Merc¨¨ Ibarz: Literatura de proximitat

L¡¯any 1993, un lector recel¨®s del purament novel¡¤lesc que hagu¨¦s entrat en una llibreria amb la il¡¤lusi¨® de trobar un llibre que trac¨¦s aliances entre la ficci¨® i l¡¯assaig, que conjugu¨¦s narraci¨® i ci¨¨ncia social i se submerg¨ªs en un espai on es jugu¨¦s ambiguament amb la realitat i la ficci¨® i entengu¨¦s la literatura no com un reflex de la vida, sin¨® com una cr¨°nica de les relacions amb la vida, n¡¯hauria sortit decebut.

Potser el convenceria l¡¯arravatada delicadesa verbal d¡¯Enric Casasses a El poble del costat, l¡¯alegraria la intriga al voltant de la mec¨¤nica de la corrupci¨® armada per Ferran Torrent a L¡¯any de l¡¯embotit, i celebraria que els nous contes de Quim Monz¨® a El perqu¨¨ de tot plegat se centressin en el drama intens i risible ocult rere les extravag¨¤ncies anecd¨°tiques i m¨ªnimes de les relacions sentimentals. Per¨° no es fixaria en el thriller social que V¨ªctor Mora proposava a La dona dels ulls de pluja, deixaria de banda el rerefons culturalista dels contes que Xavier Roca-Ferrer reunia a El cap de Penteu, la c¨¤rrega folkl¨°rica de les llegendes que Pep Coll aplegava a Muntanyes male?des no el seduiria gens, en tindria prou de tastar alguna frase de Cames de seda de Maria Merc¨¨ Roca per comprendre que all¨¤ no hi havia d¡¯anar a buscar res perqu¨¨ res hi trobaria, i que Baltasar Porcel publiqu¨¦s a Molts paradisos perduts un seguit de relats que ja figuraven amb anterioritat a les seves novel¡¤les li semblaria una operaci¨® editorial excessivament descarada. De la secci¨® d¡¯assaig, despr¨¦s de fullejar llibres divulgatius, d¡¯arraconar-ne alguns de massa marcats per l¡¯erudici¨®, i de desdenyar-ne molt¨ªssims d¡¯oportunistes aliens a la literatura i al pensament, triaria Viatge pels grans magatzems, de Josep Maria Espin¨¤s, un cas exemplar d¡¯escriptor que observa i il¡¤lumina els racons ins¨°lits d¡¯una realitat habitada per gent tan ordin¨¤ria com el propi lector, per¨° li sabria greu no localitzar enlloc un t¨ªtol vivament recomanat per Antoni Mar¨ª des de Calaceit, publicat per una editorial tan local i min¨²scula com Quaderns de la Glera: l¡¯autora era Merc¨¨ Ibarz (Said¨ª, 1954), una periodista que l¡¯any 1981 havia publicat una breu hist¨°ria d¡¯ETA i deu anys m¨¦s tard un estudi sobre la vida i l¡¯obra de Merc¨¨ Rodoreda, i el llibre es deia La terra retirada.

Per calibrar l¡¯impacte que va representar aquest llibre, reeditat el 1994 per Quaderns Crema, cal recordar que aleshores encara no s¡¯esmentava enlloc la problem¨¤tica de la ¡°Espa?a vac¨ªa¡±, la immigraci¨® no obria tampoc les p¨¤gines dels diaris, i la crisi del camp, els daltabaixos clim¨¤tics i les quotes agr¨ªcoles de la Comunitat Europea apareixia tan sols com una amena?a llunyana i poc cre?ble: a La terra retirada Merc¨¨ Ibarz ja explicava de quina manera els habitants de Said¨ª havien deixat de ser pagesos per esdevenir agricultors, petits propietaris rurals m¨¦s tard, i, a la fi, i de sobte, una gent desorientada i sense professi¨® que rebia subvencions per no treballar una terra on les pomeres i els presseguers havien ocupat el lloc del cereal de regadiu. M¨¦s enll¨¤ de l¡¯explicaci¨® raonada d¡¯uns fets, la for?a del llibre ¨C¡±el gust de contar hist¨°ries¡±- radicava en l¡¯habilitat de Merc¨¨ Ibarz per conjuntar -sense nost¨¤lgia, amb molta sang freda i gens de sentimentalitat- el context social amb els seus avatars familiars, per descriure la relaci¨® que mantenia des de fora de Said¨ª amb la geografia i el paisatge moral del lloc on va n¨¦ixer, per dibuixar a trav¨¦s d¡¯unes imatges dures i potents una ¨¨poca abolida i un present i un futur incerts.

Per¨° per calibrar amb justesa l¡¯impacte de La terra retirada cal recordar sobretot que aleshores Merc¨¨ Ibarz va practicar, amb la impetuositat d¡¯una pionera solit¨¤ria, una manera d¡¯entendre la literatura avui expandida arreu gr¨¤cies a autors com Emmanuel Carr¨¨re, Joan Didion, Olivier Rolin, Charles Reznikoff o Svetlana Aleksi¨¦vitx. Ivan Jablonka ho descriu aix¨ª: ¡°El repte ¨¦s experimentar col¡¤lectivament. Imaginem una ci¨¨ncia social que captivi, una hist¨°ria que commogui perqu¨¨ demostra i que demostra perqu¨¨ s¡¯escriu, una indagaci¨® en la qual es revela la vida dels homes, una forma h¨ªbrida que podem anomenar text-investigaci¨® o creative history: una literatura capa? de dir alguna cosa sobre el m¨®n¡±.

¡®La terra retirada¡¯ ¨¦s una mescla d¡¯autobiografia, investigaci¨® etnogr¨¤fica i cr¨°nica documental

Els llibres de Merc¨¨ Ibarz se situen en aquest territori, en una terra de ning¨², enmig d¡¯una frontera liter¨¤ria: despr¨¦s de la mescla d¡¯autobiografia, investigaci¨® etnogr¨¤fica i cr¨°nica documental que era La terra retirada, va venir La palmera de blat (1995), una relectura del mateix m¨®n vist com si de les cendres del passat n¡¯hagu¨¦s de ressorgir una altra mena de testimoniatge. No hi havia una nova realitat perqu¨¨ la realitat ¨¦s sempre la mateixa, per¨° s¨ª una manera diferent d¡¯interpretar-la: el component on¨ªric s¡¯arrelava a la trama amb una absoluta normalitat i Said¨ª, de cop i volta, adquiria una semblan?a amb la Comala fantasmag¨°rica de Juan Rulfo, les veus dels morts per ordenar el present eren tan reals com les dels vius per no desfer-se del passat, el somni habitava en el mateix espai que la vig¨ªlia, i l¡¯instint tel¡¤l¨²ric de Merc¨¨ Ibarz constru?a uns episodis magistrals al voltant dels ¨²ltims moments de la vida de l¡¯avi de la protagonista, submergida en una realitat tan subjacent o imaginable com la novel¡¤la que protagonitzava. I en els contes urbans de A la ciutat en obres (2002) i de Febrer de carrer (2005) es produ?a el cam¨ª invers i el somni, l¡¯estrany i el passat adquirien una pres¨¨ncia tan real que semblaven que fossin reals: tant en un llibre com a l¡¯altre el lector no sabia si estava davant d¡¯una filigrana espectral, per¨° no tenia cap dubte que llegia uns textos molt ben travats que es resistien a ser interpretats racionalment.

L¡¯afany de Merc¨¨ Ibarz per instal¡¤lar-se en regions frontereres, per¨°, no es limita nom¨¦s a les q¨¹estions formals o al joc interactiu entre g¨¨neres literaris diferents, sin¨® que tamb¨¦ la porta a submergir-se severament al fons de la frontera moral: el centre de la novel¡¤la No parlis de mi quan me¡¯n vagi (2010) s¨®n els esdeveniments ¨ªntims que es produeixen quan es deixa enrere l¡¯edat adulta i s¡¯entreveu el primer av¨ªs de la vellesa, i Vine com est¨¤s (2013) planteja les conseq¨¹¨¨ncies que origina culpar-se o responsabilitzar-se d¡¯una guerra que no s¡¯ha viscut gr¨¤cies a la persist¨¨ncia de la mem¨°ria familiar. En l¡¯esclat feli? d¡¯hibridesa liter¨¤ria que ¨¦s L¡¯amic de la Finca Roja (2017) Merc¨¨ Ibarz es resumeix a ella mateixa i el lector hi retroba la pres¨¨ncia de l¡¯escriptora de sempre, una entusiasta que creu en la perfectibilitat de l¡¯art i en la bellesa de les coses m¨¦s senzilles, conven?uda que la cultura les pot transformar en una ra¨® transcendental, com si la literatura fos una f¨¨rtil frontera des d¡¯on observar la realitat del real, sense maquillatges est¨¨tics ni de forma.

A El soldat de Baltimore (Assaigs sobre literatura i realitat en temps d¡¯autoficci¨®), Xavier Pla comenta una idea del cr¨ªtic franc¨¨s Alexandre Gefen sobre l¡¯emerg¨¨ncia d¡¯autors ¡°d¡¯una literatura de contacte, d¡¯una escriptura de proximitat, capa?os de donar veu als que fins ara no tenien veu¡±, una literatura que busca ¡°cuidar¡± el lector, ¡°intentant curar els traumatismes, individuals i col¡¤lectius, i intensificar l¡¯empatia. La literatura es proclamaria ¨²til perqu¨¨ ens posaria m¨¦s que mai en contacte amb experi¨¨ncies de pensaments de valor moral i perqu¨¨ ens permetria recompondre a l¡¯alteritat en una societat esclatada en individus¡±. ?s l¡¯afany que ha guiat la traject¨°ria liter¨¤ria de Merc¨¨ Ibarz, com si no tingu¨¦s altra opci¨® que complir amb la intricada obligaci¨® de ser fidel a ella mateixa i al seu car¨¤cter d¡¯escriptora insubornable mentre cuida apassionadament la salut moral dels seus lectors.