Andratx, el mite encimentat

A la filera n¨²mero 25 d¡¯un passad¨ªs de tombes reposen les restes del mite d¡¯Andratx. Una elegant firma d¡¯autor gravada a la l¨¤pida delata el substrat llegendari del qui all¨¤ fou enterrat fa 14 anys. Junt amb la signatura, un nom i un ofici:

Baltasar Porcel Pujol

Escriptor

(Andratx 14-3-1937 / Barcelona 1-7-2009)

La tomba es situa a la part m¨¦s antiga del cementiri, enmig d¡¯una paret compartida amb altres n¨ªnxols. Les l¨¤pides que l¡¯envolten porten llinatges coneguts: Alemany, Ensenyat, Bordoy, Vera, Palmer... s¨®n els mateixos personatges de les hist¨°ries que nodriren l¡¯escriptor en la construcci¨® del mite literari d¡¯Andratx. D¡¯aquell paisatge mallorqu¨ª virginal i de costums ancestrals, per¨°, nom¨¦s en queden les restes. ?s visible des del mateix tur¨® on es situa el cementiri, ara mausoleu d¡¯ossos i pols de l¡¯epopeia andritxola. A sota, s¡¯estenen la vila d¡¯Andratx, es Port (Port d¡¯Andratx), s¡¯Arrac¨®, Sant Elm i Camp de Mar, antic h¨¤bitat de pescadors, contrabandistes i aventurers de la mar, ara esgarrapat per tones de ciment i piscines.

¡°Va contemplar els camps amb amargor: tota la seva vida, la del seu pare i la del seu avi s¡¯havia fos all¨ª, en aquella terra i aquells arbres¡±, deix¨¤ escrit Porcel a Difunts sota els ametllers en flor (Destino, 1970). Fou el preludi d¡¯un model de vida que, ja es veia, comen?ava a ensorrar-se.

El relat sobre la trencadissa del parad¨ªs andritxol des de mitjan segle XX ¨¦s extrapolable a tota l¡¯illa, per¨° la desmesurada corrupci¨® de la qual fou v¨ªctima aquella costa la convert¨ª en criatura moribunda ferida de mort. ¡°Aix¨° ¨¦s la Marbella de Mallorca¡±, li va etzibar l¡¯oposici¨® el 2006 al corrupte batle Eugenio Hidalgo (PP), empresonat pel cas Andratx, la primera gran causa de corrupci¨® urban¨ªstica de Mallorca, tancada amb 30 condemnes.

Les imatges en blanc i negre del ponent mallorqu¨ª de principis de segle XX conservades a les cases marineres encara resistents al capital estranger destapen aquell parad¨ªs virginal. Un recorregut pels mateixos paratges permet reconstruir gr¨¤ficament i testimonialment la cronologia del col¡¤lapse d¡¯andritxol. Des del Pantaleu, l¡¯humil barri on l¡¯autor va comen?ar amb 15 anys a descriure el m¨®n m¨¤gic que l¡¯envoltava, fins a les roques on els primers pescadors aixecaren les cases, la reconversi¨® al turisme de luxe expulsa i fa sentir estrangers els locals.

¡°Ja no en queda res, d¡¯aquell Andratx¡±, resum Candi Amate Palmer, que no ha tardat ni cinc minuts en goitar per la porta despr¨¦s de sentir estranys pels voltants. La seva casa, humil, encap?ala el barri des Pantaleu, accessible des del centre de la vila a trav¨¦s d¡¯unes estretes escales on una moixa alleta una ventrada de gatets negres. ¡°Na Sebastiana (Porcel), sa mare d¡¯en Baltasar, vivia just aqu¨ª (assenyala el portal del costat). Era ve?na i amiga¡±, relata.

En els m¨¦s de 60 anys d¡¯en?¨¤ que Amate va n¨¦ixer al carrer de l¡¯Estrella, l¡¯andritxola diu que ¡°sa cosa ha canviat molt¡±. Encara molt m¨¦s des que el seu avi, un gu¨¤rdia civil traslladat des de la Pen¨ªnsula, hi fou destinat durant la Segona Rep¨²blica per vigilar la teranyina de contrabandistes que amagaven tabac a coves properes, les mateixes hist¨°ries que nodriren l¡¯escriptura del novel¡¤lista. ¡°Ves a saber si es meu padr¨ª inspir¨¤ algun dels seus personatges....¡±, imagina Amate.

El barri, ¡°m¨®n fant¨¤stic de llum i ombra, carregat de misteri, reg?ne de gats llestos i vagabunds¡±, com l¡¯autor el va descriure a La lluna i el Cala Llamp, ¨¦s avui un regne tur¨ªstic. Trobar-se en una les zones m¨¦s humils i allunyades del mar no ha evitat la venda al capital estranger. Ni tan sols se n¡¯ha escapat el bressol del mite. ¡°En morir na Sebastiana, sa casa fou venuda a uns estrangers. Hi feren un lloguer vacacional. Crec que despr¨¦s va tornar a ser venuda a uns altres estrangers, i ara ja fa temps que no es veu ning¨²...¡±, afegeix. ¡°La casa del davant tamb¨¦ va ser venuda a estrangers. La del darrere, ¨¦s tamb¨¦ lloguer vacacional...¡±, diu.

Es Port se situa a cinc quil¨°metres en l¨ªnia recta d¡¯una carretera abans cam¨ª fosc de contrabandistes. Des de la carretera envoltada d¡¯ametllers en flor s¡¯albiren, com gegants, les primeres grues met¨¤l¡¤liques. Al fons, un tros de mar ennegrit pel gasoil dels iots. Centenars de xalets envolten la badia com franctiradors de ciment sobre precipicis de roques. Els corbs marins ja no troben coves per pondre-hi els ous.

Port pobre de pescadors condemnats durant anys a salpar a la mala mar a la recerca d¡¯una prosperitat que la terra inf¨¨rtil de costa els arrabassava, les cases constru?des amb poques pessetes avui valen milions d¡¯euros. La zona ¨¦s ara una de les m¨¦s cares d¡¯Europa, amb preus que arriben als 27.000 euros per metre quadrat, segons un r¨¤nquing elaborat per la immobili¨¤ria alemanya Engel & V?lkers.

La bombolla de preus i el bullici han emp¨¨s amb els anys els descendents dels primers pobladors a fer diners i abandonar es Port. Cartells ataronjats amb dues paraules (¡°Es ven¡±) pengen de les finestres en diferents idiomes. I els que acaben tocant sempre a la porta tenen accent estranger, els ¨²nics inversors amb una capacitat econ¨°mica com per amollar tants diners.

Miquel Alemany, de 79 anys, no vol sentir paraula de cartells ataronjats. Fill ¨²nic, la seva ¡°visi¨® ut¨°pica¡± d¡¯aquell Andratx de la seva inf¨¤ncia l¡¯arrossega a conservar tots els terrenys ancestrals heretats. ¡°On aniria a pixar, si no?¡±, diu amb sorna des de l¡¯hist¨°ric bar mariner Acal. El bar est¨¤ situat just enfront d¡¯una confraria de pescadors en regressi¨® cont¨ªnua. On abans atracaven vaixells de pesca, ara ho fan embarcacions de lloguer per passejar visitants. Les xarxes esteses amb olor de peix sobre el moll contrasten amb un fons ple d¡¯embarcacions luxoses. Fa uns estius, a la punta del far s¡¯hi va arribar a albirar un helic¨°pter aterrant sobre el megaiot d¡¯un oligarca rus de 500 milions d¡¯euros, 10.000 tones i 140 metres d¡¯eslora.

Els anys de la desfeta

Alemany, net de pescadors, t¨¦ una diagnosi, un resum, de tot plegat. ¡°Un port pobre on alguns es varen fer molt rics¡±. Contemporani a Porcel (¡°Era uns anys major que jo, per¨° tinc gravat al cap fer cua amb ell a missa per anar a congregar¡±), fou durant m¨¦s de 20 anys el primer delegat de la primera sucursal banc¨¤ria del poble.

El canvi d¡¯era comen?¨¤, creu Alemany, a la d¨¨cada dels cinquanta, quan un misteri¨®s home de negocis itali¨¤ llenguallarg i de gran magnetisme desembarc¨¤ a la badia amb ganes de fer diners. Aquiles De Vita, l¡¯itali¨¤ misteri¨®s, r¨¤pidament va comprar un terreny davant la costa per fundar el primer hotel lux¨®s del poble, el Villa Italia, all¨¤ on d¨¨cades despr¨¦s els paparazzis s¡¯enfilarien a la ca?a de llinatges il¡¤lustres que s¡¯hi allotjaven amb les seves amants. A banda de l¡¯hotel, De Vita va inaugurar un club n¨¤utic, anomenat Club de Vela Port Andratx. Fou la dinamita per a l¡¯explosi¨® urban¨ªstica que vingu¨¦ despr¨¦s.

¡°La seva visi¨® amb aquest club de vela era purament recreativa, d¡¯esbarjo per a la gent. Fins que vingueren uns altres a fer-se socis, amb idees diferents...¡±, recorda Alemany. Una imatge d¡¯arxiu mostra aquelles primeres regates, amb embarcacions de fusta mantejades a rem per gent local amb un fons de muntanya buit. Ja queda poc de l¡¯estampa. L¡¯ebullici¨® del turisme port¨¤ a la badia gent poderosa relacionada amb el r¨¨gim franquista que aprofitaren les seves influ¨¨ncies per fer el gran negoci, coincideix diverses veus. El resum d¡¯aquells anys ¨¦s una successiva compra de terrenys de dubtosa legalitat, l¡¯intercanvi de favors i la recerca de complicitats amb la gent local a canvi de silencis. Els molls n¨¤utics s¡¯allargaren sobre la mar com lleng¨¹es de metall i a les muntanyes es multiplicaren com bolets desenes de xalets.

Alemany recorda com part del m¨®n pescador originari i el sector m¨¦s ¡°ut¨°pic¡± del poble intentaren posar bastons a les rodes a l¡¯expansi¨® imparable del club n¨¤utic, que ja veien que s¡¯enfocava a un turisme de luxe. ¡°Es va fer d¡¯esquenes a un sentiment de la mar, d¡¯esquenes del poble...¡±, diu Alemany. Bombolles de xampany, asfalt i grues comen?aren a omplir muntanyes on abans tan sols vivia un farer.

¡°Se¡¯n va anar de ses mans¡±

¡°Tot all¨° se¡¯n va anar de ses mans....¡±, constata Joan Llabr¨¦s, de 88 anys, mentre passeja per un antic carrer de pescadors on en tan sols 50 metres es concentren sis immobili¨¤ries de luxe. ¡°Ja no hi ha qui visqui aqu¨ª¡±, afegeix Llabr¨¦s, que nasqu¨¦ a l¡¯interior de l¡¯illa i recal¨¤ a Andratx precisament quan la m¨¤quina urban¨ªstica arrencava motors. ¡°Jo era conductor de camions. Portava material muntanya amunt i muntanya avall quan es feien els primers xalets d¡¯estrangers. Eren els anys seixanta¡±, diu enfront d¡¯una antiga casa de pescadors on les madones (com es coneixia les dones dels pescadors que venien el peix) acostumaven a arreglar les xarxes. Ara l¡¯inmoble ¨¦s una tenda de roba luxosa.

Els setanta i vuitanta ompliren la zona de fama boh¨¨mia i aires progressistes de Transici¨®. El rei Joan Carles I freq¨¹entava la zona, la fam¨ªlia de l¡¯expresident Felipe Gonz¨¢lez hi anava a estiuejar. Actors, ambaixadors i arist¨°crates celebraven festes a xalets de Cala Llamp, la mateixa cala que va donar nom a la novel¡¤la de Porcel, avui zona zero de l¡¯urbanisme salvatge.

La vista privilegiada des del tur¨® de sa Talaia mostra Cala Llamp farcida de piscines a pocs metres de la mar. L¡¯¨²nic acc¨¦s per terra a la cala va ser enva?t per un restaurant de luxe constru?t sobre les roques. La top model Claudia Shiffer va donar fama mundial a la zona quan hi va comprar un xalet. Despr¨¦s arrib¨¤ Brad Pitt. O m¨¦s recentment la fam¨ªlia Schuma?cher, que el 2018 va adquirir el xalet de Florentino P¨¦rez.

Tot i l¡¯explosi¨® de la bombolla especulativa a principis de segle i la corrupci¨®, a la zona encara s¡¯hi continua construint. ¡°Aix¨° s¡¯hauria pogut evitar ja des dels anys setanta amb una bona ordenaci¨® urban¨ªstica, establint un l¨ªmit de xalets per hect¨¤rees...¡±, resum Joan Manera, l¡¯exalcalde de la formaci¨® ecosobiranista M¨¦s, qui durant el seu mandat rotatori (2020-2021) va promoure sa Dragonera, una petita illa ¡ªara reserva integral¡ª que va poder esquivar l¡¯especulaci¨® urban¨ªstica gr¨¤cies a una mobilitzaci¨® ecologista l¡¯any 1975. L¡¯illot, un dels escenaris centrals del mite andritxol, est¨¤ situat enfront del nucli de Sant Elm, on la fam¨ªlia Porcel mant¨¦ Can Bolei, una casa de marges blancs envoltada de pins on l¡¯escriptor es refugiava tots els estius. L¡¯exalcalde tamb¨¦ atribueix la desfeta del parad¨ªs a un context en qu¨¨ els municipis de costa, hist¨°ricament acostumats a la pobresa enfront dels d¡¯interior, competien per atreure el m¨¤xim de turisme, malgrat desfer el territori. ¡°Tinc un amic que un dia em va dir una frase que resum aquella mentalitat: ¡®A Andratx mos salvaren ses roques¡¯¡±.

Per un moll atape?t de restaurants de molts coberts passeja Rafel Oliver, ¡°l¡¯enciclop¨¨dia d¡¯Andratx¡±, com alguns s¡¯hi refereixen. ¡°La pressi¨® urban¨ªstica no sols ens va portar a una desfeta ambiental, sin¨® tamb¨¦ cultural¡±, diu l¡¯editor de la revista municipal N¡¯Al¨ª, amb 37 anys d¡¯hist¨°ria. ¡°Et resumir¨¦ els meus sentiments amb un exemple. Vinc de fer una passejada de 30 minuts. I no m¡¯he creuat amb ning¨² conegut. A quin poble veus que passi aix¨°? T¡¯acabes sentint un extraterrestre¡±, afegeix. ?s la mateixa sensaci¨® que el seu ¨ªntim amic, l¡¯escriptor Crist¨®bal Serra (1922-2012), l¡¯altre gran cronista d¡¯aquest rac¨® de l¡¯illa junt amb Porcel, va tenir en els seus darrers anys de vida. ¡°Va estar anys sense venir. No reconeixia all¨° en qu¨¨ s¡¯havia convertit el seu m¨®n. Li rompia es cor¡±, diu Oliver sobre l¡¯autor de Diario de signos (1980). La seva tomba, al cementiri d¡¯Andratx, est¨¤ situada a 15 metres de la de Porcel, recorda Oliver.

¡°Vivir en aquel espacio solitario, era como encerrarse en un caparaz¨®n insonoro...¡±, va escriure l¡¯observador, introspectiu i amable Serra. La seva ermitana caseta marinera enfront de la badia ¨¦s avui un bar de copes.

Aix¨ª i tot, l¡¯esperit d¡¯aquell ecosistema llegendari encara ¨¦s latent. A les nits d¡¯estiu, quan la bauxa fa omplir terrasses amb centenars de turistes que baixen de les mansions o des?embarquen dels iots, ¨¦s f¨¤cil distingir entre la multitud els descendents d¡¯aquell m¨®n de llegendes. Porten la pell cremada de tantes hores a alta mar, les seves mans s¨®n amples i aspres, acostumades a traginar les cordes dels iots on treballen de mariners. Els anells de plata i els penjarolls de petxines, corall i dents de taur¨® els donen aires de pirata. Els seus cossos fibrats i ennegrits porten tatuatges d¡¯animals marins i siluetes humanes en record dels amics aventurers perduts sota la Mediterr¨¤nia. Amb el pas de les hores, quan la fosca m¨¦s negra envaeix la badia, l¡¯alcohol deslliga de les seves lleng¨¹es tots els secrets i llegendes d¡¯un mar de mites.