¡®La Torre dels Russos¡¯, de David G¨¢lvez: Un capritx descarat

El punt de partida de La Torre dels Russos no s¡¯aparta gaire d¡¯una de les tend¨¨ncies preponderants de l¡¯actual narrativa, i, en un principi, podria semblar que David G¨¢lvez (Vilanova i la Geltr¨², 1970), a la seva tercera novel¡¤la, tamb¨¦ es decanta per fer literatura a partir d¡¯un tel¨® de fons hist¨°ric poc conegut i farcit de personatges pintorescos: la Torre dels Russos del t¨ªtol ¨¦s un edifici que l¡¯arquitecte C¨¨sar Martinell, deixeble de Gaud¨ª, va construir el 1916 a Santa Coloma d¡¯Andorra per enc¨¤rrec d¡¯un multimilionari i filantrop nord-americ¨¤, Fiske Warren (1862-1938), hereu d¡¯una de les fam¨ªlies notables de Boston, casat amb la filla d¡¯una altra reputada fam¨ªlia, Gretchen Osgood, graduada a Oxford i model d¡¯un dels primers retrats de John Singer Sargent. L¡¯objectiu que tenia Fiske Warren era l¡¯organitzaci¨® a Andorra d¡¯una mena de comuna socialista, i per tirar-la endavant va confiar els preparatius del projecte a un matrimoni rus, els Popov ¡ªd¡¯aqu¨ª prov¨¦ el nom popular de l¡¯edifici¡ª, per¨° la il¡¤lusi¨® ut¨°pica no es va acabar complint a causa en bona part de l¡¯afer sentimental que van mantenir el nord-americ¨¤ i la dona de Popov. Amb tots aquests ingredients ¡ªla brillantor aristocr¨¤tica i l¡¯elitisme cultural de les fam¨ªlies de Boston, uns personatges russos experts en el dur ofici d¡¯aparentar el que no s¨®n, els aires b¨¨l¡¤lics de la guerra europea, la rutilant esplendor de l¡¯arquitectura modernista, la singular idiosincr¨¤sia andorrana, la col¡¤lisi¨® entre el fons i la forma de les aventures ut¨°piques¡ª, un escriptor que volgu¨¦s assemblar-se a Jaume Cabr¨¦ o Pep Coll hauria elaborat una documentada xarxa argumental pr¨°pia d¡¯una acolorida s¨¨rie televisiva, i una escriptora que persegu¨ªs algun premi ben dotat s¡¯hauria centrat, potser, en els privilegis de Gretchen Osgood, en les dissorts de la dona de Popov.

El lector es troba enmig d¡¯unes escenes que podrien ser cabdals per a la trama i aqu¨ª nom¨¦s s¨®n inacabades o suggerides

Per sort, per¨°, David G¨¢lvez es mant¨¦ fidel a la manera d¡¯entendre la literatura desenrotllada a Cartes mortes i a Res no ¨¦s real, i a La Torre dels Russos torna a situar-se en un lloc on la ficci¨®, la hist¨°ria, l¡¯autobiografia i la metaliteratura es mesclen equilibradament amb una interpretaci¨® tan personal de l¡¯opacitat que qualsevol lector a la recerca de les perip¨¨cies vitals d¡¯uns personatges dins d¡¯un temps hist¨°ric determinat no trigaran gaire a sentir-se decebuts, com si el primer cap¨ªtol, en el qual Fiske Warren apareix recordant que el dia del seu casament Gretchen Osgood anava ¡°abillada amb un delicat vestit de princesa fet de chiffon, amb vel complet i garlanda de fulles de taronja¡±, fos tan sols un fals esquer, una provatura narrativa deixada de seguida de banda per avorridament previsible i creativament poc f¨¨rtil. En comptes d¡¯observar de dalt a baix i de dreta a esquerra les vides i els fets a la vora del prodigi que s¡¯aglutinen a La Torre dels Russos ¡ªla fecunda riquesa argumental dels familiars de Fiske i Gretchen seria tan abundosa com les conjectures sobre el passat i el futur de Popov i la seva dona¡ª, David G¨¢lvez opta per enfrontar-se a l¡¯ingent material recopilat com si es tract¨¦s dels fragments ordenats despectivament d¡¯alguna cosa sense import¨¤ncia i vista d¡¯esquitllentes al passar-hi pel costat. I el lector, en comptes d¡¯accedir a un edifici novel¡¤lesc meticulosament constru?t, com si l¡¯autor o recopilador s¡¯an¨¦s decantant cap a l¡¯obsessi¨® d¡¯un deliri, es troba enmig d¡¯unes escenes que en unes altres mans esdevindrien cabdals per a la trama i que aqu¨ª nom¨¦s s¨®n inacabades o nom¨¦s suggerides; disposa d¡¯uns documents d¡¯arxiu que s¨®n narrativament muts; bada encantat davant de les m¨²ltiples descripcions de la fesomia dels n¨²vols i el color del cel; riu amb l¡¯embogiment del turisme de masses a Nova Anglaterra, i s¡¯involucra en el relat dels dubtes i les incerteses d¡¯una investigaci¨® en marxa per aconseguir atrapar alguna cosa pr¨°xima al batec de la rea?litat. Per damunt de tot, La Torre dels Russos ¨¦s un capritx descarat, el somni enyorad¨ªs de l¡¯ambient i la trama no escrita d¡¯una novel¡¤la.

Per sort, tamb¨¦, David G¨¢lvez no ha caigut en la temptaci¨® d¡¯escriure una altra novel¡¤la sobre la impossibilitat d¡¯escriure una novel¡¤la, sin¨® un exorcisme d¡¯estil, una acrob¨¤cia formal, un auda? experiment l¨²dic amb la imaginaci¨® liter¨¤ria que convida el lector a fabular sobre com s¡¯hauria pogut materialitzar la novel¡¤la oculta dels matrimonis Warren i Popov a la Torre dels Russos, a Andorra.

La Torre dels Russos?

David G¨¢lvez
LaBreu Edicions
267 p¨¤gines. 17 euros