M¨²sica, pol¨ªtica i educaci¨®

En una ocasi¨®, Josep Maria Prat, director d¡¯una ag¨¨ncia musical que va portar i encara porta a la ciutat la millor m¨²sica i els millors int¨¨rprets d¡¯arreu, va comentar que el m¨®n de la musica cl¨¤ssica era una mena d¡¯estat, i que el cap d¡¯aquest estat era Daniel Barenboim.

Potser no ho ser¨¤ gaire temps m¨¦s, ni interpretar¨¤ m¨¦s en viu o en enregistraments a causa d¡¯una malaltia neuronal emprenyadora, per¨° durant trenta o quaranta anys ha estat, veritablement, el fact¨°tum de la difusi¨® de la gran m¨²sica ¡ªm¨²sica molt m¨¦s gran, per espiritual, que la que sol sentir-se als ¡°esdeveniments¡± massius, encara que aix¨° sembli una opini¨® provecta. Ha estat un int¨¨rpret genial, potser insuperable, de les sonates de Beethoven, que es troben fins i tot en format DVD, i tamb¨¦ de la Fantasia Coral del de Bonn ¡ªus agafa un treball quan la sentiu interpretada per ell, Perlman i Yo-Yo Ma¡ª i de qualsevol altra cosa que un dia decid¨ªs estudiar i tocar al piano. No per atzar ¨¦s jueu ¡ªel poble que ha donat, des de sempre, una gran part dels millors int¨¨rprets¡ª, i, per escreix, espanyol i argent¨ª ¡ªaquests parlen una llengua quasi tan musical com la italiana.

M¨¦s encara: l¡¯any 1999, Barenboim, de bracet amb l¡¯intel¡¤lectual palest¨ª Edward Said, va protagonitzar una de les m¨¦s belles iniciatives que s¡¯han donat en el panorama de la m¨²sica cl¨¤ssica europea: va fundar la West-Eastern Divan Orchestra, denominaci¨® inspirada en un conegut cicle de poemes de Goethe, que se les donava ¡ªsense ser-ho del tot, perqu¨¨ era un alemany de soca-rel¡ª d¡¯universal i ciutad¨¤ del m¨®n. Amb aquesta orquestra ¡ªque dirigia Barenboim, no Said, que era home de lletres¡ª han voltat per tot el m¨®n escampant no solament bona m¨²sica, sin¨® tamb¨¦ el missatge que jueus i ¨¤rabs s¨®n, a m¨¦s de pobles enemics per raons de religi¨®, ¨¦ssers humans els uns i els altres. Heus aqu¨ª una consideraci¨® que est¨¤ desapareixent per culpa de corrents d¡¯opini¨® sectorials que amaguen la q¨¹esti¨® fonamental: o ets un ¨¦sser hum¨¤, o ets un animal, planta o mineral. I si ets un ¨¦sser hum¨¤, la dignitat que mereixes no admet ni la m¨¦s subtil de les distincions: homes, negres, grocs, dones, amics del reciclatge, fumadors, patriotes, i delinq¨¹ents tamb¨¦: tots mereixen la m¨¦s alta consideraci¨®. No les m¨¤quines.

Ara l¡¯editorial Acantilado ¡ªque, en mat¨¨ria d¡¯assaig, ¨¦s possiblement la n¨²mero u del panorama en llengua castellana¡ª porta a les llibre?ries una obra de Daniel Barenboim que explica els avatars d¡¯aquella iniciativa, i m¨¦s coses sobre qu¨¨ pensa aquest pianista a l¡¯entorn de la m¨²sica i la seva relaci¨® ¡ªno com a priori, que ¨¦s el que passa amb els r¨¨gims totalitaris (vegeu el cas de Xostak¨®vitx, tamb¨¦ el de Prok¨®fiev), sin¨® com a ulteriori: de quina manera la m¨²sica pot difondre una causa pacifista, i, encara m¨¦s, de quina manera agermana els esperits, per molt confrontats que estiguin entre si els diversos propietaris de les ¨¤nimes.

No es preocupi el lector d¡¯aquest llibre extraordinari si topa amb refer¨¨ncies pr¨°pies d¡¯un music¨°leg al primer cap¨ªtol, que tamb¨¦ seran comprensibles per a un mel¨°man. Per¨° que continu? avant. El cap¨ªtol 3 el deixar¨¤ bocabadat: un pianista i director d¡¯orquestra que reivindica el lloc de la m¨²sica en els plans d¡¯estudis d¡¯arreu del m¨®n (esmentant Arist¨°til) i, m¨¦s encara, un m¨²sic que ¨¦s capa? de vincular la m¨²sica amb la filosofia de Spinoza, l¡¯?tica del qual ell diu que va llegir per primera vegada als tretze anys, aix¨° ¨¦s ins¨°lit de deb¨°. Ni Theodor Adorno, que sabia tantes coses de filosofia com de musicologia, va insinuar mai que la filosofia de Spinoza pogu¨¦s oferir alguna llum a la nostra manera d¡¯entendre i escoltar la m¨²sica. Generalment, els estrictes music¨°legs nom¨¦s ens presenten formulacions del tot te¨°riques, i ai de qui no s¨¤piga distingir una quinta disminu?da en escoltar m¨²sica. De fet, ¨¦s millor no saber-ne tant.

I no parlem del seu comprom¨ªs amb la causa palestina, que el porta a criticar severament l¡¯actual fact¨°tum barcelon¨ª de la difusi¨® de la gran m¨²sica ¡ªa l¡¯estat d¡¯Israel, per molt jueu que sigui ell mateix. La hist¨°ria narrada de dos palestins que, amb tota mena de dificultats, es van obrir cam¨ª en el camp de la interpretaci¨®, ¨¦s absolutament admirable, bella i pertorbadora. Qu¨¨ direm dels seus assaigs breus sobre Schumann, Bach, Don Giovanni, de Mozart, i sobre el coanimador de l¡¯orquestra de l¡¯Est i de l¡¯Oest, el seu gran amic Edward Said?

?s el millor llibre sobre m¨²sica que s¡¯ha publicat aqu¨ª des de fa anys per part d¡¯alg¨² que s¡¯hauria pogut limitar a tocar el piano i dirigir orquestres, i omplir-se la butxaca de diners. La categoria intel¡¤lectual i humana de Daniel Barenboim plana damunt tot el llibre i en converteix l¡¯autor, ja no en un ¡°cap d¡¯estat¡± de la m¨²sica europea, sin¨® en la persona que ha ent¨¨s m¨¦s b¨¦ la dimensi¨® intel¡¤lectual i espiritual de la m¨²sica, i, per aix¨° mateix, el paper que podria jugar en la formaci¨® de la ciutadania del pa¨ªs que sigui.

La m¨²sica despierta el tiempo

Daniel Barenboim. Acantilado