Del videoclub a Filmin
Jaume Ripoll, fundador de la plataforma, publica un llibre d¡¯homenatge al cinema i sobre el consum audiovisual, ¡®Videoclub, las pel¨ªculas que cambiaron nuestra vida¡¯
Sempre he pensat que publicar les mem¨°ries quan tens 40 anys ¨¦s, si no hi ha urg¨¨ncies, precipitat. Jaume Ripoll, cofundador i director de continguts de la plataforma Filmin, ho ha fet, per¨° esquivant amb intel¡¤lig¨¨ncia el document testamentari. De fet, Videoclub, las pel¨ªculas que cambiaron nuestra vida (Ed. B) no pertany estric...
Sempre he pensat que publicar les mem¨°ries quan tens 40 anys ¨¦s, si no hi ha urg¨¨ncies, precipitat. Jaume Ripoll, cofundador i director de continguts de la plataforma Filmin, ho ha fet, per¨° esquivant amb intel¡¤lig¨¨ncia el document testamentari. De fet, Videoclub, las pel¨ªculas que cambiaron nuestra vida (Ed. B) no pertany estrictament a aquest g¨¨nere, i menys a la seva variant notarial i vanitosa. El llibre ¨¦s un espurneig de records que expliquen episodis de la seva vida, per¨°, sobretot, hi ha homenatges a les pel¡¤l¨ªcules que l¡¯han ajudat a viure-la i entendre-la, al pare que portava videoclubs a Mallorca, als amics... Un d¡¯aquests amics, Andreu Jaume, el va acompanyar a la presentaci¨® del llibre a La Central del Raval de Barcelona i va explicar que tenen una amistat indestructible, fonamentada en la discussi¨® i el desacord. Aquell mateix migdia s¡¯havien barallat ¡ªamistosament¡ª per la darrera pel¡¤l¨ªcula de V¨ªctor Erice... sense que cap dels dos l¡¯hagu¨¦s vista! Aquest tarann¨¤ de jovial gimnasta de l¡¯intel¡¤lecte es troba en molts moments del llibre.
No ¨¦s un llibre de publicitat corporativa. Mantenint-se fidel al metratge que tenen els 28 episodis de Videoclub, a Filmin amb prou feines li dedica nou p¨¤gines. A molts lectors cin¨¨fils els semblar¨¤ poc sent Filmin una de les poques cap?aleres televisives amb un armari de t¨ªtols que no han sortit d¡¯aquesta ind¨²stria del duplicat que ¨¦s una part de la gran producci¨® audiovisual.
El llibre ¨¦s la cr¨°nica dels darrers trenta anys del cine, sobre els films que l¡¯han apassionat, sobre els que no veur¨¤ mai
El llibre ¨¦s un relat d¡¯aprenentatge. I ¨¦s la cr¨°nica dels darrers trenta anys del cine, sobre els films que l¡¯han apassionat, sobre els que no veur¨¤ mai, sobre l¡¯Atl¨¤ntida Mallorca Film Fest que dirigeix¡ per¨°, tamb¨¦, i sense fatu??tat acad¨¨mica, una descripci¨® dels canvis en els h¨¤bits i la mirada de l¡¯espectador, i la resposta que intenten donar-hi la distribuci¨®, l¡¯exhibici¨®, la producci¨®... amb un comportament reactiu que, alhora, tamb¨¦ modifica les conductes de la clientela.
L¡¯algoritme, escriu, tant l¡¯hum¨¤ com el digital que ara hi ha a moltes plataformes, minimitza les decepcions de l¡¯espectador al preu d¡¯empetitir el seu m¨®n. A l¡¯¨¨poca dels videoclubs, qui s¡¯emportava un film a casa solia veure¡¯l sencer per amortitzar-ne el lloguer, encara que no li acab¨¦s d¡¯agradar. En tot cas, no tenia gaires alternatives. Ara, els cat¨¤legs interminables de les plataformes donen m¨¦s llibertat, per¨° augmenten la impaci¨¨ncia i l¡¯abandonament. La promoci¨® extenuant, afirma, ha guanyat el pols a la cr¨ªtica. Cada setmana s¡¯exal?a una obra mestra que tardar¨¤ pocs dies a ser oblidada. ¡°Temps d¡¯hip¨¨rbole pesada i digesti¨® lleugera¡±. Les obres de ritme pausat i silencis inc¨°modes s¨®n penalitzades, per¨° tamb¨¦ hi ha, reconeix Ripoll, un p¨²blic prou nombr¨®s que vol pel¡¤l¨ªcules que siguin mirall i finestra, pel¡¤l¨ªcules amb final trist perqu¨¨ si no fos trist no seria final.
Amb l¡¯humor, quan cal, que travessa el llibre, fugint de la solemnitat, Ripoll publica al final 25 llistes de 10 films cadascuna. No vol establir un c¨¤non. S¨®n senzillament una recomanaci¨® d¡¯amic. I aix¨° es veu clar en els t¨ªtols intencionats que hi posa: ¡°Cl¨¤ssics de Hollywood que veuria amb els fills que mai no tindr¨¦¡±, ¡°Les que no canvien de localitzaci¨®¡±, ¡°Assaigs sobre la vellesa¡±, ¡°Les vaig odiar sense motiu¡±...
A les dedicat¨°ries finals, una va dirigida a aquells que van fer del videoclub un lloc d¡¯aprenentatge i no solament de pas. Com Ripoll, que va saltar del negoci familiar a la distribuci¨® despr¨¦s d¡¯entrebancar-se volent ser director de cinema, uns estudis que va fer a l¡¯Escac, de la qual ara ¨¦s professor convidat.