Pol Morillas: ¡°Hi ha una voluntat de passar comptes amb Occident¡±

El plat fort de la celebraci¨® dels 50 anys del CIDOB, el 2 de juny, va ser una xerrada entre el director, Pol Morillas (Barcelona, 41 anys) i l¡¯excandidata dem¨°crata als Estats Units, Hillary Clinton. Tamb¨¦ hi va haver un sopar oficial amb l¡¯exsecret¨¤ria d¡¯Estat, que se¡¯n va anar de Barcelona despr¨¦s de tastar un llobarro i la sopa de p¨¨sols del Prat. El polit¨°leg encarregat del think tank respon ara algunes de les preguntes que ell mateix va llan?ar a Clinton. Les relacions amb la Xina i R¨²ssia s¨®n el gran repte; dues partides diferents per¨° amb un magma com¨² de fons: ¡°Hi ha una voluntat de passar comptes amb Occident¡±.

Pregunta. Qu¨¨ el va sorprendre de Clinton?

Resposta. T¨¦ una gran voluntat d¡¯escolta i ¨¦s positiva sobre el futur. Despr¨¦s de ser objecte de totes les teories de la conspiraci¨® possibles, s¡¯entendria que fos una dona enfadada o instal¡¤lada en un ¡°ja us ho vaig dir¡±. Per¨° no.

P. De qu¨¨ van parlar al sopar?

R. Em va preguntar sobre el Raval, sobre el Macba [on es va celebrar la xerrada], sobre l¡¯operaci¨® d¡¯expansi¨® de l¡¯Eixample i, ¨°bviament, ho va comparar amb la realitat de les ciutats americanes. Vaig notar una aut¨¨ntica curiositat davant d¡¯un lloc que no coneixia.

P. Quina visi¨® t¨¦ d¡¯Espanya?

R. Creu que ha d¡¯ajudar a estendre ponts amb els EUA i la UE que permetin fixar valors comuns. Tot aix¨° per poder respondre a reptes conjunts, com la guerra a Ucra?na o les relacions amb R¨²ssia i la Xina.

P. Ucra?na ¨¦s s¨ªmptoma i problema alhora. Qu¨¨ ¨¦s qu¨¨?

R. De fons, estem en un moment de reconfiguraci¨® de l¡¯ordre internacional, ¨¦s a dir, de la primacia, i alhora de reescriptura o reinterpretaci¨® de les regles que el regeixen. S¡¯han posat en q¨¹esti¨® principis b¨¤sics com la sobirania i la no inger¨¨ncia, com tamb¨¦ una certa idea de construcci¨® pac¨ªfica del m¨®n, a trav¨¦s de la cooperaci¨® pol¨ªtica derivada de l¡¯economia globalitzada. L¡¯economia tamb¨¦ ha patit una s¨¨rie de desacoblaments per les pulsions m¨¦s proteccionistes despr¨¦s de la pand¨¨mia.

P. I com a problema?

R. La guerra, en la seva variant m¨¦s cl¨¤ssica, ha fet trencat totes aquestes regles fundacionals. L¡¯especificitat ¨¦s que R¨²ssia opera en una l¨°gica imperial, i la seva lluita contra l¡¯enemic extern ¨¦s la manera amb qu¨¨ Vlad¨ªmir Putin busca una legitimaci¨® per al seu estat intern. Aix¨° fa que, per a ell, sigui m¨¦s f¨¤cil ser disruptiu amb l¡¯ordre establert.

Hi ha una visi¨® compartida que Barcelona t¨¦ receptes per a la ciutat del futur, ¨¦s innovadora i t¨¦ una posici¨® privilegiada

P. El mateix Putin va deixar clar el 2007 quin era el seu full de ruta. Ge¨°rgia, Crimea, Ucra?na. Es van ignorar aquests senyals?

R. No se¡¯ls va donar prou cr¨¨dit, en part, perqu¨¨ hi havia un vel. Europa sempre ha fet de la necessitat virtut, i com que no t¨¦ les bases per ser un superpoder recorre a inventar-se maneres pr¨°pies d¡¯entendre el m¨®n que li possibiliten actuar d¡¯una forma o altra. Vam pensar que el que deia Putin anava en contra de la l¨°gica internacional i vam creure que, si se seguien les vies establertes, a poc a poc s¡¯incorporaria al sistema. Per¨° Putin, en bona mesura, desconfia a ultran?a de tots aquests par¨¤metres de relacions i sempre ha volgut una UE i una OTAN febles. Ucra?na mostra que hi ha altres elements en la presa de decisions, que ning¨² ent¨¦n el que passa pel seu cap.

P. Com es pot abordar el debat que hi pot haver altres regles sense donar la ra¨® a Putin?

R. Tens el Brasil, l¡¯?ndia, l¡¯Ar¨¤bia Saudita i altres pa?sos que denuncien que, especialment els EUA, s¡¯han excedit en l¡¯¨²s del poder i en la interpretaci¨® de les normes que regeixen les relacions internacionals. Hi ha una voluntat de passar comptes amb Occident molt forta, demanant que no es debati solament sobre els elements fundacionals de l¡¯ordre, sin¨® sobre l¡¯estat de l¡¯ordre mateix. Cadasc¨² t¨¦ la seva agenda, per¨° tots pugnen perqu¨¨ aquesta nova construcci¨® sigui m¨¦s igualit¨¤ria i equitativa entre nacions, i sobretot sense els dobles est¨¤ndards existents fins ara, per exemple a L¨ªbia o a l¡¯Iraq. Estem en una l¨°gica de fragmentaci¨® del poder m¨¦s que no pas en una l¨°gica de substituci¨® absoluta de la primacia anterior.

P. Turquia ¨¦s un exemple d¡¯aquestes noves recerques?

R. Juga a aquesta ambival¨¨ncia de qu¨¨ parl¨¤vem abans. No avorta la integraci¨® europea i ¨¦s membre de l¡¯OTAN, per¨° s¡¯acosta a altres pot¨¨ncies, a les quals considera que tamb¨¦ val la pena agafar-se. Aqu¨ª ja no hi ha cap rumb ¨²nic. Turquia pensa que no cal seguir a ulls clucs el cam¨ª que ensenya Europa, sin¨® que tamb¨¦ pot comprar b¨¦ns russos i, pel mig, consolidar el seu poder regional. El triomf d¡¯Erdogan ¨¦s tamb¨¦ el suport a aquesta ambival¨¨ncia.

P. Quina lli?¨® podem aplicar a la Xina del que est¨¤ passant a Ucra?na?

R. Hi ha una difer¨¨ncia molt gran entre la voluntat de la Xina de reconfigurar l¡¯ordre respecte d¡¯una R¨²ssia disruptiva de l¡¯ordre. La invasi¨® a Taiwan ¨¦s tan desestabilitzadora de l¡¯ordre actual, sobre el qual la Xina aspira a tenir la primacia, que per aix¨° Pequ¨ªn s¡¯ho pensa dues vegades abans de donar segons quin suport a Putin. L¡¯alian?a Xina-R¨²ssia ¨¦s ambivalent: tots dos estan d¡¯acord que el m¨®n ha de ser m¨¦s inclusiu amb ells, per¨° no estan d¡¯acord en com arribar-hi.

P. Tornem a Barcelona. Quant a pensament, el m¨®n ens mira?

R. L¡¯imaginari del m¨®n ¨¦s molt dir, per¨° s¨ª, hi ha una visi¨® compartida respecte del fet que Barcelona t¨¦ receptes per a la ciutat del futur, ¨¦s innovadora i t¨¦ una posici¨® privilegiada. A fora s¨ª que m¡¯he trobat amb la idea de ¡°escolta, ens han trencat una mica la hist¨°ria que ten¨ªem sobre Barcelona. Per qu¨¨ passa, aix¨°?¡±. Per¨° mai m¡¯he trobat que ara se¡¯ns vegi com una ciutat de tercera.

P. Detecta certa tend¨¨ncia que les segones ciutats dels Estats estiguin perdent pes davant de les capitals?

R. Hi ha hagut una preponder¨¤ncia de les capitals, molt marcada a Europa, en la definici¨® de la pol¨ªtica de l¡¯Estat i en l¡¯agregaci¨® de recursos a aquestes ciutats. Par¨ªs, Londres, Vars¨°via, Madrid¡­ Per¨° ¨¦s evident que sempre ¨¦s millor tenir m¨¦s d¡¯una pilota per jugar, i ¨¦s obligaci¨® nostra demostrar que tenir alternatives fortes ¨¦s una recepta millor que la recentralitzaci¨®. Sempre ¨¦s millor que hi hagi dos diaris forts que un de sol. O hi hagi dos think tanks forts abans que un de sol.