Uau, buf, pse

Dies, pensant-hi. Dies. Va, s¨ª, fes-lo, despr¨¦s no, no, per¨° qu¨¨ dius, tarada. Per¨° pam, m¡¯hi tiro. Encara que si article: em cauran h¨°sties de totes bandes, perqu¨¨ diran que nedar i guardar la roba. I no, eh, que no ¨¦s aix¨°. Que nom¨¦s dic que no n¡¯hi ha per tant, ni per una banda ni per l¡¯altra. Perqu¨¨ ni obra mestra (ling¨¹¨ªstica) ni cagall¨® enquadernat (ling¨¹¨ªstic). La penya t¨¦ massa ganes d¡¯engoril¡¤lar-se perqu¨¨ vivim tots a les trinxeres esperant que ens caigui una bomba, i tot s¡¯acaba amb qui dispara primer o m¨¦s lluny o m¨¦s alt, jo qu¨¨ s¨¦, qu¨¨ collons m¡¯embolico jo amb trinxeres si no he viscut una guerra en ma puta vida, no et facis la Rodoreda, que no cola, retardada. En el fons, qu¨¨ trinxeres ni qu¨¨ merdes, si ens passem el dia hihihah¨¤ als bars (o a Twitter: el bar digital i la birra te la poses tu).

El tema ¨¦s l¡¯estad¨ªstica. Es-ta-d¨ªs-ti-ca. Un llibre de quants? Que si la meitat de la literatura catalana fos aix¨ª, o qu¨¨ la meitat!, si un deu per cent fos aix¨ª, h¨°ssstia, llavors s¨ª que em cago a les calces, per¨°, i qu¨¨ si un llibre o dos cada any foten el nas al cul de la llengua? (al cul perqu¨¨ ¨¦s d¡¯on surten les coses pudentes i fastigoses que tenim a dins, que les tenim, ¨¦s aix¨ª: tenim una llengua que fot pudor, i de qu¨¨ serveix l¡¯ambientador contra les mosques i les larves que no paren de criar, eh, eh, eh?). Ja ho diuen els metges: que s¡¯ha de mirar la caca per saber si est¨¤s b¨¦ de salut. En resum, aix¨°, que la literatura tamb¨¦ pot ser ficar el nas al cul i posar per escrit la porqueria que tenim a dins. I el resultat no t¨¦ per qu¨¨ ser repugnant com el que reflecteix.

Que hi ha moltes maneres de ficar el nas al cul? I tant¨ªssim, no dir¨¦ que no. La cosa ¨¦s que ara no ens obsessionem i ens passem el dia ensumant merda. El que deia: es-ta-d¨ªs-ti-ca. La campana de Gauss, la distribuci¨® normal, subnoRRRmal.

Que si alg¨² (jo no) sent que la seva llengua, o la llengua de la seva generaci¨®, ¨¦s aquesta, doncs endavant les atxes. I no, jo no ho faria aix¨ª per¨° jo soc jo i tu ets tu, qui ¨¦s el m¨¦s tonto dels dos? Jo voldria crear una convenci¨® escrita que demostri que el catal¨¤ serveix per a tot. Per¨° el carrer ¨¦s el carrer i els youtubers s¨®n els youtubers. Que soc una reaccion¨¤ria com els cabrons que combatien les variants vulgars del llat¨ª? Potser, cadasc¨² t¨¦ les seves conviccions. S¨ª, escriure en catal¨¤ ¨¦s pol¨ªtic (si no t¡¯agrada, et fots), per¨° vetar els que tenen unes prioritats pol¨ªtico-ling¨¹¨ªstico-nacional-ideol¨°giques diferents de les nostres no ¨¦s el cam¨ª.

I tamb¨¦ ho dir¨¦, o no, calla, tarada, per¨° va, s¨ª, play: si tires per aqu¨ª, despr¨¦s, h¨°ssstia, no m¡¯hi fotis un ¡°nounat¡± all¨¤ al mig, un ¡°pall¨²s¡±, un ¡°feixuc¡±. Que si juguem al col¡¤loquial barcelon¨ª, hi hem de jugar amb Totes Les Conseq¨¹¨¨ncies.

Per¨° el puto problema quin ¨¦s? Que nom¨¦s parlem de la llengua, aix¨ª, en general, i no de si l¡¯artefacte funciona o no, de si ¨¦s liter¨¤riament interessant, de si ens mou, ens toca, ens trasbalsa. De si uau, de si buf, de si pse.