Les amistats digl¨°ssiques

Poc ens la pens¨¤vem, l¡¯¨²ltima en relaci¨® amb el model de llengua dels continguts culturals. Es veu que ara la llengua materna dels actors t¨¦ influ¨¨ncia en la dramat¨²rgia, en tant que avui es projecten posades en escena en funci¨® de si els actors se senten o no prou c¨°modes amb la llengua del text. Que no se t¡¯acaben de donar b¨¦ les vocals neutres, digue-ho en castell¨¤. Que ets v¨ªctima d¡¯alguna interfer¨¨ncia, potser amb la teva llengua materna no en far¨¤s tantes. Que tal vegada l¡¯espectador tenia dret a presenciar una obra en catal¨¤, tenint en compte que el t¨ªtol era en catal¨¤, i el...

Poc ens la pens¨¤vem, l¡¯¨²ltima en relaci¨® amb el model de llengua dels continguts culturals. Es veu que ara la llengua materna dels actors t¨¦ influ¨¨ncia en la dramat¨²rgia, en tant que avui es projecten posades en escena en funci¨® de si els actors se senten o no prou c¨°modes amb la llengua del text. Que no se t¡¯acaben de donar b¨¦ les vocals neutres, digue-ho en castell¨¤. Que ets v¨ªctima d¡¯alguna interfer¨¨ncia, potser amb la teva llengua materna no en far¨¤s tantes. Que tal vegada l¡¯espectador tenia dret a presenciar una obra en catal¨¤, tenint en compte que el t¨ªtol era en catal¨¤, i el teatre un teatre nostrat, doncs no pateixis, ja s¡¯apanyar¨¤ que el castell¨¤ l¡¯entenem tots.

Que els actors principals parlin en castell¨¤ entre ells en la intimitat ¨¦s justament la proposta sorprenent de la directora Carol L¨®pez en el seu muntatge Les amistats perilloses, en escena al Teatre Lliure. I ¨¦s sorprenent perqu¨¨ trenca un parell de pactes de versemblan?a de llengua que fem quan presenciem una obra ambientada en una altra ¨¨poca i un altre lloc, com tamb¨¦ passa en el cas de la novel¡¤la. El primer pacte ¨¦s que sempre fem abstracci¨® de la situaci¨® socioling¨¹¨ªstica pr¨°pia de l¡¯entorn en qu¨¨ transcorre l¡¯obra; per exemple, ¨¦s ben possible que quan el gasc¨® D¡¯Artagnan arriba a Par¨ªs, al segle XVII, no parl¨¦s franc¨¨s, per¨° aix¨° tant se¡¯ns en dona. Com tamb¨¦ ¨¦s possible que en Roque Guinart i el Quixot no s¡¯entenguessin entre ells, per¨° aix¨° no impedeix que el castell¨¤ serveixi de llengua vehicular de la trama. Dit aix¨°, si convertim una obra escrita en franc¨¨s (Les Liaisons dangereuses, de Choderlos de Laclos, escrita al segle XVIII), en qu¨¨ tots els personatges parlen en franc¨¨s, en una obra biling¨¹itzada, estem condicionant una recepci¨® a trav¨¦s d¡¯un filtre que afegeix uns matisos pol¨ªtics contemporanis inexistents a l¡¯original.

I el segon pacte ¨¦s l¡¯assumpci¨® (fins ara ¨°bvia, per¨° es veu que a partir d¡¯ara no) que l¡¯actor i el personatge s¨®n persones diferents en una relaci¨® en qu¨¨ el primer s¡¯emmotlla al segon. En aix¨° consistiria ser actor, de fet. Ling¨¹¨ªsticament tot plegat t¨¦ uns efectes molt simples que faciliten la versemblan?a del personatge: un actor catalanoparlant, per exemple, pot interpretar sense cap problema un personatge ling¨¹¨ªsticament interferit (b¨¦, sense cap problema no ho s¨¦, segur que ha de treballar un idiolecte concret per resultar cre??ble), i l¡¯espectador ent¨¦n sense m¨¦s dilema que aix¨° ¨¦s possible. Si l¡¯obra ho demana, endavant. Ho hem vist recentment amb l¡¯Alba de Consum preferent, en qu¨¨ la construcci¨® del personatge porta l¡¯autora a una tria ling¨¹¨ªstica singular; com hem vist aquestes setmanes, s¡¯hi pot estar m¨¦s o menys d¡¯acord, per¨° es tracta d¡¯una tria liter¨¤riament leg¨ªtima. En el cas de Les amistats perilloses, per¨°, l¡¯efecte ¨¦s contrari, i aqu¨ª la legitimitat ¨¦s m¨¦s dubtosa: es fa parlar el personatge com parla l¡¯actor, en un capgirament de papers que dif¨ªcilment no deixa l¡¯espectador perplex.

Per si no n¡¯hi hagu¨¦s prou, la justificaci¨® de Carol L¨®pez a aquesta tria ling¨¹¨ªstica ha revelat unes nocions de socioling¨¹¨ªstica banal que malauradament, m¨¦s enll¨¤ del disbarat que comporten, tenen m¨¦s arrelament del que ens pensem. Per L¨®pez, la tria del castell¨¤ entre els personatges escau perqu¨¨ ¨¦s la llengua de la intimitat, del joc i les confid¨¨ncies, mentre que amb la resta de personatges la tria del catal¨¤ s¡¯ent¨¦n perqu¨¨ ¨¦s la llengua del poder, en una mena de din¨¤mica digl¨°ssica en qu¨¨ el catal¨¤ ocuparia els usos formals. Per descomptat la directora de l¡¯obra exhibeix un coneixement de la situaci¨® actual d¡¯all¨° m¨¦s na?f, per¨° ¨¦s aquesta tamb¨¦ la concepci¨® que molts joves tenen de la llengua, i per aix¨° l¡¯abandonen amb els companys. Curiosament, una de les idees for?a dels col¡¤lectius contraris a la normalitzaci¨® del catal¨¤ (la colla d¡¯Impulso Ciudadano, per exemple) ¨¦s que els mateixos catalanoparlants ens l¡¯hem fet antip¨¤tic, el catal¨¤. El que ja ¨¦s ben trist ¨¦s que al Teatre Lliure s¡¯ho empassin.

Si alg¨² vol veure la difer¨¨ncia que hi ha entre les dues lleng¨¹es nom¨¦s ha de comparar l¡¯actor Gonzalo Cunill fent de Valmont en castell¨¤ perqu¨¨ ¨¦s la seva llengua ¡ªi tu tranquil, que aix¨° ara tindr¨¤ efectes dramat¨²rgics¡ª i la pobra jugadora de la Queens League que despr¨¦s de rebre una co?a i acabar per terra se li va acudir de protestar en la seva llengua materna. L¡¯espectacle ha de continuar... en castell¨¤.