A contracorrent, la incre?ble hist¨°ria de La Ludwig Band

Hi ha grups avan?ats al seu temps, grups d¡¯¨¨poca i grups que van contra corrent. La Ludwig Band pertany, sense cap mena de dubte, a l¡¯¨²ltima categoria. En una ¨¨poca dominada pel hip-hop, el trap, el reggaeton, l¡¯autotune i el calaix de sastre del mestissatge, sis joves d¡¯Espolla (Alt Empord¨¤) han conven?ut p¨²blic i cr¨ªtica amb una m¨²sica m¨¦s pr¨°pia del segle passat, una barreja ins¨°lita de folk-rock progressiu farcida de referents cl¨¤ssics que han sabut interpretar i filtrar correctament. ?s com si una m¨¤quina del temps una mica boja els hagu¨¦s portat cap a aquest present tan incert per recordar-nos que la m¨²sica que ens va enamorar per primera vegada, totes aquelles melodies dels nostres bards preferits, segueix ben vigent.

S¨®n Quim Carandell (veu, compositor i guitarra ac¨²stica), Gabriel Bosch (guitarra), Roger Cassola (bateria), Pau Esteve (teclats), Andreu Galofr¨¦ (baix) i Lluc Valverde (saxofon i clarinet), i el proper 18 de juliol debutaran oficialment al Festival Grec de Barcelona en un dels tres concerts que oferiran aquest estiu i que tamb¨¦ servir¨¤ de plataforma d¡¯avan?ament del proper disc. Es diu Gr¨¤cies per venir (Cer¨¤miques Guzm¨¢n / The Indian Runners, 2023) i ser¨¤ el tercer ¨¤lbum d¡¯una traject¨°ria trepidant que t¨¦ el seu origen fa set anys a l¡¯Alt Empord¨¤, en un lloc tan inh¨°spit com l¡¯antiga caserna de la Gu¨¤rdia Civil d¡¯Espolla. ?s all¨¤ on el grup comen?a a tocar les can?ons que Quim Carandell acumula des de l¡¯adolesc¨¨ncia.

Despr¨¦s d¡¯un treball autoeditat, publiquen Al l¨ªmit de la tonalitat (The Indian Runners, 2020) en plena pand¨¨mia, vuit can?ons emotives i emocionants en qu¨¨ despleguen totes les seves virtuts i propietats com a grup. Hi ha folk progressiu i pop-rock cl¨¤ssic, arranjaments elaborats, narrativa de cantautor, una profunditat mel¨°dica fora mida i aquella sensaci¨® de pau dom¨¨stica que no sentia des d¡¯'Alegria¡¯ d¡¯Ant¨°nia Font. ?s com si Bob Dylan i Pau Riba haguessin fet un disc despr¨¦s d¡¯una excursi¨® crepuscular pel Terraprim amb molta ratafia i bon humor. Tot aix¨° queda resumit en el minut inicial de la ¡®Can?¨® n¨²m. 8 ¡°Te¡¯n recordes¡±¡¯, amb les segones veus de Tarta Relena i un Carandell que mastega les paraules amb la mateixa intenci¨® vision¨¤ria que Dylan. Una hist¨°ria amb cites b¨ªbliques, evocadora i nost¨¤lgica, molt noble, la seva millor can?¨®.

M¨¦s pr¨°pia del segle passat, fan una barreja ins¨°lita de folk-rock progressiu farcida de referents cl¨¤ssic

?s el millor disc de debut que ha donat aquest pa¨ªs des d¡¯Els millors professors europeus, tot i que sempre han estat molt h¨¤bils i esmunyedissos per evitar comparacions amb Manel. No importen tant els noms, per¨°, sin¨® la manera com fan les coses. S¨®n ir¨°nics i sorneguers, per¨° mai insubstancials, i si tenen unes propietats m¨¦s originals, singulars i genu?nes que els altres grups ¨¦s perqu¨¨ han estat capa?os de filtrar millor les seves refer¨¨ncies, que s¨®n molt ¨¤mplies. Han fet un pacte sagrat amb la m¨²sica popular anglosaxona, capturant-ne la sintaxi i adaptant-la perfectament al catal¨¤, aquella cosa tan b¨¨stia que nom¨¦s han sabut desplegar Adri¨¤ Punt¨ª i Pau Riba a cop d¡¯onomatopeies i heptas¨ªl¡¤labs.

¡°Per anar b¨¦, la m¨²sica ha de seguir la lletra¡±, diu Carandell, i potser ¨¦s gr¨¤cies a aquesta declaraci¨® de principis que sonen tan naturals. Rimen assonants i canten heptas¨ªl¡¤labs, tamb¨¦, amb unes lletres que es mouen entre la narraci¨® i la poesia, enginy literari al servei de situacions quotidianes i pensaments ¨ªntims poblats de personatges estrafolaris que semblen sortits del barret atrotinat d¡¯un mag de fira. No s¨®n els primers i esperem que tampoc els darrers, per¨° s¨ª els m¨¦s recents a fer servir el llenguatge amb una vocaci¨® po¨¨?tica, evitant la banalitat per adre?ar-se al p¨²blic i fent-ho sempre des d¡¯una sensibilitat local¨ªssima, amb un catal¨¤ arrelat a una geografia molt concreta.

I de secret m¨¦s o menys ben guardat al rerepa¨ªs cultural, en poc m¨¦s d¡¯un any passen a guanyar el premi Enderrock de la cr¨ªtica al millor disc per La mateixa sort (The Indian Runners, 2021) i fan doblet amb el premi Cerver¨ª a la millor lletra en catal¨¤ per ¡®S¡¯ha mort l¡¯home m¨¦s vell d¡¯Espolla¡¯, un himne agropecuari espollenc a mig cam¨ª del reggae i el rock-and-roll que fa una crida a tenir fills perqu¨¨ un ¡°poble sense nens ¨¦s un poble que ha claudicat¡±. ?s impossible no acabar cantant la tornada, un ¡°s¡¯ha mort s¡¯ha mort¡± alliberador, profundament ultralocal, cat¨¤rtic.

La mateixa sort ¨¦s un homenatge constant als seus artistes i estils preferits. Dylan es mant¨¦ omnipresent a ¡®La tardor que ens vam con¨¨ixer¡¯ i a ¡®Tren a Val¨¨ncia¡¯, i The Beatles treuen el cap a la joia pop que ¨¦s ¡®Sand¨¤lies¡¯. Tamb¨¦ destaca ¡®El fill del rei¡¯, ¨¦s clar, amb aquell deix entre tarambana i festiu que recorda l¡¯estimat Jaume Sisa en un envelat de festa major. I tenen ganes i temps per reivindicar la mem¨°ria hist¨°rica amb una narraci¨® de dos guerrillers que s¡¯enamoren a la Guerra Civil, i de portar-nos a ¡®Jerusalem¡¯ al so d¡¯un blues molt estripat.

Hi ha una forma de cultura catalana que rebrota, sobrevivint sempre als seus il¡¤lusos enterradors

I amb un ritme de treball m¨¦s propi dels grups dels seixanta que dels seus coetanis, l¡¯any passat treuen quatre can?ons noves (¡®Desembre¡¯, The Indian Runners, 2022) i omplen la sala Apol¡¤lo en un concert torrencial que els consagra com el grup del moment. Fan cert el ¡°they got the action, they got the motion, oh yeah the boys can play¡±, que deien els Dire Straits, uns altres dels seus preferits. Apareixen al Grec precisament, en el bonic concert homenatge a Sisa, i tamb¨¦ fan teatre amb l¡¯obra Sant Pere i el farsant, una prova m¨¦s de la seva versatilitat art¨ªstica.

Per tant, res millor que un dels seus directes. Dominen l¡¯escenari amb gran desimboltura, i tot i aquella aparen?a inicial entre amateur i desmanegada, res s¡¯escapa al seu control. S¨®n bons m¨²sics, i darrere d¡¯unes interpretacions molt s¨°lides hi ha una actitud divertida i entusiasta. Els agrada explicar-se (anuncien el to de cada can?¨®) i interactuar amb el p¨²blic, per¨° sense ser pesats i amb una naturalitat na?f encantadora.

Diuen que s¨®n el segon millor grup d¡¯Espolla quan podrien haver estat la banda definitiva de trans-folk-rock progressiu dels anys setanta. Han nascut massa tard, per¨° per sort nostra els tenim aqu¨ª recuperant el fil que molts estranys il¡¤lustres havien teixit abans, fent cert all¨° que hi ha una forma de cultura catalana que rebrota i rebrota, sobrevivint sempre als seus il¡¤lusos enterradors.