Filmin emet 14 t¨ªtols d¡¯un mestre del documental

Jaume Ripoll, fundador de Filmin, va piular fa unes setmanes: ¡°Si ens hi posem, ens hi posem. Cicle descomunal sobre Frederick Wiseman, el pare del documental modern¡±. Dit i fet. La plataforma disposa de 14 t¨ªtols que va estrenant amb dilig¨¨ncia. ?s una ocasi¨® ¨²nica per acostar-se a un treball singular, amb una po¨¨tica inamovible. Els seus documentals acostumen a ser sobre institucions p¨²bliques, generosos en la durada ¡ªalguns freguen les quatre hores¡ª, on no hi ha ni entrevistes ni veu en off d¡¯un narrador. Nom¨¦s les escenes que una c¨¤mera no gens intrusiva capta, una c¨¤mera que de vegades ha obtingut permisos d¡¯acc¨¦s impensables en reunions o determinats episodis. Per¨° que no hi hagi un narrador no vol dir que no hi hagi relat o punt de vista. El cinema de Wiseman ¨¦s una prova d¡¯all¨° que deia Godard: decidir on posar la c¨¤mera ¨¦s una q¨¹esti¨® moral.

El cat¨¤leg de Filmin tamb¨¦ inclou l¡¯¨²nic t¨ªtol de ficci¨® que ha dirigit Wiseman. La ¨²ltima carta (b/n, 2002) ¨¦s un mon¨°leg superbament sostingut per l¡¯actriu Catherine Samie basat en un text de Vida i dest¨ª (Vasili Grossman, 1980). Es tracta de la carta d¡¯una mare jueva al seu fill, el seu darrer missatge, el seu darrer pet¨®, des d¡¯un gueto d¡¯Ucra??na. La seva descripci¨® de la barb¨¤rie, la seva acceptaci¨® de la mort, s¨®n un document feridor. La for?a que dona Samie a la paraula fa sobrer un joc d¡¯ombres que s¨®n un destorb a la pot¨¨ncia dram¨¤tica dels primers plans.

Filmin disposa del primer documental de la carrera de Wiseman. El va filmar en un psiqui¨¤tric penitenciari de Massachussets (Titituc Follies, b/n, 1967). El film descriu el tractament humiliant que reben els presoners a qui els seus guardians fan circular despullats mitja pel¡¤l¨ªcula. No es veu cap reacci¨® a un desordre ocasional. ?s la pr¨¤ctica d¡¯una disciplina s¨¤dica que vol la docilitat absoluta de la v¨ªctima. El suplici no ¨¦s un c¨¤stig epis¨°dic. ?s una conducta punitiva habitual, com irrellevant. Particularment ferotge ¨¦s l¡¯escena on es veu un metge enfilat en una cadira aplicant una sonda nasal a un presoner que fa tres dies que no vol menjar. A Massachusetts, la fiscalia va argumentar que el documental violava la privacitat dels malalts i va estar prohibit fins al 1991. Darrere el que s¡¯hi veu hi ha una no-pel¡¤l¨ªcula. L¡¯espectador s¡¯imagina que si tot all¨° ho han deixat filmar... qu¨¨ pot passar en aquest psiqui¨¤tric quan no hi ha c¨¤meres!

Law & Order (b/n, 1969) retrata la rutina policial d¡¯una unitat de Kansas. Tot i que la cr¨ªtica Pauline Kael va proclamar que era l¡¯hora i mitja m¨¦s poderosa de televisi¨® que havia vist aquell any, la cr¨°nica t¨¦ una placidesa dubtosa. Model (b/n, 1980) volta el m¨®n de la moda. Des dels c¨¤stings de les ag¨¨ncies a les interminables sessions fotogr¨¤fiques. Es veuen les models suportant impassibles el maquillatge i l¡¯exposici¨®, sotmetent-se al modelatge can¨°nic dels seus cossos. Particularment clars s¨®n els consells de l¡¯ag¨¨ncia a les candidates. Si la noia fa 1,68 d¡¯al?ada, ja no cal que pensi a fer carrera a Nova York.

Despr¨¦s de dos anys i mig de muntatge amb les 250 hores filmades, Wiseman va estrenar At Berkely (2013), una defensa de la necessitat de la universitat p¨²blica, que democratitza l¡¯acc¨¦s al coneixement i la capacitaci¨® laboral. Per la tria que fa Wiseman de les reunions del rectorat i de les manifestacions d¡¯estudiants, ¨¦s un dels films on la seva posici¨® editorial ¨¦s m¨¦s manifesta. Altres institucions p¨²bliques que mostren el seu treball i les seves ang¨²nies s¨®n la National Gallery i la biblioteca de Nova York, que, ensenya el documental, no solament ¨¦s un arxiu de publicacions, sin¨® que fa tota una feina educativa i d¡¯inserci¨® laboral en la poblaci¨® m¨¦s castigada.

Un cinema que milita en la defensa de la cosa p¨²blica i es refia de la intel¡¤lig¨¨ncia i l¡¯aguant de l¡¯espectador. Una mirada molt treballada.