El castell¨¤, llengua pr¨°pia?

?s esbala?dora la voracitat amb qu¨¨ el castell¨¤ ¡ªb¨¦, m¨¦s aviat pol¨ªtics, professors d¡¯universitat, intel¡¤lectuals i opinaires diversos que construeixen discurs al voltant del seu imaginari¡ª s¡¯escarrassa a copar totes les possibles aproximacions, definicions i descripcions del que entenem per una llengua, amb la voluntat expl¨ªcita d¡¯esdevenir llengua universal i, de rebot, erigir-se com a eina ¨²nica per anar pel m¨®n. Ja ten¨ªem coll avall que ¨¦s llengua oficial, per¨° dia s¨ª dia tamb¨¦ ens l¡¯encolomen com la llengua comuna, i darrerament (de Ciutadans cap aqu¨ª) ostenta l¡¯etiqueta de ¡°la llengua materna de la majoria de la poblaci¨®¡±. I per si no n¡¯hi hagu¨¦s prou amb la idea que tamb¨¦ ¨¦s una llengua global perqu¨¨ la parlen m¨¦s de cinc-cents milions de persones i amb el castell¨¤ ens entenem tots, ara ja la postulen, tamb¨¦, per ser considerada llengua pr¨°pia de Catalunya.

?s evident que l¡¯etiqueta de llengua pr¨°pia ¨¦s el premi gros, la cirereta del relat que pret¨¦n patrimonialitzar una llengua ex¨°gena a fi de diluir els escassos espais de seguretat de qu¨¨ disposa l¡¯altra llengua ¡ªl¡¯end¨°gena, digue-li catal¨¤¡ª per fer la viu-viu o, m¨¦s modestament, evitar d¡¯acabar dins la caixa. Poc importa, curiosament, que la condici¨® de llengua pr¨°pia vingui apuntalada per dos textos com s¨®n la Constituci¨® i l¡¯Estatut ¡ªque ens els vam donar entre tots¡ª, si del que es tracta ¨¦s de convertir en castell¨¤ en llengua total de l¡¯imaginari col¡¤lectiu.

La definici¨® del concepte de llengua pr¨°pia sempre ha estat controvertida, en tant que fa abstracci¨® de la situaci¨® socioling¨¹¨ªstica real, ¨¦s a dir del nombre de parlants i de si aquests parlants fan anar altres lleng¨¹es, per traslladar a l¡¯¨¤mbit de la pol¨ªtica un dibuix basat m¨¦s en la diacronia que no pas en la sincronia. La consideraci¨® d¡¯una llengua com a pr¨°pia, b¨¤sicament, descansa sobretot en els conceptes d¡¯historicitat i territorialitat, m¨¦s que no pas en el de demografia, ja que no dep¨¨n del nombre de parlants que pugui tenir una llengua (i que pot ser ben minorit¨¤ria al territori natural mateix, com passa amb el ga¨¨lic a Irlanda; com els passa a la majoria de lleng¨¹es sense estat, de fet). I per descomptat no comporta res, no dona privilegis ni atorga drets, com hem vist aquests dies a Fran?a, on s¡¯ha prohibit l¡¯¨²s del catal¨¤ als plens municipals. B¨¦ pots ser llengua pr¨°pia, que nom¨¦s si tens reconeguda l¡¯oficialitat els teus parlants en sortiran m¨ªnimament beneficiats.

Justament perqu¨¨ es fonamenta en la territorialitat i la historicitat, ser¨¤ molt dif¨ªcil que un mateix territori en pugui tenir dues, de lleng¨¹es pr¨°pies, en tant que les situacions de conviv¨¨ncia de lleng¨¹es s¨®n notablement modernes. ?s a partir de la industrialitzaci¨®, l¡¯alfabetitzaci¨® i els despla?aments de poblaci¨® que apareixen contextos s¨°lids de biling¨¹isme, i per descomptat nom¨¦s amb mal¨ªcia o una profunda ignor¨¤ncia es pot sostenir que el catal¨¤ i el castell¨¤ viuen en un biling¨¹isme ventur¨®s des del segle XVI. A aquell que arg¨¹eixi el nombre de llibres editats en castell¨¤ a Catalunya se li pot recordar que a mitjan segle XIX, amb la primera llei d¡¯educaci¨®, l¡¯analfabetisme assolia un 75% ben bo.

Com que per tot plegat ¨¦s dif¨ªcil que el castell¨¤ s¡¯alci en llengua pr¨°pia de Catalunya ¡ªn¡¯hi ha una possibilitat, ¨¦s clar, que passa per la plena substituci¨® ling¨¹¨ªstica i la certificaci¨® de l¡¯extinci¨®, com va passar amb el d¨¤lmata a Cro¨¤cia¡ª, tamb¨¦ s¡¯estila el menysteniment del concepte, la simple negaci¨® de la seva exist¨¨ncia en tant que no prov¨¦ dels estudis filol¨°gics ni la filologia se l¡¯ha fet mai seu. (Una ciutadana diputada sovint esgrimeix el seu t¨ªtol de fil¨°loga per recordar-nos-ho.) Efectivament, el terme no prov¨¦ de la filologia, que d¡¯altra banda, en no treballar amb el concepte de llengua oficial, tampoc el necessita, i de fet en t¨¦ prou amb la mera idea de llengua: si alg¨² est¨¤ interessat a saber quines s¨®n les lleng¨¹es pr¨°pies de l¡¯Estat, en t¨¦ prou de buscar un mapa filol¨°gic de les lleng¨¹es d¡¯Espanya, i vet-ho aqu¨ª.

Hom diria que aquests grups que s¡¯esforcen a reconduir el concepte de llengua pr¨°pia cap al castell¨¤ o a des?acreditar-lo viuen aquesta condici¨® per al catal¨¤ com un gol per l¡¯escaire, com una mala digesti¨® d¡¯una transici¨® que va fer massa concessions. Per¨°, per qu¨¨? ?s que potser no n¡¯hi ha prou? Si ets llengua oficial, comuna, materna, majorit¨¤ria i global, qu¨¨ ho fa que pretenguis erigir-te tamb¨¦ en llengua pr¨°pia?