¡®La perplexitat¡¯, de Jordi Graupera: Generositat i incomoditat

Una vegada, en un debat, un fil¨°sof va fer-li una cr¨ªtica gaireb¨¦ col¨¨rica i en tot cas brillant a un altre fil¨°sof. Aquest darrer va respondre amb un sarcasme refinad¨ªssim: ¡°Crec que la nostra discrep¨¤ncia en realitat ¨¦s ¨²nicament de fons¡±. La perplexitat de Jordi Graupera m¡¯ha fet recordar aquesta an¨¨cdota. La discrep¨¤ncia que jo pugui tenir amb la visi¨® del m¨®n que es desplega a La perplexitat ¨²nicament ho ¨¦s de fons. Per¨° a difer¨¨ncia d¡¯aquell ¡°¨²nicament¡± del fil¨°sof sard¨°nic, el meu ¡°¨²nicament¡± no t¨¦ con...

Una vegada, en un debat, un fil¨°sof va fer-li una cr¨ªtica gaireb¨¦ col¨¨rica i en tot cas brillant a un altre fil¨°sof. Aquest darrer va respondre amb un sarcasme refinad¨ªssim: ¡°Crec que la nostra discrep¨¤ncia en realitat ¨¦s ¨²nicament de fons¡±. La perplexitat de Jordi Graupera m¡¯ha fet recordar aquesta an¨¨cdota. La discrep¨¤ncia que jo pugui tenir amb la visi¨® del m¨®n que es desplega a La perplexitat ¨²nicament ho ¨¦s de fons. Per¨° a difer¨¨ncia d¡¯aquell ¡°¨²nicament¡± del fil¨°sof sard¨°nic, el meu ¡°¨²nicament¡± no t¨¦ connotaci¨® ir¨°nica. Crec que si hom coincideix en les incomoditats i en les perplexitats que genera el que som capa?os d¡¯observar, les discrep¨¤ncies de fons passen a ser secund¨¤ries.

A La perplexitat Graupera hi explica com el van marcar els deu anys que va viure a Nova York. Tot sovint Nova York nom¨¦s ¨¦s, dins la din¨¤mica interna de l¡¯assaig, la dist¨¤ncia que necessita per fer un exercici d¡¯introspecci¨®: anar ben lluny per poder-se mirar de ben a prop. Els passatges sobre la hist¨°ria recent de la pr¨°pia fam¨ªlia s¨®n intr¨ªnsecament excel¡¤lents, per¨°, a m¨¦s, tenen valor cultural i social perqu¨¨ revelen l¡¯estructura sentimental de la base del votant pujolista dels anys vuitanta i noranta.

?s un assaig excel¡¤lent: ofereix claus per obrir i no per tancar portes. Hi ha un cam¨ª que va de la generositat a la incomoditat

Graupera sembla veure¡¯s reflectit en sa mare: militant convergent amb aspiracions d¡¯alta pol¨ªtica que mai va arribar ¡ªo mai li van deixar¡ª concretar, austera, intel¡¤ligent, dura i un punt arrogant. Graupera ¨¦s gener¨®s amb tota la fam¨ªlia (i intueixo que ho ¨¦s, en realitat, amb tothom), per¨° ¨¦s amb sa mare amb qui estableix un vincle que ho dota tot de sentit. S¨®n particularment commovedores les p¨¤gines en qu¨¨ Graupera, aleshores un marrec de dinou anys, t¨¦ cura de sa mare en les seves ¨²ltimes setmanes de vida.

Per¨° Nova York, i els Estats Units, no s¨®n nom¨¦s el lloc on agafar dist¨¤ncia emocional. La perplexitat combina episodis autobiogr¨¤fics amb cap¨ªtols de la hist¨°ria remota dels Estats Units, per¨° tamb¨¦ de la m¨¦s recent. Hi apareixen, entre d¡¯altres, Du Bois, Malcolm X, Martin Luther King, Lincoln, Clinton, Obama o Trump. De fet, quan Graupera arriba als Estats Units, nom¨¦s falten un parell de mesos perqu¨¨ Obama guanyi per primera vegada les eleccions i, quan deixa els Estats Units, ¨¦s un parell d¡¯anys despr¨¦s que Trump les guanyi. Obama i Trump s¨®n els presidents inesperats, el producte i alhora la causa de la d¨¨cada de la perplexitat. Graupera s¡¯entesta a entendre qu¨¨ ho fa, que hagin guanyat primer Obama i despr¨¦s Trump. I aqu¨ª ens trobem, al meu parer, amb les millors p¨¤gines del llibre perqu¨¨ s¨®n p¨¤gines escrites des de la incomoditat. En la dicotomia entre l¡¯alegria i el sentit de pertinen?a que troba en un m¨ªting de Trump i la creen?a en el progr¨¦s en un m¨ªting de Hillary Clinton, o en la magrejada frase de l¡¯arc de l¡¯univers moral que s¡¯inclina cap a la just¨ªcia; en el dilema entre el ¡°hope¡± abstracte i irenista d¡¯Obama i la concreci¨® material i comunitarista que busquen molts dels votants de Trump; en la bifurcaci¨® entre les intu?cions morals de l¡¯esquerra intel¡¤lectual novaiorquesa i la solidesa i senzillesa moral amb la que condueix la seva vida un ve¨ª, de nom Giuseppe, a Queens; en l¡¯elecci¨® tr¨¤gica entre unitat i fragmentaci¨®; en la tensi¨® entre una estrat¨¨gia pol¨ªtica m¨¦s abrandada i una altra de m¨¦s cerebral; ¨¦s en tot aquest entramat de trencalls que Graupera, al final del llibre, sembla sentir-se feli?ment inc¨°mode. I se sent inc¨°mode perqu¨¨ t¨¦ la generositat de concedir que tothom t¨¦ les seves raons i les seves intu?cions. La perplexitat inicial sorgia perqu¨¨ no entenia les raons ni dels uns ni dels altres. Al llarg del llibre, la perplexitat es transforma; al final, es deu al fet que Graupera, amb altres paraules, reconeix que tothom t¨¦ les seves raons perqu¨¨ tothom ¨¦s fill dels seus afectes. A La perplexitat hi ha un cam¨ª ¡ªasfaltat, sospito, per les virtuts cristianes¡ª que va de la generositat a la incomoditat. I ¨¦s per aix¨° que La perplexitat ¨¦s un assaig excel¡¤lent: ofereix claus per obrir i no per tancar portes.

I Catalunya i l¡¯independentisme? Apareixen expl¨ªcitament poqu¨ªssimes vegades a La perplexitat. I crec que quan apareixen de manera m¨¦s interessant ho fan de forma impl¨ªcita. En la seva defensa de tesi, que conclou el seu per¨ªode novaiorqu¨¨s, una fil¨°sofa del tribunal li diu a Graupera amb certa perplexitat: ¡°Veig que ets un radical, per¨° no s¨¦ encara un radical de qu¨¨¡±. Com es nota que la fil¨°sofa en q¨¹esti¨® no sabia res de Catalunya.