Aurora Picornell: ornament i delicte

El m¨®n ¨¦s colossal. L¡¯octubre passat, quan el govern balear identific¨¤ les restes d¡¯Aurora Picornell i d¡¯algunes de les seves companyes, la premsa illenca vess¨¤ per uns dies d¡¯articles que hi feien refer¨¨ncia. Al meu parer nom¨¦s n¡¯hi hagu¨¦ un de vertaderament imprescindible. El public¨¤ el diari ?ltima Hora i la seva autora lamentava l¡¯estult¨ªcia dels temps moderns (o cosa semblant; fa de mal recordar) abans de denunciar un gran esc¨¤ndol amb indignaci¨® no menys enorme: ¡°S¨ª, s¨ª, d¡¯acord, d¡¯acord!¡±, venia a dir, ¡°s¡¯han rescatat els ossos d¡¯aquella doneta... per¨° no seria molt millor, per D¨¦u sant, que alg¨² investigu¨¦s als arxius si va escriure alguna cosa i la fes p¨²blica?¡± Oportun¨ªssima observaci¨®, certament... si no fos perqu¨¨ l¡¯obra de Picornell fa anys que ¨¦s editada i disponible.

Ara que s¡¯acosta el 8-M i que la Roja del Molinar ja no ¨¦s tema de moda, he recordat l¡¯an¨¨cdota i m¡¯han nascut ganes d¡¯escriure¡¯n. Per si algun lector no la situa, Picornell fou una militant comunista assassinada pels nacionals el 37; potser injustament, el seu nom ha transcendit a l¡¯imaginari per sobre d¡¯altres companyes d¡¯ideologia i dest¨ª criminal, a causa sens dubte del seu magnetisme en vida i la solidesa del seu llegat intel¡¤lectual, esc¨¤s per¨° valu¨®s (i publicat!). No soc cap ent¨¨s en la seva figura, a penes he llegit els seus escrits reunits, la biografia de David Ginard i l¡¯assaig que li dedic¨¤ Josep Quetglas, recollit a Restes d¡¯arquitectura i de cr¨ªtica de la cultura (Arc¨¤dia, 2017). Poqu¨ªssim per reclamar Picornell com a meva, per¨° tal vegada basti per suggerir un apunt.

El text de Quetglas ¨¦s prodigi¨®s, ple d¡¯idees i esmenes furioses a l¡¯oficialitat que jo no puc resumir aqu¨ª. Una d¡¯elles consisteix a rebatre un t¨°pic segons el qual Picornell era ¡°tan inculta com llesta¡±. Qu¨¨ vol dir ser culte? Con¨¨ixer Debussy i acumular dades? O entendre el vertader teixit de la realitat social i on rauen les exig¨¨ncies de transformaci¨®? La primera forma, pr¨°pia de la classe dominant, li estigu¨¦ vedada a la nostra hero?na i a tots els representants de la seva classe treballadora. En canvi la segona, diu Quetglas, li era pr¨°pia i amb ella escap?ava mentides.

Mitjan?ant Picornell, l¡¯assaig reivindica la cultura obrera (i la cultura pels obrers) i reclama que no li fem homenatges sin¨® que revisqui i s¡¯escampi. Que sigui efica?, que cremi i desafi? l¡¯amo avui mateix, ara. T¨¦ ra¨®, per¨° llavors recordo aquell article del passat octubre que fingia comprom¨ªs amb all¨° que de res coneix qui el signava, i pens en el cruel eco de les derrotes. Picornell i el que representa, per exemple: assassinada primer, reivindicada amb paternalisme burg¨¨s despr¨¦s, esdevinguda mer ornament de bona consci¨¨ncia que no exigeix escoltar-la. Per obrera, per dona, per ven?uda. Feli? 8-M.