¡®Dem¨¤, i dem¨¤, i dem¨¤, de Gabrielle Zevin: Els videojocs com la vida

Era reticent a la lectura de la novel¡¤la Dem¨¤, i dem¨¤, i dem¨¤ de Gabrielle Zevin, sobretot perqu¨¨ el tema del llibre s¨®n els videojocs i jugar no m¡¯ha interessat mai. M¡¯equivocava.

Els protagonistes s¨®n la Sadie i en Sam, dos amics d¡¯infantesa que es van con¨¨ixer a l¡¯hospital. Es van fer amics jugant a videojocs i anys despr¨¦s es retroben i reprenen l¡¯amistat que els unia quan eren criatures. Les cinc-centes p¨¤gines de la novel¡¤la s¨®n els seus encontres, els anys de concebre videojocs junts i els episodis de desencontres. Com la literatura, els videojocs serveixen per evadir-se de la realitat i, de vegades, per sublimar-la. El videojoc i la mort dels jugadors, reversible, s¡¯agafa com a met¨¤fora de la vida, que no t¨¦ sentit i ens obliga a ren¨¦ixer una vegada i una altra despr¨¦s dels fracassos.

Com la majoria de nosaltres, en Sam i la Sadie no s¨®n del tot f¨¤cils ni agradables, i els entrebancs al llarg de la seva relaci¨® en alguns passatges eleven l¡¯obra a la categoria dels cl¨¤ssics. Dem¨¤, i dem¨¤, i dem¨¤ tracta molt b¨¦ el tema de l¡¯amistat que evoluciona al principi de l¡¯edat adulta, i ho fa amb tendresa per¨° sense ometre¡¯n les ombres i els malentesos. L¡¯amistat, el dol i la creativitat s¨®n centrals en l¡¯obra, i com passa en les novel¡¤les de Sally Rooney, aqu¨ª la l¨ªnia entre l¡¯amistat i l¡¯amor rom¨¤ntic (i molt rom¨¤ntic, del de tota la vida) es confonen i es difuminen. Els jocs que creen els protagonistes s¨®n miralls simb¨°lics de si mateixos i la seva traject¨°ria vital, com ¨¦s habitual en les creacions art¨ªstiques. Zevin domina la f¨®rmula de delectar-nos i d¡¯ensenyar-nos, de connectar el sentit de la vida segons Shakespeare amb el proc¨¦s de programaci¨® i producci¨® d¡¯un videojoc. A m¨¦s de cuidar molt i b¨¦ els seus personatges imperfectes i peculiars, Zevin experimenta amb la forma. Incorpora fragments d¡¯entrevistes de revistes de videojocs futures al flux narratiu ¡ªper tant, saps que la idea en qu¨¨ treballen ser¨¤ un ¨¨xit¡ª, es mou del futur al present, passa de la narraci¨® cl¨¤ssica en tercera persona omniscient a la focalitzaci¨® interna.

Pel que fa a la lleugeresa de l¡¯estil i la manera que els personatges tenen de relacionar-se, Zevin ¨¦s la versi¨® millorada de Rooney, m¨¦s imaginativa. Una i altra autora saben enganxar-nos a les hist¨°ries, per¨° l¡¯obra de Zevin t¨¦ m¨¦s capes. Dem¨¤, i dem¨¤, i dem¨¤ no ¨¦s nom¨¦s un artefacte cultural del seu temps ¡ªvideojocs espectaculars, persones de g¨¨neres, identitats racials i orientacions sexuals fluides, el perill de la ultradreta, l¡¯ab¨²s de poder entre un professor i una alumna¡ª, sin¨® que transcendeix l¡¯an¨¨cdota generacional. Pot parlar a joves i vells. La reflexi¨® sobre el que ¨¦s pol¨ªticament acceptable avui hi ¨¦s, cap al final, en forma de di¨¤leg entre els dos personatges, que s¨®n de la generaci¨® X. El balan? generacional, doncs, forma part de l¡¯argument mateix de la novel¡¤la, de la reflexi¨® natural del Sam i la Sadie quan s¡¯acosten a la mitjana edat.

Una novel¡¤la hauria de ser un lloc on voldries tornar i quedar-te, i diria que passa el mateix amb els videojocs. Amb picades d¡¯ullet a Shakespeare i la Il¨ªada, l¡¯obra ¨¦s brillant, ¡°elitista¡± i addictiva com els jocs a qu¨¨ juguen i creen en Sam i la Sadie. Amb la novel¡¤la he apr¨¨s que els videojocs s¨®n m¨¦s que una ind¨²stria milion¨¤ria, que igual que la literatura o el cinema tamb¨¦ poden ser obres d¡¯art interactives amb una est¨¨tica i una personalitat pr¨°pies. Que no us espanti el nombre de p¨¤gines, perqu¨¨ el llibre se us far¨¤ curt.

Dem¨¤, i dem¨¤ i dem¨¤?

Gabrielle Zevin
Edicions del Periscopi
536 p¨¤gines. 21,90 euros