Molta merda

El misantrop de Moli¨¨re o com dimitir de la condici¨® d¡¯¨¦sser social. El final de l¡¯obra ¨¦s obert, per¨° els petits misantrops sempre preguen que se¡¯n surti, que ning¨² l¡¯aturi, que pugui viure en pau la seva solitud conseq¨¹ent a la caseta de camp. Nota mental: per ser un misantrop d¡¯aquests has de tenir segona resid¨¨ncia.

L¡¯obra critica la societat del fingiment i tamb¨¦ alg¨² com Alceste ¡ªel misantrop de Moli¨¨re¡ª per no encaixar-hi. Aquesta ¨¦s la gr¨¤cia dels bons textos, posar-nos davant dels nassos les nostres contradiccions i mancances. Al misantrop li falten les virtuts gimn¨¤stiques de la flexibilitat i la toler¨¤ncia que potser tots haur¨ªem de practicar, si el que volem ¨¦s viure en pau amb els altres. B¨¤sicament perqu¨¨ els que no som rics, a difer¨¨ncia d¡¯Alceste, no tenim m¨¦s opci¨® que viure en societat. Que els altres s¨®n inevitables ¨¦s la trista conclusi¨® d¡¯un misantrop com¨².

Un gran misantrop, en canvi, ¨¦s un esp¨¨cimen exigent amb un alt sentit de la veritat i de la just¨ªcia (un cr¨ªtic literari perfecte). Potser peca de superb, tot considerant-se per sobre de la mitjana que detesta. ?s un t¨¤vec per als seus semblants, un alegre pessimista: sent que el m¨®n on viu no t¨¦ remei i, per tant, opta per la separaci¨® i l¡¯a?llament, intentant viure encapsulat en la seva identitat sense pari¨®. D¡¯acord, ¨¦s un nihilista insuportable que nom¨¦s ens proposa el dit del mig. Per¨° precisament per aix¨° els haur¨ªem d¡¯ajudar, perqu¨¨ se¡¯n vagin lluny a realitzar-se i que ens deixin fruir del cam¨ª cap a l¡¯extinci¨® a tota la resta.

A Aleceste, que sempre tindr¨¤ la cara i la veu de Jordi Boixaderas, m¡¯agradaria ressuscitar-lo d¡¯all¨¤ on jegui, segurament a la butaca de pell on va quedar-se sec. Ning¨², evidentment, va gosar treure¡¯l de l¡¯¨¤mbit de la seva volguda solitud i organitzar-li un enterrament, ple d¡¯aquells imb¨¨cils que detestava. Penso en ell cada vegada que detecto un hum¨¤ que potser ens representa i em recorda que som una plaga amb dif¨ªcil soluci¨®. Qu¨¨ diria, ell, d¡¯una not¨ªcia que confirmaria, una vegada m¨¦s, la seva opci¨® de vida dimitida de la societ?at? L¡¯¨²ltima: La censura sobre La vida de Brian.

L¡¯adaptaci¨® teatral de la pel¡¤l¨ªcula, que s¡¯estrenar¨¤ als teatres londinencs l¡¯any vinent, eliminar¨¤ una escena sobre un home que vol gestar el seu propi fill. John Cleese, l¡¯actor i guionista de la pel¡¤l¨ªcula, a qui tenia per un home lliure, ha hagut de prendre aquesta decisi¨® perqu¨¨ els actors se li han plantat: ¡°Avui dia ja no es poden fer aquestes coses¡±. ¡°Ofendr¨ªem molta gent¡±.

Quaranta anys despr¨¦s que la gloriosa pel¡¤l¨ªcula honori la ximpleria d¡¯aquest m¨®n, ara la censurarem. No censuraran els trossos de cad¨¤vers de la sessi¨® infantil al Colosseu que apareixen a la mateixa escena, per exemple. No censuraran que un home gens virginal faci de mare de Brian, el Crist desgraciat i pusil¡¤l¨¤nime. Actors de Cleese! Parla el misantrop: ¡°Que un ramat de senyores amb barbes postisses us lapidi a la sortida del teatre!¡±.