De biblioteques

?s molt coneguda aquesta frase de Borges, que enceta la seva narraci¨® La Biblioteca de Babel: ¡°El universo (que otros llaman la Biblioteca)...¡±. La frase admet ser revertida: ¡°La Biblioteca, que d¡¯altres anomenen l¡¯Univers¡±. En efecte, no hi ha cap amant de la literatura que no cregui que aquestes dues paraules s¨®n sin¨°nimes. No solament una biblioteca constitueix tot un m¨®n ¡ªalmenys a l¡¯¨¨poca moderna; al segle X aC aix¨° no es podia afirmar, perqu¨¨ encara no existia ni la Il¨ªada, llibre-univers ella sola¡ª, sin¨® que, per a un lector contuma?, no hi ha m¨¦s idea de m¨®n, natura, realitat o Terra que la suma de tot el que s¡¯ha escrit, o, per dir-ho amb m¨¦s propietat cronol¨°gica, la suma de tot el que es pot llegir i de tot el que s¡¯ha escrit i s¡¯escriur¨¤: per aix¨° el m¨®n d¡¯un lector t¨¦ sempre alguna cosa d¡¯incomplet; la biblioteca universal, no. Caldr¨¤ fer tot el possible per llegir al m¨¤xim abans de traspassar per poder concebre un m¨®n al m¨¦s vast possible.

Aix¨ª s¡¯entenia ja a l¡¯era medieval. ¡°Hic liber est mundus¡±, ¡°Aquest llibre ¨¦s un m¨®n¡±, i aix¨ª podia dir-se de la B¨ªblia, com podia dir-se, en realitat, de qualsevol llibre. M¨¦s endavant, com m¨¦s coses es van saber de la naturalesa o de la realitat i quan aquests sabers van quedar escrits, la frase es va invertir i es va comen?ar a dir: ¡°Hic mundus est liber¡±, ¡°El m¨®n ¨¦s un llibre¡±.

En efecte, quan amb la invenci¨® de la impremta l¡¯oralitat va quedar progressivament despla?ada pels textos escrits, va semblar m¨¦s evident que mai que la lectura de llibres era all¨° que obria les portes de tots els coneixements, i que ho feia amb una efic¨¤cia mai vista fins aleshores. Ara es podria dir: la gal¨¤xia Gutenberg est¨¤ exhaurida, i la informaci¨® ha trobat un nou suport, el de les noves tecnologies. Per¨°, ¨¦s cert que el pas de l¡¯oralitat a l¡¯edici¨® multiplicada de llibres ¨¦s el mateix que el pas de la lectura de llibres a l¡¯¨²s de les noves tecnologies? Aquesta ¨¦s la q¨¹esti¨®. Qualsevol estudi en l¡¯¨¤mbit de la sociologia del coneixement demostraria que la lectura generava coneixement, mentre que les tecnologies modernes ofereixen molta m¨¦s informaci¨® que coneixement. T. S. Eliot ho va quadrar amb aquestes paraules del poema ¡°Choruses from ¡®The Rock¡¯¡± (1934): ¡°Where is the wisdom we have lost in knowledge? / Where is the knowledge we have lost in information?¡±: ¡°On ¨¦s la saviesa que hem perdut amb el coneixement? On ¨¦s el coneixement que hem perdut amb la informaci¨®?¡± Senzillament, s¡¯han di?lu?t; s¡¯han esfumat saber (sapientia, sagesse, wisdom) i coneixement.

Per aix¨° resulta enormement paradoxal que s¡¯inauguri avui dia cap biblioteca: fa molta patxoca tenir-ne una de bona, o una colla, en una ciutat. Per¨°, qui llegeix? I el m¨¦s preocupant: qui llegir¨¤ llibres? Hom va sentir un dia aquesta conversaci¨® al taulell de pr¨¦stec d¡¯una biblio?teca de Barcelona: ¡°¡ªTenen Guerra i pau? ¡ªLa ten¨ªem, per¨° el llibre va quedar desafectat perqu¨¨ feia vint anys que no el demanava ning¨². ¡ªI la Divina Com¨¨dia, per un casual? ¡ªHome, aix¨° ¨¦s d¡¯una altra ¨¨poca. No tenim llibres de l¡¯edat mitjana. ¡ªVaja! Llavors amb m¨¦s ra¨® no deuen tenir cap versi¨® catalana de l¡¯Odissea! (N¡¯hi ha tres o quatre en catal¨¤.) ¡ªVost¨¨ en quin m¨®n viu? ¡ªVisc al m¨®n dels llibres, i aix¨° comen?a, a la conca mediterr¨¤nia, amb la B¨ªblia. Imagini¡¯s! Els llibres m¨¦s antics del Testament potser es remunten al segle XII abans de Crist! ¡ªVagi a la Biblioteca de Catalunya; potser ho trobar¨¤, tot aix¨°¡±.

Aquest ¨¦s el fet: l¡¯¨²ltima cosa que els ciutadans van a fer en una biblioteca ¨¦s a llegir o demanar llibres. Funcionen com una mena de llocs d¡¯esplai, o centres magicoludicosocials, en qu¨¨ s¡¯hi fan moltes altres coses. De vegades s¡¯hi fa la presentaci¨® d¡¯una novetat; de vegades s¡¯hi fa una lectura po¨¨tica. Tot purament simb¨°lic: activitats que demostren l¡¯enorme nost¨¤lgia que est¨¤ generant la desaparici¨® de la cultura del llibre i la lectura. Per aix¨° trobareu a les llibreries d¡¯arreu molts llibres d¡¯ordre ¡°paraliterari¡±: sobre antigues biblioteques, sobre l¡¯amor als llibres, sobre la catalogaci¨® d¡¯una biblioteca, la vida d¡¯una bibliotec¨¤ria republicana, tan jubilada com melanc¨°lica.

Ens hem de pl¨¤nyer, d¡¯aquest panorama? Els suecs ja ho han fet, i han retirat els ordinadors de les aules per tornar als llibres. Aqu¨ª hi haur¨¤ m¨¦s feina a fer, perqu¨¨ els nois i noies suecs llegien prou durant i despr¨¦s de l¡¯adolesc¨¨ncia; aqu¨ª, no. L¡¯¨²nica soluci¨® seria fundar una socie?tat de ¡°salvadors de la lectura¡± que es cremin les celles per establir una estrat¨¨gia adre?ada a la promoci¨® de la lectura, que determini quins llibres poden estimular la lectura entre els joves ¡ª?usias March, Merc¨¨ Rodoreda i Irene Sol¨¤, no: que no ho veuen, que no els interessa?¡ª, i que transformi les biblioteques p¨²bliques en el que mai haurien hagut de deixar de ser: llocs on es llegeix en silenci i es deixen llibres, amb els assessors que calgui.

Apocalipsi, tot aix¨°? I ara! ?s la impura rea?litat.