Una civilitzaci¨® desapareguda: l¡¯estiu dels artistes explicat per Joan Safont

A Una fam¨ªlia, Toni Sala es presentava al lector com un integrant d¡¯una nissaga de fondistes. Un dels secrets d¡¯aquella gran autobiografia sobre les relacions de l¡¯autor amb l¡¯avi i els pares ¡ªuna de les millors de la literatura catalana que he llegit¡ª, era com els nusos morals estaven cosits a la transformaci¨® del lloc on es desenvolupaven els fets. Sala explicava que l¡¯avi Miquel va comprar la fonda El Sabre perqu¨¨ fos el negoci familiar. La branca paterna s¡¯havia traslladat de Llan?¨¤ a Sant...

A Una fam¨ªlia, Toni Sala es presentava al lector com un integrant d¡¯una nissaga de fondistes. Un dels secrets d¡¯aquella gran autobiografia sobre les relacions de l¡¯autor amb l¡¯avi i els pares ¡ªuna de les millors de la literatura catalana que he llegit¡ª, era com els nusos morals estaven cosits a la transformaci¨® del lloc on es desenvolupaven els fets. Sala explicava que l¡¯avi Miquel va comprar la fonda El Sabre perqu¨¨ fos el negoci familiar. La branca paterna s¡¯havia traslladat de Llan?¨¤ a Sant Feliu de Gu¨ªxols, ¡°llavors era una ciutat en declivi, a punt de fer la transici¨® de la ind¨²stria surera al turisme¡±. Aquesta ¨¦s una de les transicions que expliquen l¡¯evoluci¨® de la Catalunya del segle XX: la metamorfosi d¡¯un pa¨ªs d¡¯ind¨²stria a un pa¨ªs de serveis. Ning¨² ho ha explicat d¡¯una manera tan clarificadora com Ramon Aymerich a La f¨¤brica de turistes. El canvi de model econ¨°mic ha tingut conseq¨¹¨¨ncies de tota mena. Tamb¨¦ culturals.

¡°All¨¤ va cr¨¦ixer el meu pare, en una fonda de tercera categoria amb quinze habitacions i vint-i-sis llits, cuina, barra i menjador, arr¨°s els dijous, canelons i pollastre rostit els diumenges¡±. Aquestes fondes van ser un estadi de la transici¨®. ¡°Als anys cinquanta el turisme europeu havia arribat a la classe mitjana, era la llavor de la massificaci¨® actual¡±. Abans que la llavor de l¡¯Estat del benestar de postguerra acab¨¦s de fruitar del tot, mentre creixia la ind¨²stria del turisme tal com la coneixem avui, s¡¯esllanguia una fase d¡¯aquella transici¨®. ¡°Jo encara vaig viure les restes d¡¯aquest m¨®n¡±, explica Sala. Eren les restes d¡¯una certa relaci¨® entre els qui hostatjaven i els visitants que comen?aven a venir de nord enll¨¤. Per¨° quan la transici¨® es va completar fixant el model actual ¡ªque t¨¦ com a epicentres Barcelona i el litoral de nord a sud, i que es complementa amb la depredaci¨® a la costa¡ª, gaireb¨¦ va desapar¨¨ixer una forma de civilitzaci¨® preservada de la gran ciutat. En alguns llocs sobreviu com a folklore. Era una civilitzaci¨® feta de costums i tradicions, l¡¯¨²s d¡¯una determinada llengua i sobretot la perviv¨¨ncia d¡¯un paisatge.

Aquesta civilitzaci¨® ¨¦s, de fet, el tema de L¡¯estiu passat, de Joan Safont. El llibre, aparentment, ¨¦s un divertimento, com una col¡¤lecci¨® de postals. A cada cap¨ªtol ens n¡¯envia una explicant que si Josep Carner i Lloret de Mar, o Llu?sa Vidal i Sitges, i aix¨ª una pila d¡¯escriptors i artistes que van des de Verdaguer al Vallespir fins a Montserrat Roig a Ars¨¨guel. ?s un goig rebre les postals que escriu Safont. Ning¨² que l¡¯hagi llegit se sorprendr¨¤ del seu talent com a periodista cultural. Per¨° el llibre possibilita com a m¨ªnim un parell de lectures que van m¨¦s enll¨¤ d¡¯una cr¨°nica social culta on descobrim lligams familiars que permeten als escriptors gaudir de cases de rep¨°s i d¡¯un ventall d¡¯an¨¨cdotes bonhomioses.

Una lectura ¨¦s la que descobreix la connexi¨® fecunda d¡¯alguns autors m¨¦s aviat acomodats amb la geografia que escolliren per guarir-se o esbargir-se. No nom¨¦s perqu¨¨ trobessin temps per crear, sin¨® sobretot perqu¨¨ enraonies, visions i caminades per un territori que no era el de la seva quotidianitat activaren la seva inspiraci¨® o foren punts d¡¯inflexi¨® de la seva evoluci¨® creativa. Val per a la Mallorca que pinta i escriu Rusi?ol o per a l¡¯impacte de Mont-roig en Mir¨®, o per a la p¨¤tria perduda que era el Mas Picarany dels Ferrater a tocar de Reus, o tants altres. L¡¯altra lectura, impl¨ªcita, ¨¦s la que ens porta a constatar que aquella connexi¨® creativa ara dif¨ªcilment es podria produir. Si fa mig segle encara era possible experimentar una alteritat aut¨¨ntica sense haver d¡¯anar a l¡¯altra punta de m¨®n, la culminaci¨® de la transici¨® cap al turisme de masses sembla fer-ho impossible. Els rics poden gaudir del territori amb confort, per¨° no poden reviure la civilitzaci¨®. Irene Polo ja ho va intuir, com ens mostra Safont, quan va descobrir Eivissa. A mesura que la massificaci¨® an¨¦s a m¨¦s, sabia que el parad¨ªs seria profanat. ¡°Els cercadors d¡¯or i els cercadors de felicitat sempre estan disposats a organitzar caravanes devoradores¡±. No cal ser nost¨¤lgic. Nom¨¦s cal constatar-ho. Pere Calders, que va comen?ar a estiuejar a Llan?¨¤ a la d¨¨cada dels seixanta, ja ho va assenyalar. ¡°La vila i el port eren molt diferents de com s¨®n ara¡±.