La porcella i el Benjamin

Cansat i amb els peus en remull, avui passo el dia llegint per primer cop Un hivern a Mallorca, el llibre que George Sand dedic¨¤ a glossar la bellesa del paisatge illenc i la grotesca antipatia dels seus ind¨ªgenes. Quin error, haver-me torbat tant a fer-ho: n¡¯hi ha per riure fins dislocar-se el barram! A m¨¦s, Edicions de 1984 el t¨¦ publicat amb traducci¨® i pr¨°leg excel¡¤lents d¡¯Antoni-Lluc Ferrer. Aix¨ª fa gust que et menyspre? una francesa (gran pa¨¹ra de les virilitats universals).

Com tot text molt conegut per...

Cansat i amb els peus en remull, avui passo el dia llegint per primer cop Un hivern a Mallorca, el llibre que George Sand dedic¨¤ a glossar la bellesa del paisatge illenc i la grotesca antipatia dels seus ind¨ªgenes. Quin error, haver-me torbat tant a fer-ho: n¡¯hi ha per riure fins dislocar-se el barram! A m¨¦s, Edicions de 1984 el t¨¦ publicat amb traducci¨® i pr¨°leg excel¡¤lents d¡¯Antoni-Lluc Ferrer. Aix¨ª fa gust que et menyspre? una francesa (gran pa¨¹ra de les virilitats universals).

Com tot text molt conegut per¨° a penes llegit, Un hivern a Mallorca confirma les expectatives pr¨¨vies en la mateixa mesura que les desmenteix. Liter¨¤riament ¨¦s millor del que em pensava, i m¨¦s descarat, amb el seu xovinisme salvatge, les seves pinzellades rom¨¤ntiques i una riquesa descriptiva que vampiritza mirades d¡¯altri sense vergonya. I tot i les inexactituds que Ferrer assenyala amb contund¨¨ncia, certes dolenties sonen versemblants: quan acusa els nostres avantpassats de suspica?os, conservadors, ganduls o poc il¡¤lustrats, jo m¡¯ho puc arribar a creure.

Ara b¨¦, qualsevol que es refi? a cegues d¡¯aquest testimoni arribar¨¤ a la conclusi¨® que Mallorca constitueix una excepci¨® aliena a tota l¨°gica historicocultural europea... Francament, crec que no n¡¯hi ha per tant. El que passa ¨¦s que a l¡¯autora se li escapen massa matisos d¡¯all¨° amb qu¨¨ topa.

Mireu, si no, la incredulitat que Sand experimenta davant el lloc preeminent que els aut¨°ctons concedeixen al porc. Res els importa m¨¦s que aquest animal d¡¯anques sensuals, a qui dispensen un tracte molt m¨¦s exquisit que als estrangers... Indignada, l¡¯escriptora arriba a vaticinar que ¡°d¡¯aquest segle, els mallorquins en diran, en els segles futurs, l¡¯edat del porc¡± (Crist¨®bal Serra, per cert, afirmava que ¡°aqu¨ª no hi pot haver m¨ªstics: mengem massa frit¡±).

La teoria de Sand ¨¦s que l¡¯exportaci¨® porcina havia salvat la nostra economia i, de retruc, havia infiltrat les ¡°primeres¡± gotes de civilitzaci¨® a l¡¯illa. S¡¯ha de ser dolenta! ?n realitat, aquesta ¨¦s una hip¨°tesi arbitr¨¤ria produ?da per la seva mirada condescendent, per¨° si contingu¨¦s gota de veritat, llavors estar¨ªem davant d¡¯una paradoxa ben caracter¨ªstica de la civilitzaci¨® occidental, ja que el paper casi tot¨¨mic que assignem al pobre porc t¨¦ tot a veure, ja se sap, amb l¡¯intent d¡¯ofegar les sospites de judaisme, aquella terrible marca sacrificial. Aix¨ª, la porcellitat mallorquina confirma la sent¨¨ncia m¨¦s coneguda del fil¨°sof Walter Benjamin: un document de cultura (la rendible i aperturista exportaci¨® de carn) n¡¯amaga un de barb¨¤rie (el terror al foc de la pira inquisitorial). Despr¨¦s de tot, encara serem uns europeus d¡¯all¨° m¨¦s comuns, senyora Sand!