Tristos triggers

Adoro tot el que escriu Yasmina Reza. Des dels trineus de Schopenhauer fins als d¨¦us salvatges, passant per coses que d¡¯entrada mai em cridarien gens l¡¯atenci¨®; penso, per exemple, en L¡¯alba el capvespre o la nit, on retrata Nicolas Sarkozy durant la campanya per a la presid¨¨ncia: com s¡¯ho fa perqu¨¨ jo, que tinc un inter¨¨s nul en la pol¨ªtica i encara m¨¦s nul, si no negatiu, en Sarkozy, llegeixi aquest text amb desfici i ganes que no s¡¯acabi?

Aquesta setmana he llegit Serge; el vaig comprar fa mesos, per¨° encara esperava el seu torn a la pila interminable i angoixant de les lectures pendents. Potser no ¨¦s el seu llibre m¨¦s brillant, per¨° m¡¯hi entusiasmo. Els di¨¤legs, que li envejo d¡¯una manera gaireb¨¦ insana, s¨®n sempre excepcionals, esmolats, natural¨ªssims; s¡¯hi nota que ¨¦s dramaturga i que t¨¦ el cul pelat d¡¯escriure frases per ser dites (i cregudes). El text, a m¨¦s, est¨¤ carregat d¡¯un humor subtil, de vegades tr¨¤gic, de vegades absolutament hilarant, que em fa pensar en aquella cullerada de sucre que ma mare em dilu?a amb l¡¯aspirina perqu¨¨ me l¡¯empass¨¦s sense rondinar (aleshores la trobava tan bona que havia arribat a fingir mal de cap perqu¨¨ me¡¯n don¨¦s). Reza igual: et ionquifica.

Tamb¨¦ hi trobo intel¡¤lig¨¨ncia, una barreja de ridiculitzaci¨® i enaltiment de la intel¡¤lectualitat, perqu¨¨ realment la nostra part m¨¦s racional i intel¡¤lectual ¨¦s admirable i enlluernadora, per¨° tamb¨¦ t¨¦ alguna cosa fora de lloc, antinatural: les abstraccions i els coneixements d¡¯all¨° m¨¦s estimulants i inspiradors ens converteixen en animalons una mica extravagants i poc aptes per a la superviv¨¨ncia en entorns salvatges. Si ve l¡¯apocalipsi zombi, ni Barthes ni Schopenhauer no ens ajudaran gaire.

Per¨° diria que sobretot sobretot el que m¨¦s em meravella de Reza ¨¦s la seva capacitat de reproduir la psicologia humana, de fer-nos comprensibles les mis¨¨ries i contradiccions dels personatges, d¡¯aconseguir que empatitzem amb la seva mesquinesa, que tamb¨¦ ¨¦s la nostra, esclar. En definitiva, aquest poder de despertar-nos tendresa per uns personatges (o una esp¨¨cie: la humana) que de vegades actuen de manera detestable. Serge parla de l¡¯odi i l¡¯amor que coexisteixen en les relacions fraternals. Reza ens fa estimable la naturalesa humana (defectuosa, fal¡¤lible i sempre necessitada d¡¯amor). Destapa els nostres egos repugnants i fr¨¤gils, tamb¨¦ tendres, d¡¯una manera gens cursi, al contrari, amb ironia, mala llet, humor i intel¡¤lig¨¨ncia.

Darrerament veig per aqu¨ª per all¨¤ que en psicologia s¡¯ha posat de moda el terme trigger, all¨° que desencadena una reacci¨®, el botonet que ens fa saltar, el gallet que ens dispara les emocions i l¡¯ego, i que provoca una resposta sovint poc meditada o inadequada. Reza els dissecciona, i quan la llegeixo d¡¯alguna manera em reconcilia amb mi mateixa i amb el m¨®n, i tamb¨¦ amb els meus tres (o m¨¦s) tristos triggers. Far¨ªeu b¨¦ de llegir-la.