Joan Turu: ¡°Les obres d¡¯autors com Roald Dahl no s¡¯han de tocar¡±

Les seves imatges s¨®n ic¨°niques, per¨° les que m¨¦s han transcendit s¨®n les vinculades a la inf¨¤ncia i la defensa de l¡¯educaci¨® i de l¡¯escola en catal¨¤. L¡¯escriptor i il¡¤lustrador Joan Turu (Sant Just Desvern, 1984) ¡ªdiu que no li agraden les etiquetes¡ª anava per publicista, per¨° tot just comen?ar la carrera un professor li va recomanar que ho deix¨¦s; els seus valors i l¡¯activisme no casaven amb aquell m¨®n. Aix¨ª, va iniciar el cam¨ª de l¡¯art gr¨¤fic, implicat en diferents moviments associatius. Ha pintat un centenar de murals en escoles i ha escrit i/o il¡¤lustrat prop d¡¯una desena de llibres. Turu rep Quadern en el seu estudi de Sallent per parlar del seu darrer llibre, Aprenent de pare (Bindi Books), en qu¨¨ l¡¯artista enfoca la mirada cap a l¡¯interior per repassar els canvis viscuts arran d¡¯una experi¨¨ncia tan cabdal com la paternitat.

Pregunta. Diu que despr¨¦s de set anys de paternitat necessitava fer una aturada i reflexionar. Llavors, el llibre ha estat una catarsi?

Resposta. Totalment. Ara puc dic que aquest proc¨¦s ha estat un regal, per¨° hi ha hagut moments molt durs. Jo sempre he tingut una part fosca, i en el moment que he vist que aquesta part fosca meva estava afectant els meus fills, ha sigut quan he dit prou i m¡¯hi he enfrontat.

P. O sigui que tamb¨¦ li ha servit per fer neteja?

R. Esclar, ¨¦s que durant anys acumules molta merda, de com t¡¯han educat a tu, de tots els teus petits traumes... I qu¨¨ fas amb aquesta merda? El fet de dibuixar ¨¦s molt terap¨¨utic, perqu¨¨ treus la part inconscient.

P. S¡¯ha penedit mai de ser pare?

R. No, no. No ho canviaria per res del m¨®n. Hi ha hagut moments dif¨ªcils, per¨° mai me n¡¯he penedit. Jo tenia clar que ser pare era una experi¨¨ncia que volia viure.

P. Qu¨¨ vol dir ser pare?

R. [Rumia] La paraula que em ve al cap ¨¦s acompanyar, sostenir, tenir cura... Per mi ha sigut una oportunitat d¡¯habitar zones o espais fins ara desconeguts, com la vulnerabilitat. La necessitat de tenir-ho tot controlat est¨¤ vinculada a la masculinitat m¨¦s t¨°xica. Per¨° la paternitat et porta a la vulnerabilitat i a la falta de control, a sentir que no tot ¨¦s a les teves mans. Et sents molt vulnerable pensant que li pot passar alguna cosa al teu fill.

P. Falten classes d¡¯acompanyament en la paternitat?

R. S¨ª. Veus que les dones queden a fer el caf¨¨ i s¡¯expliquen les coses. I els homes quedem per fer alguna cosa, com jugar a p¨¤del, per¨° despr¨¦s t¡¯assabentes de coses que li passen al teu amic perqu¨¨ t¡¯ho explica la seva companya, i no ell. Els homes ens hem d¡¯obrir i compartir. Aqu¨ª tenim un grup d¡¯homes que ens reunim un cop al mes. Per a mi ¨¦s aire, ¨¦s escoltar, sentir-te acompanyat per un igual.

La paternitat et porta a la vulnerabilitat i a la falta de control, a sentir que no tot est¨¤ a les teves mans

P. Es pensa prou quin tipus de pares volem ser abans de ser-ho?

R. Jo no ho vaig pensar. I si no ho penses, acabes reproduint el que has viscut. Quan era petit, les rebequeries es tallaven de cop, estaven prohibides. I jo vaig fer el mateix amb els meus fills. Fins que t¡¯atures a pensar i veus que la r¨¤bia ¨¦s una emoci¨® leg¨ªtima, i que hi ha altres formes de fer. Per¨° donar als teus fills coses que a tu no t¡¯han donat ¨¦s complicat. Venim d¡¯on venim i jo vaig canviant de mica en mica, per¨° sobretot, crec que la clau de tot aix¨° ¨¦s demanar perd¨®. A mi els meus pares mai em van demanar perd¨®, i jo a la meva filla ¨¦s a la persona que m¨¦s he demanat perd¨®. I aix¨ª ells veuen el teu punt d¡¯humilitat i que ets capa? de recon¨¨ixer quan t¡¯has equivocat.

P. Existeixen els bons o mals pares?

R. Tots fem el que podem. Els meus pares no es van plantejar ni el 15% de coses que ens hem plantejat la meva parella i jo. Per¨° tampoc ho van fer tan malament. I de cop passem a l¡¯altra banda, a l¡¯educaci¨® respectuosa, on tot gira al voltant del nen. Per¨° on quedem els adults? Per exemple, amb el co-llit: ho fas per respectar la necessitat de l¡¯infant de dormir acompanyat, per¨° arriba un moment en qu¨¨ vols recuperar la teva intimitat amb la parella.

P. Tenir fills posa moltes parelles al l¨ªmit.

R. Per mi la gran paraula ¨¦s comunicaci¨®. Hi ha amics que m¡¯expliquen coses que a les seves parelles no expliquen. A nosaltres ens ha salvat la comunicaci¨®. ?s molt important escoltar i tenir empatia, i aix¨° ens costa, als homes.

P. ?s dels pocs homes que reconeix la sobrec¨¤rrega mental de les mares.

R. Estic comen?ant a fer-ho. No n¡¯hi ha prou amb dir que est¨¤s d¡¯acord amb la igualtat entre homes i dones. Jo assumia les tasques visibles i aplaudibles, com anar al supermercat. I a la meva parella li deien: quina sort que tens amb el Joan. Per¨° a mi mai m¡¯han dit quina sort que tinc amb la Mariona. Per¨°, per qu¨¨? Perqu¨¨ s¡¯assumeix que ho ha de fer ella. En els primers anys de vida del nen, jo pensava: ¡°Ella ¨¦s una dona. Ella sabr¨¤ com fer ho¡±. Als homes ens ha anat molt b¨¦ pensar que, per naturalesa, les dones saben tenir cura dels nens.

P. En el llibre diu que falten referents literaris de la nova paternitat.

R. Amb la meva filla va ser f¨¤cil perqu¨¨ hi ha Les princeses tamb¨¦ es tiren pets o Contes de bona nit per a nenes rebels. Per¨° per al meu fill, qu¨¨? Perqu¨¨ tots s¨®n els machitos, s¨®n els salvadors, els que no tenen por, els que sempre estan disposats per a l¡¯acci¨®. Tamb¨¦ falten referents per als adults, com per exemple homes que plorin en p¨²blic. Sembla que els homes nom¨¦s puguem plorar de r¨¤bia o quan guanya el Bar?a.

P. Cal revisar els contes o les can?ons tradicionals amb missatge pol¨ªticament incorrecte?

R. No en cas que hi hagi un autor al darrere. Per exemple, crec que les obres de Roald Dahl no s¡¯han de tocar. L¡¯editorial, si vol, pot fer una nota d¡¯aclariment. Una altra cosa s¨®n els contes populars. Segurament la llegenda de Sant Jordi ha canviat amb els anys amb el boca-orella, aqu¨ª s¨ª que em sembla b¨¦ que la llegenda es modifiqui.

P. Com veu l¡¯educaci¨® actualment?

R. Crec que socialment a l¡¯escola se li demana molt. A l¡¯escola s¡¯han de rentar les dents, han d¡¯aprendre educaci¨® sexual... Per¨° als programes de televisi¨® o a la publicitat, qui els demana explicacions?

P. Qu¨¨ milloraria de l¡¯escola?

R. Baixaria les r¨¤tios. Es parla d¡¯educaci¨® personalitzada, per¨° amb 25 nens a l¡¯aula i amb situacions socials cada cop m¨¦s complexes, aix¨° no ¨¦s possible.