Recuperar el record d¡¯Albert R¨¤fols Casamada i Maria Girona

Enguany es commemora el centenari del naixement d¡¯una singular parella d¡¯artistes: Albert R¨¤fols Casamada i Maria Girona. Eren dues personalitats molt diferents, els gustos de les quals coincidien tant com si fossin els d¡¯una ¨²nica persona. No hi ha manera d¡¯entendre com ¨¦s que l¡¯estament institucional del nostre pa¨ªs no ha programat cap acte per recordar-los, quan tots dos van ser Premis Nacionals, Premi Arts Pl¨¤stiques Ciutat de Barcelona i Creu de Sant Jordi. La nostra desmem¨°ria ¨¦s preocupant, un cas m¨¦s de deteriorament cultural. Per sort, quatre fundacions privades han impulsat iniciatives i programat diverses exposicions i activitats.

La Fundaci¨® Bassat a la Nau Gaud¨ª de Matar¨® ha organitzat una mostra de la pintura d¡¯Albert R¨¤fols, complementada amb una altra al Museu del C¨¤ntir d¡¯Argentona. Aquesta segona presenta obres de primera ¨¨poca, dif¨ªcils de veure, com un retrat de la seva esposa Maria Girona i obres de la d¨¨cada dels setanta, amb la inclusi¨® de collage i de n¨²meros, influ?t pel pop art. Aviat R¨¤fols va adoptar un esquema ortogonal en el qual la composici¨® de verticals i horitzontals suggeria finestres o espais m¨²ltiples que distribu?en camps de color, especialment blaus, roses, liles, blancs i grisos. En ells de vegades apareixien tra?os r¨¤pids, gestuals, i el conjunt evocava atmosferes, llums del dia, objectes subtilment sintetitzats. Havia assimilat la lli?¨® de Matisse i de Rothko, aix¨ª com la de Torres Garc¨ªa.

Eren dues personalitats diferents amb gustos tant coincidents com si fossin els d¡¯¨²na ¨²nica persona

M¨¦s tard, als anys vuitanta, el color s¡¯intensificava i hi havia suggeriments en llocs determinats, a Mallorca, Calaceit, Cadaqu¨¦s o Nova York, en un to m¨¦s dens i m¨¦s vibrant. Perqu¨¨, encara que d¡¯aparen?a abstracta, a R¨¤fols li interessava la realitat i el seu desig era la fixaci¨® d¡¯instants: ¡°Aturar fragment¨¤riament aquesta mobilitat, aquesta flu?desa per expressar l¡¯harmonia potencial que es troba a la realitat¡± va escriure.

Pel que fa a la pintura de Maria Girona, a primera vista pot semblar na?f. Res m¨¦s lluny d¡¯aix¨°. ¡°La pintura de la Maria ¨¦s massa de veritat perqu¨¨ segons qui l¡¯entengui¡±, va anotar R¨¤fols en un quadern de notes, i tenia tota la ra¨®. Assumint la lli?¨® del seu oncle Rafael Benet, l¡¯afany de s¨ªntesi de la majoria de les avantguardes cl¨¤ssiques, la inclusi¨® d¡¯alguns motius noucentistes com el de l¡¯oreneta, les sanefes o els paisatges mediterranis, Maria Girona va forjar un estil propi en el qual expressava moments perfectes, una natura harm¨°nica, uns interiors desprove?ts de conflictes. Tot aix¨° amb una gran noci¨® del ritme de la composici¨® i d¡¯uns colors mai estridents.

Els dos pintors es van con¨¨ixer a l¡¯Acad¨¨mia T¨¤rrega i el 1946 van formar el grup Els Vuit, del qual Maria era l¡¯¨²nica dona. Van representar El retablillo de San Crist¨®bal de Federico Garc¨ªa Lorca, la primera vegada despr¨¦s de la mort del poeta. El 1950, amb una beca del Cercle Maillol, van marxar a Par¨ªs, on van descobrir de primera m¨¤ Picasso, Matisse i l¡¯abstracci¨® l¨ªrica.

El seu vessant pedag¨°gic es va plasmar als seus cursos de l¡¯Escola EINA, de la qual R¨¤fols va ser director

Sota el franquisme i encara despr¨¦s, la parella es va comprometre pol¨ªticament a favor de la llibertat d¡¯expressi¨® i de la democr¨¤cia; van participar en la famosa tancada al monestir de Montserrat, el l970, en protesta per l¡¯anomenat Proc¨¦s de Burgos, i el 1977 van pintar a l¡¯un¨ªson un mural a les Cotxeres de Sants de Barcelona a favor de la llibertat d¡¯expressi¨® i contra la detenci¨® d¡¯Albert Boadella per la seva obra La torna.

El seu vessant pedag¨°gic es va plasmar als seus cursos de l¡¯Escola EINA, de la qual Albert R¨¤fols en seria el primer director i m¨¦s tard deg¨¤. Xavier Oliv¨¦ ha organitzat una exposici¨® excel¡¤lent sobre l¡¯aportaci¨® did¨¤ctica de R¨¤fols i Girona a aquesta instituci¨®. Es pot veure a la seva seu del Palau de Sentmenat. EINA va ser una escola aut¨°noma i lliure, inspirada en la Bauhaus, d¡¯on van sortir dissenyadors tan importants com Carles Riart, Josep Llusc¨¤, Anna Yglesias, Josep Bag¨¤, i tamb¨¦ artistes independents com Carlos Pazos, Antoni Llena, S¨ªlvia Gubern, Ram¨®n Herreros o Jordi Colomer. Els seus professors es trobaven entre els millors professionals del moment. A banda d¡¯Albert i Mar¨ªa, impartien el seu ensenyament Am¨¨rica S¨¢nchez, Xavier Oliv¨¦, Rom¨¢n Gubern, Alexandre Cirici, Toni Miserachs, Federico Correa, Anna Bricall, Lelis Marqu¨¦s¡­

EINA va ser un receptacle de les idees est¨¨tiques m¨¦s avan?ades del moment, les seves aules i jardins van ser l¡¯escenari d¡¯accions conceptuals de gran inter¨¨s. El 1972, per exemple, al Projecte de transformaci¨® del jard¨ª a escala 1/1, Maria Girona va disposar diversos decorats de teatre pintats a m¨¤ que permetien veure les estructures de fusta que els suportaven. El 1974 es va idear la mostra Entorn del tronc on Maria va col¡¤locar una reproducci¨® fotogr¨¤fica d¡¯ella mateixa asseguda a les branques d¡¯un arbre. I Albert R¨¤fols va realitzar, amb els seus alumnes, un Estudio semiol¨®gico de la calle Travessera de Gr¨¤cia (1977) i un Supercollage en el qual, com al de Kurt Schwitters, s¡¯hi podia entrar i transitar-hi. L¡¯escola va dissenyar exposicions tan importants com la d¡¯ADLAN (1970) al Col¡¤legi d¡¯Arquitectes i va acollir intel¡¤lectuals estrangers tan il¡¤lustres com Umberto Eco qui va venir a fer una confer¨¨ncia sobre els c¨°mics.

Al setembre la Fundaci¨® Vila Casas mostrar¨¤ una ¨¤mplia retrospectiva de Maria Girona, l¡¯obra de la qual va quedar de vegades a l¡¯ombra de la del seu marit (qui, tot i aix¨°, sempre la va encoratjar en la seva feina). Ser¨¤ comissariada per Alex Susanna i qui firma aquestes l¨ªnies. I al novembre la Fundaci¨® Palau de Caldes d¡¯Estrach, coordinada per Bernat Puigdollers, abordar¨¤ en una exposici¨® el vessant po¨¨tic d¡¯Albert R¨¤fols. Des del seu debut amb el llibre Signe d¡¯Aire. Obra po¨¨tica 1968-1976, R¨¤fols es va revelar com un autor la poesia del qual ¨¦s eminentment pl¨¤stica i, com va afirmar Mari¨¤ Manent, fou un gran creador d¡¯imatges : ¡°al fons negre de l¡¯ona dorm el dia/al cim blanc fulgurant vetlla la nit¡±.

La parella R¨¤fols/Girona va heretar el millor de Catalunya de preguerra: la civilitat noucentista i l¡¯esperit obert i internacional de les avantguardes. Tant de bo aquestes quatre exposicions ajudin a recuperar el seu record.

Exposicions, llocs i dates Centenari R¨¤fols/Girona

Albert R¨¤fols Casamada

Fundaci¨® Carmen i Llu¨ªs Bassat

Nau Gaud¨ª. Cooperativa 47, Matar¨® 08302. Fins al 24 de setembre 2023

Ensenyar ¨¦s aprendre

Albert R¨¤fols Casamada- Maria Girona

Escola EINA Sentmenat

Passeig Sta Eul¨¤lia 25, Barcelona

Del 9 maig al 9 juny 2023

Maria Girona, contem-por¨¤nia de si mateixa

Fundaci¨® Vila Casas

Ausi¨¤s Marc 20, Barcelona 08010

Del 14 de setembre 2023 al 14 de gener 2024

R¨¤fols Casamada, poeta

Fundaci¨® Palau

La Riera 54. Caldes d¡¯Estrac 08393

Del 1 de noviembre 2023 al 1 de febrer 2024