Ecologistes: avis, fills i n¨¦ts en el relleu al GOB

El GOB s¨®n 3.700 socis que paguen, a l'illa de Mallorca. Abans de la tria dels que no cotitzaven eren el doble. Dit aix¨ª just en sigles i amb la massa que t¨¦ darrere, els ecologistes illencs deuen ser una de les marques no comercials ni estrictament pol¨ªtiques de m¨¦s impacte i continu?tat en els ¨¤mbits del proteccionisme i l¡¯acci¨®. S¨®n m¨¦s de 40 anys de vida, m¨¦s de dues generacions implicades. Aquells joves pioners dels ocellets i voltors ara s¨®n avis (¡°gobosauris¡±, es diuen els fundadors) i tenen fills i n¨¦ts associats. El model est¨¤ en debat i certa crisi.

¡°El GOB tenia una debilitat, s¡¯havia institucionalitzat molt, potser. Hav¨ªem de tornar a fer carrer, els objectius s¨®n els de sempre. Ara el 70% de la despesa la mantenim gr¨¤cies a les quotes, era l¡¯objectiu¡±, diu Margalida Ramis, la l¨ªder p¨²blica de l'organitzaci¨®. ¡°No tenim grans donants filantrops, ho intentam. S¨ª que hi ha soci-empresa¡±.

Grup d¡¯Ornitologia i Defensa de la Natura de les Illes Baleares. A Menorca i Eivissa i Formentera, GOB ¨¦s la sigla, la icona. ?s tamb¨¦ dit el GEN (Grup d'Estudis de la Natura) i a Menorca amb la marca central; a les illes menors s¨®n m¨¤quines en combat contra la desmesura, les grans obres (les autopistes i les carreteres), fan den¨²ncies d¡¯il¡¤legalitats urban¨ªstiques. ?s, s¨®n, una refer¨¨ncia internacional.

Primer just miraven ocells i defensaven voltors negres ¨Cquan no era perm¨¨s en la dictadura fer acci¨® lliure sense traves, despr¨¦s feren el combat pels espais naturals no devorats pel turisme. ¡°El dia a dia no et permet pensar qu¨¨ fer¡±, apunta l¡¯actual capdavantera, Ramis, que no perd calada de les obres il¡¤legals, camins agressius, abocaments, projectes de grans vies p¨²bliques o ports que es volen fer enormes. Tamb¨¦ capten socis i fons, projectes.

¡°El relleu generacional ¨¦s mal de fer de vegades¡±, reconeix Ramis, que t¨¦ 38 anys i des del 2007 ¨¦s a la c¨²pula dels ecologistes. ¡°Es pot entendre una crisi de segona generaci¨®, potser. No es pot negar que hi ha hagut discrep¨¤ncies per les estrat¨¨gies. Alg¨² se n¡¯ha anat de la junta¡±.

Els ecologistes han passat d'estar a moltes plataformes i grups locals a cercar sinergies per fer xarxa social darrere. Tamb¨¦ en l¡¯acci¨® legal als ajuntaments i en lal milit¨¤ncia d¡¯avisadors i denunciadors d¡¯esc¨¤ndols: el GOB va fer rebentar el cas Andratx, del 2006, el cas m¨¦s important de corrupci¨® urban¨ªstica a les Illes, que acab¨¤ amb tres pol¨ªtics i funcionaris condemnats a pres¨® i l¡¯esbucament de cases. El GOB amb els fiscals i el Seprona fent treball de camp i despatx.

Les sigles i l¡¯organitzaci¨® ¨Cque es mou amb 360.000 euros anuals i t¨¦ set persones alliberades a Mallorca- han ven?ut temps de desenc¨ªs, enormes campanyes adverses del poder, contratemps i crisis internes. Fa tres anys eren onze treballadors en n¨°mina i tenien el doble de pressupost. ¡°L¡¯activisme no ha quedat afectat¡±, matisa Ramis. ¡°Hem canviat de presidenta, Mica Noguera per Maria Suau, per maternitat de la primera. No per ren¨²ncia. Som 24 directius. Els treballadors no s¨®n a la c¨²pula¡±. L¡¯ornit¨°leg i gestor Toni Mu?oz i el fact¨°tum, el professor Maci¨¤ Bl¨¤quez, alternen amb Ramis el discurs p¨²blic.

Es va notar en l¡¯organitzaci¨® interna l'ad¨¦u de qui va ser la veu i el cervell del GOB, Miquel ?ngel March, veter¨¤ de l¡¯activisme que va plegar fa uns dos anys i ara vol ser alcalde de Pollen?a ¨Ccom son pare¨C en un front d¡¯esquerres. March, un altre professor, segellava, obria ponts i tenia contactes i, especialment, molta pres¨¨ncia als mitjans. March era insistent i va ser blanc d¡¯una campanya personal de revenja dels sectors dretans que havien patit den¨²ncies per irregularitat al territori.

Als temps del PP de Bauz¨¤ (des del 2011), els progressistes illencs ¨Cl¡¯esquerra i els nacionalistes¨C han centrat les mobilitzacions en temes de llengua, retallades socials i el pes de l¡¯acci¨® proteccionista ha estat potser menor. ¡°La manera de fer pol¨ªtica que fa mal al territori ¨¦s la mateixa que en la cultura, educaci¨® i sanitat¡±, es creu al GOB.

El Govern els veu negatius

El Govern balear de Bauz¨¤ veu els ecologistes massa protestadors, negatius, militants del "no a tot", adversaris directes. Diu la dreta que els ecologistes ¡°ataquen¡± perqu¨¨ ara no reben subvencions. ¡°No ¨¦s vera. No era tant el que ens donaven. Encara tenim projectes d¡¯educaci¨® ambiental¡±, diu la portaveu ecologista Margalida Ramis.

L¡¯oponent directe, el conseller de Medi Ambient, Biel Company, del PP, ultraliberal, empresari i especialista en el passat a gestionar subvencions, retreu al GOB que es creia l'¨²nic i exclusiu ¡°disfrutador¡± dels espais naturals que ara es comercialitzen parcialment. La caixa del GOB ha minvat per mor de la crisi de les caixes (CAM, Cajamadrid, Sa Nostra) i la reducci¨® de partides de subvencions de La Caixa que gestiona projectes institucionals.

El grup dels proteccionistes ara fluctua en un nou model i uns nous equips d¡¯acci¨® m¨¦s minvats. Hi ha el senat inconcret, els ¡°gobosauris¡±, fundadors des dels anys setanta (Xesc Moll, Joan Mayol, Jes¨²s Jurado, Xavier Pastor, Miquel Ray¨®, Antoni Bonner, Xisco Avell¨¤, Maci¨¤ Bl¨¤zquez, Tonyo Alcover, Miquel ?ngel March, Aina Llauger... alguns dels fundadors i dirigents entre els m¨¦s coneguts no han trencat, per¨° s¡¯ho miren m¨¦s allunyats. ¡°Jurado s¨ª que ha sortit del grup d¡¯ornitologia per discrep¨¤ncies¡±, indica la responsable de l'entitat. L¡¯ornit¨°leg i gestor ambiental Joan Mayol ¨Cque va ser conseller d'Agricultura en el passat¨C ha fet un llibre sobre la vida inicial de l¡¯organitzaci¨®, una vindicaci¨® de les ess¨¨ncies. La normativa auton¨°mica i el cat¨¤leg d¡¯espais naturals (una cuirassa efectiva) s¨®n fills dels activistes, de la seva insist¨¨ncia.

Els socis i simpatitzants i molts m¨¦s ciutadans han estat el capdavant dels combats m¨¦s importants per salvar ¨¤mbits amena?ats a la natura: la platja d¡¯es Trenc, el parc nacional de l¡¯illa de Cabrera, el parc de sa Dragonera, el parc de ses Salines d¡¯Eivissa i Formentera, o de l¡¯albufera d¡¯es Grau de Menorca. Tamb¨¦ ¨¦s seva la compra de la finca pr¨°pia de la Trapa, per a la cust¨°dia, amb aportacions de 15.000 ciutadans per fer per a tothom un espai de 80 hect¨¤rees arran de mar, als anys vuitanta.

La Trapa, ad¨¦u trist del gestor de la finca col¡¤lectiva

Un punt de tristor, un sem¨¤for de la crisi, ha enva?t els amics de la finca de la Trapa a Mallorca ¨Cbaldada per dos incendis fer¨¦stecs en dues d¨¨cades¨C. Ells, un o dos caps de setmana al mes, anaven a fer tasques de gesti¨® forestal, educativa, recreativa a ¡°ca seva¡±. El naturalista i pag¨¨s de luxe de l¡¯espai, Joan Juan, ha plegat despr¨¦s de 20 anys de d¨¨ria. Se'n va per no haver-se pogut entendre amb la c¨²pula del GOB, una part d¡¯ell mateix. M¨¦s de 100 persones van anar a fer-li la festa i llagrimeta a la finca.

Joan Juan, que sap gestionar finques i jardins per al com¨² i, tamb¨¦, per als senyors grossos que compren redols a la serra de Tramuntana, se n¡¯ha anat per la retallada dels diners destinats a la gesti¨® postincendis; tamb¨¦ es va escap?ar el seu suport econ¨°mic. Mitja junta anterior ha partit els darrers temps.

El pag¨¨s ecologista va fer la malla d¡¯Amics de la Trapa, subhastes, concerts, una crida a la solidaritat internacional amb suport de WWF, International Found for Monuments, Comit¨¨ Su?s de Protecci¨® de les Aus, Societat Zool¨°gica de Frankfurt, Fundaci¨® Biodiversitat, la fundaci¨® Santander, el megaoperador TUI, Preneal i la fundaci¨® Avina del potentat ve¨ª, Stephan Schmidheiny.

Joan Juan plega malgrat les peticions de continuar a la finca dels ecologistes, que estava condemnada a ser urbanitzada i ¨¦s un exemple de generaci¨® de paisatge. ¡°Els arbres sembrats tenen un 90% d'¨¨xit, molt superior al que t¨¦ l'administraci¨®¡±, diu un activista.

Ara una nova generaci¨® i un nou estil d¡¯activisme social ecologista miren de superar els entrebancs intern, els canvis dels temps. En l¡¯ad¨¦u del gestor de la Trapa hi va haver abs¨¨ncies de cl¨¤ssics activistes i de la junta actual. Els Amics de la Trapa van acomiadar el l¨ªder de l¡¯espai. Alguns ecologistes han fet el salt a la pol¨ªtica. Ara es cerca el model 2.0 i de pres¨¨ncia forta al carrer. S¡¯estila una nova manera d¡¯actuar en p¨²blic i en vigil¨¤ncia.