a la wish?list i les altres cinc ja s¨¦ que no les llegir¨¦ perqu¨¨ m¡¯interessen poc o gens. Amb les novetats tradu?des potser em passaria el mateix. S¨ª, llegeixo, per¨° no llegeixo professionalment, com ho fa un cr¨ªtic o un periodista cultural, a qui la feina l¡¯obliga a llegir moltes de les novetats editorials de l¡¯any. Com podria jo, doncs, prestar-me a dir-hi la meva en aquesta llista? Com podria atrevir-me a condemnar uns llibres a l¡¯oblit i exal?ar-ne d¡¯altres? Seria una estafa liter¨¤ria, perqu¨¨ quedarien exclosos tots els que han quedat fora del meu radar per la meva manca de temps, d¡¯inter¨¨s o de diners (jo tampoc no em puc permetre comprar tot el que tinc a la wishlist). Per mi ¨¦s una q¨¹esti¨® d¡¯honestedat.

En segon lloc, perqu¨¨ el conflicte d¡¯interessos ¨¦s evident¨ªssim. Aquest any s¡¯han publicat diverses traduc?cions meves, i crec que alguna estaria en el meu top 10 perqu¨¨ el llibre m¡¯encanta. Per¨° aix¨° no es pot fer. No ¨¦s honest. El conflicte, a m¨¦s, no es limita nom¨¦s a les meves traduccions, sin¨® a les persones que tinc a prop: fins a quin punt puc jutjar jo la qualitat liter¨¤ria d¡¯un llibre de la meva parella, d¡¯una amiga ¨ªntima o d¡¯un escriptor amb qui m¡¯he enemistat? Per descomptat que puc intentar abstreure¡¯m i mirar-m¡¯ho amb objectivitat, per¨° mai tindr¨¦ la certesa de no caure en injust¨ªcies massa subjectives. Amb tot, ja m¡¯adono que els conflictes d¡¯interessos els tenim tots perqu¨¨ som quatre i ens coneixem tots.

Sigui com sigui, aquesta setmana comencem un nou any i les llistes es posen a zero. Els millors llibres del 2023 encara no s¨®n al carrer. Preparats, llestos, ja.