El cinema de Valeria Bruni Tedeschi: excessiu, malalt¨ªs, histri¨°nic i embogit

Vivim en un temps de dones. Despr¨¦s de maig del 68 el m¨®n no ha tornat a ser el que era; l¡¯alliberament sexual ¡ªa mig cam¨ª de la compulsi¨® i de la vertadera autonomia¡ª ha aconseguit despla?ar el subjecte universal del paterfamilias cap a veus i punts de vista que havien estat menystinguts en l¡¯art i en la vida p¨²blica. A mesura que les nostres societats s¡¯han fet m¨¦s c¨ªniques, arrossegades per una venjan?a de les elits sobre el feble sistema social aconseguit al segle XX, tamb¨¦ ens hem anat fent m¨¦s sensibles, o potser, en paraules de Rita Segato, hem parlat d¡¯all¨° que sempre hav¨ªem cal...

Vivim en un temps de dones. Despr¨¦s de maig del 68 el m¨®n no ha tornat a ser el que era; l¡¯alliberament sexual ¡ªa mig cam¨ª de la compulsi¨® i de la vertadera autonomia¡ª ha aconseguit despla?ar el subjecte universal del paterfamilias cap a veus i punts de vista que havien estat menystinguts en l¡¯art i en la vida p¨²blica. A mesura que les nostres societats s¡¯han fet m¨¦s c¨ªniques, arrossegades per una venjan?a de les elits sobre el feble sistema social aconseguit al segle XX, tamb¨¦ ens hem anat fent m¨¦s sensibles, o potser, en paraules de Rita Segato, hem parlat d¡¯all¨° que sempre hav¨ªem callat, principal objectiu de qualsevol pol¨ªtica feminista. Els afectes, la sensibilitat, mai han estat tant presents en la cultura com en l¡¯actualitat.

Al bell mig de tot aquest m¨®n que s¡¯ensorra apareixen noms com el de Valeria Bruni Tedeschi, directora, guionista i actriu, amb una filmografia a mig cam¨ª de les esbojarrades com¨¨dies italianes, el cinema de Cassavetes i el retrat del m¨®n femen¨ª de Todd Haynes. Les hist¨°ries de Valeria Bruni Tedeschi ens deixen veure en vida i al carrer les dones pansides i avorrides que retratava Ramon Casas, obligades a acceptar el petit m¨®n de la llar com a ¨²nica forma de vida, per¨°, aquest cop s¨ª, gaudint. Avui, les dones, a les pel¡¤l¨ªcules, sempre estimen per damunt de les seves possibilitats, sempre corren: li passa a la Julie (Renate Reinsve) de La pitjor persona del m¨®n (Joachim Trier, 2021) que fuig del comprom¨ªs i d¡¯ella mateixa, o a l¡¯Ana?s (Ana?s Demoustier) d¡¯Els amors d¡¯Ana?s (Charline Bourgeois-Tacquet) que corre cap als bra?os del personatge interpretat per la pr¨°pia Valeria Bruni Tedeschi; tamb¨¦ podem veure aquesta cursa contra l¡¯acceptaci¨® d¡¯una realitat de merda a Boges d¡¯alegria (Paolo Virz¨¬, 2016), on una dona que ha perdut la cust¨°dia del seu fill i una dona de la burgesia italiana que ho ha perdut tot ¡ªinterpretada per Valeria Bruni¡ª es coneixen en un psiqui¨¤tric i fugen de tot all¨° que les ofega. A Am¨¨rica les dones tamb¨¦ corren: Frances (Greta Gerwig) i la seva inevitable pulsi¨® de vida a Frances Ha (Noah Baumbach, 2012).

El cinema recent ¨¦s tota una mostra de la cerca de la subjectivitat femenina, des de les hist¨°ries de Mia Hansen-L?ve a la feina d¡¯anys d¡¯Olivier Assayas. El director franc¨¨s ens ha parlat del pas del temps i l¡¯acceptaci¨® de la vellesa en un m¨®n que rendeix culte a l¡¯eterna joventut, com va fer Juliette Binoche amb Kristen Stewart a Viatge a Sils Maria (2014). Tamb¨¦ a les m¨¦s recents Personal Shopper (2016) i a l¡¯adaptaci¨® de la seva pr¨°pia pel¡¤l¨ªcula m¨ªtica dels 90, Irma Vep, a la s¨¨rie d¡¯HBO interpretada per Alicia Vikander, on fa just¨ªcia a Els vampirs, de Louis Feuillade, i reivindica l¡¯empremta de Musidora, musa del moviment surrealista i una gran actriu, productora, guionista i directora de cinema a la primera meitat de segle XX. Hem d¡¯agrair aquest renovat inter¨¨s pel cinema de i per a dones ¡ªi tot l¡¯espectre¡ª; com sempre, la just¨ªcia arriba tard. Per aix¨° hem de reivindicar aquesta nova subjectivitat m¨¦s que mai.

En aquest sentit, el cinema de Valeria Bruni Tedeschi no pot ser m¨¦s actual. En la seva ¨²ltima pel¡¤l¨ªcula, La Gran Joventut ¡ªLes Amandiers en l¡¯original franc¨¨s¡ª, estrenada a l¡¯¨²ltim D¡¯A Film Festival de Barcelona, parla dels seus anys de joventut, de les seves primeres passes al m¨®n del teatre i de l¡¯amor, de la llarga ombra de la sida, la p¨¨rdua, i l¡¯avortament. Ambientada al Par¨ªs de mitjans dels vuitanta, la Stella (Nadia Tereszkiewicz), alter ego de la jove Valeria, entra a formar part del grup de teatre de Nanterre-Amandiers, dirigit pel celeb¨¨rrim Patrice Ch¨¦reau, una de les figures m¨¦s importants de la cultura francesa del segle XX, encarnat per Louis Garrel. Amb una dotzena de nois i noies amb ganes de cruspir-se el mon, apassionats pel teatre i per la vida, s¡¯enamorar¨¤ de l¡¯actuaci¨® i de l¡¯Etienne que, com molts altres nois de la seva ¨¨poca, mant¨¦ una relaci¨® perillosa amb l¡¯hero?na. Mentre els joves practiquen, s¡¯enamoren i pateixen les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯una ¨¨poca marcada per la sida, preparen el que ser¨¤ la seva primera obra de teatre, Platonov, de Ch¨¦jov, que parla de la fi de la joventut. Com tota la seva obra, aquesta pel¡¤l¨ªcula est¨¤ basada en la vida de Valeria Bruni Tedeschi, i els personatges rememoren els companys i amics dels Amandiers; la figura d¡¯Etienne est¨¤ basada en el seu amic-amant, Thierry Ravel, actor i comediant que va morir d¡¯una sobredosi als 28 anys. Amb l¡¯accident nuclear de Txern¨°bil de fons, els joves actors arriben a la vida adulta i una jove Valeria busca en el m¨®n de l¡¯actuaci¨® all¨° que la realitat no li pot oferir: consol i sentit.

Aquesta sensibilitzaci¨® femenina ha alliberat les eternes condemnades de les pel¡¤l¨ªcules de Rainer Werner Fassbinder, com el turment¨®s triangle amor¨®s de les dones de Les amargues ll¨¤grimes de Petra von Kant. Valeria Bruni Tedeschi parla sense por d¡¯all¨° que abans hagu¨¦s estat callat, reprimit, ocultat pel b¨¦ de les aparences i les relacions familiars. El seu amor per Ch¨¦jov sempre ha estat present a les seves pel¡¤l¨ªcules, com a Un castell a It¨¤lia (2013), on amb clares reminisc¨¨ncies a El jard¨ª dels cirerers¡ªuna obra de teatre en la que una fam¨ªlia arist¨°crata russa ha de vendre la casa familiar a causa de la seva mala administraci¨®¡ª, ens narra la historia d¡¯una fam¨ªlia de l¡¯alta burgesia industrial torinesa vinguda a menys, obligada a vendre el seu castell del Piemont¡ªhistoria real basada en la fam¨ªlia Bruni Tedeschi¡ª i com el personatge interpretat per la pr¨°pia Valeria, fent d¡¯ella mateixa, s¡¯enamora als 43 anys d¡¯un noi molt m¨¦s jove, interpretat pel Louis Garrel, de qui va ser parella i tenen una filla en com¨².

El cinema de Bruni Tedeschi ¨¦s excessiu, malalt¨ªs, histri¨°nic i embogit. La seva primera pel¡¤l¨ªcula ja era tota una declaraci¨® d¡¯intencions: ?s m¨¦s f¨¤cil que un camell passi per l¡¯ull d¡¯una agulla que un ric entri al regne del cel (2003) comen?a amb la seva visita a una esgl¨¦sia per confessar-se. Davant del capell¨¤ tota angoixada li confessa: ?no s¨¦ si ¨¦s un pecat o una condici¨®, soc rica, fastigosament rica?. En aquella mateixa pel¡¤l¨ªcula surt una escena amb la seva parella cantant la Internacional al cotxe pels carrers de Par¨ªs o imaginant-se estimant els segrestadors de les Brigades Roges, terrorisme pel qual la seva fam¨ªlia va marxar d¡¯It¨¤lia i va establir-se a Fran?a. El tema de la identitat ser¨¤ cada cop m¨¦s important en el seu cinema. Al principi, les seves pel¡¤l¨ªcules s¨®n en franc¨¨s, com ?s m¨¦s f¨¤cil¡­ (2003) o Actrius (2007), per¨° canviar¨¤ la din¨¤mica amb Un castell a It¨¤lia (2013) i La casa d¡¯estiu (2018), on els personatges parlen tant itali¨¤ com franc¨¨s, mostrant aquesta identitat poli¨¨drica de la fam¨ªlia Bruni Tedeschi. Perqu¨¨ si ha un punt encara m¨¦s interessant que l¡¯exposici¨® dels drames de la burgesia industrial europea, la seva decad¨¨ncia i com s¡¯han venut les ind¨²stries i ja no els queda res m¨¦s que els seus petits cercles de plaer, culpabilitat i alta cultura sense poder-la compartir amb ning¨² m¨¦s ¡ªa Narc¨ªs Oller li haguessin agradat molt els topoi de Valeria¡ª, ¨¦s el de la identitat. La Valeria, massa italiana, embogida i sentimental com per ser una francesa comme il faut, i la Carla, que del seu segon cognom se¡¯n va oblidar fa molt de temps, exprimera dama de Fran?a, fins i tot el seu accent franc¨¨s ha contaminat la seva parla italiana; un d¨ªptic interesant¨ªssim que ens ajuda a entendre o a descon¨¨ixer encara m¨¦s all¨° del que els intel¡¤lectuals sempre pontifiquen, els pol¨ªtics malentenen i les nostres vides respiren: la identitat europea.

Hi ha gent que gosa dir que no es fan bones pel¡¤l¨ªcules. Potser ¨¦s culpa dels ulls que miren¡­

Cara Valeria, piena di grazia.