Cr¨°nica d¡¯un cop d¡¯estat: exiliats a Barcelona recorden el final de Salvador Allende

Cada 11 de setembre, al barri del Carmel, diverses entitats ve?nals, sindicats i partits pol¨ªtics, organitzen un acte d¡¯homenatge a qui fou president de Xile, Salvador Allende Gossens, v¨ªctima l¡¯11 de setembre de 1973 d¡¯un sanguinari cop d¡¯estat. Des de fa m¨¦s de 30 anys, centenars de persones s¡¯apleguen a la pla?a que duu el nom del President, inaugurada el 1985, amb l¡¯impuls de l¡¯alcalde Pasqual Maragall, que va procurar no faltar mai a aquesta cita, abans d¡¯anar als actes institucionals de la Diada. Aquest any 2023, la cita del Carmel tindr¨¤ una rellev¨¤ncia especial. Es compleix el 50 aniversari d¡¯aquells fets que van commoure el m¨®n i que tindrien impacte durador en les estrat¨¨gies dels partits d¡¯esquerra.

L¡¯acte del Carmel ¨¦s d¡¯una exquisida senzillesa, que hagu¨¦s agradat al president xil¨¨. Sobre un entarimat de fusta i un equip de so propi d¡¯un acte reivindicatiu dels anys 70, es succeeixen parlaments breus que relliguen l¡¯exili xil¨¨ i la solidaritat catalana. Quan acaben les intervencions, es produeix un gran silenci que tensa l¡¯ambient. Se sent una sintonia ratllada, unes turbul¨¨ncies en l¡¯aire i emergeix la veu d¡¯Allende, que parla per Radio Magallanes. ¡°Seguramente sea esta la ¨²ltima oportunidad de dirigirme a ustedes...¡± diu als conciutadans que l¡¯escolten en aquella hora amarga.

El discurs, improvisat en dram¨¤tiques circumst¨¤ncies, tenia una clarivid¨¨ncia sorprenent. No nom¨¦s pel valor del que deia un president assetjat, sin¨® perqu¨¨ tot el que va fer aquell mat¨ª sembla tenir un sentit, un significat i una intenci¨® sorprenents. I el discurs ¨¦s el triomf p¨°stum de la paraula. Intueix que aquelles paraules a l¡¯aire perduraran. ¡°Mis palabras no tienen amargura sino decepci¨®n. Que sean ellas el castigo moral para los que han traicionado el juramento que hicieron¡±. I efectivament, van ser el c¨¤stig moral que van carregar els militars colpistes per la resta dels seus dies. Perqu¨¨ les seves ¨²ltimes paraules van esdevenir, amb els anys, la darrera paraula. La que perdura, la m¨¦s important, la que tanca l¡¯acte. La que ressonar¨¤ com un eco tot el dia. Si l¡¯evocaci¨® d¡¯una trag¨¨dia pot tenir bellesa, aquest ¨¦s un moment d¡¯emoci¨® sublim. Una imatge que fa just¨ªcia a la democr¨¤cia i honora la mem¨°ria d¡¯Allende.

Per¨°, com es van escoltar aquelles paraules en directe? Com les van viure els militants de la Unidad Popular, aquell mat¨ª de setembre de 1973? A trav¨¦s dels testimonis d¡¯Eulogio D¨¢valos, Juan Fravega i Salvador Goya intentem aproximar-nos a la viv¨¨ncia personal de viure el cop d¡¯estat en directe. Tots tres s¨®n xilens que es van haver d¡¯exiliar a Catalunya. Salvador Goya va morir l¡¯any 2015 a Barcelona, amb una vida plena de comprom¨ªs amb la cooperaci¨®. D¨¢valos i Fravega han estat i continuen sent l¡¯¨¤nima del Centre Salvador Allende i impulsors de l¡¯acte d¡¯homenatge.

Canvi de sistema econ¨°mic

L¡¯11-S dels xilens semblava la cr¨°nica d¡¯un cop fatalment anunciat. L¡¯estrat¨¨gia de tensi¨® i el sabotatge estaven en marxa gaireb¨¦ des del mateix dia en qu¨¨ Allende, tres anys abans, havia pres possessi¨® de la presid¨¨ncia de Xile. Com a dirigent del partit socialista encap?alava la Unitat Popular, una coalici¨® d¡¯esquerres creada el 1970.

S¡¯han analitzat moltes causes per explicar la situaci¨® cr¨ªtica a la qual s¡¯havia arribat el 1973. Darrera de totes elles hi ha la determinaci¨® de dur a la pr¨¤ctica el programa electoral amb el qual Allende havia guanyat. El 4 de setembre de 1970, des del balc¨® de la seu de la Federaci¨® d¡¯Estudiants de Xile, va improvisar el primer discurs despr¨¦s de la vict¨°ria electoral, en el qual ja hi havia aquesta frase: ¡°cumpliremos el compromiso hist¨®rico que hemos contra¨ªdo, de convertir en realidad el programa de la Unidad Popular¡±. Un programa certament radical, en el sentit que no pretenia ser una alternan?a m¨¦s, sin¨® que ambicionava fer una transici¨® democr¨¤tica cap al socialisme. Un canvi de sistema econ¨°mic.

A mesura que el programa s¡¯anava concretant ¨Camb millores socials en el camp de l¡¯educaci¨®, la sanitat, la reforma agr¨¤ria i amb la recuperaci¨® de la sobirania sobre els recursos naturals, que simbolitzaria la nacionalitzaci¨® definitiva del coure¨C, l¡¯oposici¨® es radicalitzava alimentant una onada de rancor que anava m¨¦s enll¨¤ del debat pol¨ªtic o la discussi¨® ideol¨°gica. Per¨° malgrat l¡¯alta tensi¨® existent el 1973 ¡ªenfrontaments al carrer, vagues patronals, alt¨ªssima inflaci¨®, intents de cop d¡¯estat, manca de productes b¨¤sics, enfrontament amb el poder judicial¡ª la Unitat Popular mantenia i augmentava el seu recolzament electoral. El mar? de 1973, sis mesos abans del cop, la coalici¨® d¡¯esquerres havia aconseguit un 43,5% dels sufragis. Precisament va ser la decisi¨® d¡¯Allende de convocar un refer¨¨ndum en forma de plebiscit per fer front als darrers atacs de l¡¯oposici¨®, el que precipitar¨¤ el cop d¡¯estat. Armes contra urnes, en la seva versi¨® m¨¦s nua i criminal.

El mat¨ª de l¡¯11 de setembre, quan Allende sap que hi ha moviment de tropes, es dirigeix cap a La Moneda. El cop s¡¯ha posat en marxa a les 6 a Valpara¨ªso. A les 7:20 el President arriba al Palau presidencial. Els seus moviments aquell mat¨ª de dimarts, fins a l¡¯hora de la seva mort, estan extraordin¨¤riament documentats al llibre que escrigu¨¦ anys despr¨¦s ?scar Soto, un dels metges personals del President que va viure l¡¯assalt a La Moneda. Segurament, tot i la gravetat de la situaci¨®, Allende ha de confiar encara que pot resoldre-la. Com en el tanquetazo del mes de Juny, com altres atemptats i provocacions, ell deu confiar en la seva persuasi¨®, capacitat de di¨¤leg i, sobretot, en el valor sagrat de la legalitat constitucional que l¡¯empara.

Viv¨¨ncies del cop

Aquell dimarts Juan Fravega s¡¯aixeca a les set, com cada mat¨ª i, mentre pren el caf¨¨, escolta a la r¨¤dio que hi ha moviments de tropes a diversos punts del pa¨ªs. Amb la seva companya, Cec¨ªlia, decideixen agafar el Citro?n dos cavalls i anar cap a la f¨¤brica Bayer, on treballen tots dos, ¡°con la ilusa idea de ir a defender las empresas, que era la consigna ?verdad? ¡ªrecorda ir¨°nicament¡ª y digo la ilusa idea porque all¨¢ no hab¨ªa ni un petardo, como m¨ªnimo en la Bayer¡±. Cec¨ªlia ¨¦s secret¨¤ria del sindicat de treballadors professionals de l¡¯empresa. Ella simpatitza amb els comunistes, ell ¨¦s m¨¦s proper als socialistes. Ella treballa a la secci¨® agropecu¨¤ria, ell a la farmac¨¨utica. Viuen en un pis llogat a la part alta de Santiago i arriben a la Bayer al cap de mitja hora seguint l¡¯avinguda que voreja el riu Mapocho,.

A les 8 ja s¨®n a l¡¯aparcament interior de l¡¯empresa. All¨¤, des de la r¨¤dio del cotxe, escolten Allende per primera vegada. El president far¨¤ quatre breus al¡¤locucions a trav¨¦s de la r¨¤dio abans de la darrera i m¨¦s coneguda. Juan Fravega pren consci¨¨ncia que la situaci¨® ¨¦s realment dram¨¤tica. A la primera comunicaci¨®, a les 7:55 per Radio Corporaci¨®n, Allende ja transmet una imatge de soledat i de silenci que el deu envoltar: el silenci dels que no responen, el silenci dels desertors. Parla com a president de la Rep¨²blica i s¡¯adre?a en primera persona als treballadors als quals demana que s¡¯encaminin als llocs de treball, mantinguin la serenitat i evitin les provocacions. ?s el que faran Juan i Cec¨ªlia i altres companys de la Bayer. Evidentment, encara no poden sospitar que res no servir¨¤ per aturar ni ajornar el cop. Les tres armes de l¡¯ex¨¨rcit s¡¯han conxorxat ¡ªinstigades per forces reaccion¨¤ries i amb l¡¯ajut dels Estats Units¡ª per fer caure el govern. Com passa amb els cops d¡¯estat, la conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s que acaben tamb¨¦ amb la democr¨¤cia.

Eulogio D¨¢valos, nascut a Santiago de Xile, ¨¦s m¨²sic i compositor, de fam¨ªlia de m¨²sics, virtu¨®s guitarrista. L¡¯any 1973 treballava a la Universitat T¨¨cnica de l¡¯Estat. El mat¨ª del dia 11 escolta amb preocupaci¨® la primera al¡¤locuci¨® d¡¯Allende. Informa que s¡¯ha aixecat la Marina a Valpara¨ªso, per¨° que cal mantenir la calma i que no ¨¦s una rebel¡¤li¨® general. Eulogio subratlla aquesta err¨°nia percepci¨® d¡¯Allende, perqu¨¨ els principals tra?dors seran, com correspon a una trag¨¨dia shakesperiana, aquells en qui encara confiava.

Com Juan Fravega i tants d¡¯altres que intenten arribar a la feina, Eulogio tamb¨¦ es dirigeix a la Universitat. ¡°Entonces nosotros ten¨ªamos orden que si ven¨ªa una asonada fascista, que ya era pr¨¢cticamente anunciada, nos present¨¢ramos a primer¨ªsima hora en la misma Universidad, a ocupar nuestros lugares de trabajo, nuestro sitio¡±. Per¨° Santiago ¨¦s una ciutat molt extensa, el transport p¨²blic gaireb¨¦ no funciona i la Universitat T¨¨cnica queda molt lluny. Aix¨ª que, com altres que s¡¯atreveixen a sortir de casa, caminen fins que topen amb el primer control dels militars, fortament armats. ¡°Devu¨¦lvanse ustedes a sus casas porque ya de aqu¨ª, hacia el centro de Santiago, no pasa nadie¡±. Amb barreja de por i frustraci¨® torna cap a casa, assumint amb realisme que la resist¨¨ncia contra el cop d¡¯estat ¨¦s impossible. Quan arriba a casa, aconsegueix sintonitzar Radio Magallanes en una radio a piles i escolta les ¨²ltimes paraules d¡¯Allende.

Eulogio no recorda l¡¯hora exacta, per¨° les cr¨°niques l¡¯han fixada amb precisi¨®. A les 9:10 del dimarts 11 de setembre, Allende ha connectat amb Radio Magallanes, l¡¯emissora vinculada al partit comunista. ¡°Necesito que me saquen al aire immediatamente, compa?ero¡±. I articula el que ell sap que ser¨¤ el seu testament pol¨ªtic, el testimoni amb el que plantejar¨¤ la darrera batalla contra els colpistes.

Premonit¨°riament ja anuncia que ¡°seguramente ¨¦sta sea la ¨²ltima oportunidad en que pueda dirigirme a ustedes¡­¡± Informa que Radio Portales i Radio Corporaci¨®n han estat bombardejades, repassa breument la tra?ci¨® dels militars ¡ªaquest ep¨ªtet els perseguir¨¤ sempre¡ª, per¨° no s¡¯entret¨¦ parlant dels autors materials. Es centra en identificar i denunciar els autors intel¡¤lectuals de la barb¨¤rie: el capital forani, l¡¯imperialisme i la reacci¨® ¡°... del mismo sector social que hoy estar¨¢ en sus casas esperando reconquistar el poder, por mano ajena, para seguir defendiendo sus granjer¨ªas y sus privilegios¡±. Allende admet la gravetat de la situaci¨®, anuncia ja la seva decisi¨® ¨C¡±pagar¨¦ con mi vida la lealtad del pueblo¡±¡ª i dedica la part central del discurs a recon¨¨ixer la fortalesa, el coratge i la vitalitat dels sectors socials que l¡¯han recolzat, una enumeraci¨® que ¨¦s un exemple de ret¨°rica brillant i triomfadora, perqu¨¨ anomenant i adre?ant-se ¡°a aquellos que ser¨¢n perseguidos¡± els eleva moralment per damunt dels colpistes. I, amb pragmatisme, fa una clara recomanaci¨®: ¡°el pueblo debe defenderse, pero no sacrificarse¡±.

Aquest ¨¦s el missatge principal que Salvador Goya interioritza. Havia nascut a Santiago de Xile el 1943, quatre anys despr¨¦s que la seva mare i el seu avi matern, catalans tots dos, hi arribessin a bord del Winnipeg, el vaixell que va aconseguir Pablo Neruda per transportar refugiats espanyols despr¨¦s de la guerra civil. L¡¯avi Roset havia estat un dels fundadors del PSUC a l¡¯Alt Camp, d¡¯on eren originaris. La mare, Salom¨¦ Roset, havia estat mestre durant la Rep¨²blica. Per aix¨° ha apr¨¨s de petit el catal¨¤ a casa. Militant del Partit Comunista de Xile des dels 18 anys, Salvador Goya ¨¦s en aquells moments Director d¡¯ENARA, una empresa nacional de recanvis automotrius. ENARA ¨¦s producte d¡¯una visi¨® avan?ada que alguns havien tingut abans de la vict¨°ria d¡¯Allende. A un pa¨ªs en el qual el parc m¨°bil de transport era majorit¨¤riament d¡¯origen nord-americ¨¤, calia garantir el manteniment de la flota. I aix¨ª va n¨¦ixer l¡¯empresa p¨²blica que assegurava la importaci¨® i distribuci¨® dels recanvis i que seria clau per fer front al bloqueig dels transportistes durant alguns per¨ªodes del govern de la Unitat Popular.

ENARA estava al costat de l¡¯aeroport militar de Los Cerrillos. Mentre Salvador Goya es dirigeix en cotxe cap all¨¤, abans de les 7 del mat¨ª, escolta les primeres informacions sobre l¡¯aixecament de la Marina a Valpara¨ªso. Quan arriba a l¡¯empresa ja veu l¡¯aeroport en estat d¡¯alerta, amb sacs de sorra i metralladores al voltant. ¡°En els primers moments no sabem exactament qu¨¨ hav¨ªem de fer. No sab¨ªem qu¨¨ fotre¡±. Les primeres i quasi ¨²niques accions que emprenen s¨®n el bloqueig del funcionament de l¡¯empresa, la documentaci¨® de documents que puguin ser comprometedors i, finalment, envien la gent cap a casa, especialment els m¨¦s temorencs.

Goya escolta el discurs d¡¯Allende des de la r¨¤dio de l¡¯empresa. ¡°Crec que en aquell moment no copsem la import¨¤ncia del discurs. Jo almenys llavors no vaig ser conscient del que significa: estem desbordats, hi ha un cop d¡¯estat, tenim altres preocupacions¡­. M¡¯emociono, per¨° l¡¯¨²nic missatge que m¡¯arriba ¨¦s que podem perdre. per¨° que no ens hem de rendir¡±. Goya, pragm¨¤tic, ent¨¦n les paraules d¡¯Allende com una crida a la resist¨¨ncia, per¨° no ara, no avui, sin¨® en un futur indeterminat. Encara no ho sap, per¨° amb la perspectiva del temps, semblar¨¤ clar que el su?cidi d¡¯Allende ¨¦s moltes coses a la vegada: una mostra de coher¨¨ncia amb el seu mandat, un exemple de coratge i honor, per¨° tamb¨¦, des d¡¯un punt de vista pr¨¤ctic, un intent de sacrificar-se per evitar m¨¦s morts.

El palau bombardejat

L¡¯assalt a La Moneda comen?a a primera hora del mat¨ª, quan les tropes revoltades encerclen el Palau. Durar¨¤ fins a les 14:00, moment en que Allende es su?cida. S¨®n les tr¨¤giques hores d¡¯un combat desigual i carregat de simbolisme, perqu¨¨ efectivament, els que fan costat a Allende i ell mateix, es defensen amb les poques armes que tenen i les que deixen, quan abandonen l¡¯edifici, els Carabineros encarregats de la seguretat de l¡¯edifici. A Palau ja nom¨¦s hi quedaran unes quaranta persones, entre elles diversos metges, les filles d¡¯Allende i la seva secret¨¤ria, alguns assessors i un petit grup d¡¯amics personals.

La barb¨¤rie dels colpistes i la seva determinaci¨® de provocar terror queda reflectida en el fet que no nom¨¦s es mobilitzen tancs i regiments d¡¯infanteria sin¨® que interv¨¦ la for?a a¨¨ria per bombardejar La Moneda. ?s una desproporci¨® grotesca. Juan Seoane, cap de la Gu¨¤rdia Presidencial, present aquell dia a La Moneda, dir¨¤ anys m¨¦s tard davant de la Comissi¨® Retting: ¡°una defensa era imposible, hab¨ªa pocas armas, ninguna de ataque. Creo que m¨¢s que un acto de guerra el permanecer all¨¢ era un acto de dignidad¡±. Hi coincidir¨¤ Jes¨²s M. Mart¨ªnez, a la seva biografia sobre el president, quan afirma: ¡°Allende encabez¨® a balazos, no la defensa de La Moneda, que era in¨²til, sin¨® la representaci¨®n de la defensa de La Moneda. Era su forma de dar la cara que no daban los instigadores ni los autores del golpe¡±.

Juan Fravega ha estat transportant companys amb el seu 2CV, des de la f¨¤brica Bayer fins als seus barris de resid¨¨ncia. Cec¨ªlia, la seva dona, s¡¯ha quedat a la f¨¤brica. Quan torna d¡¯un d¡¯aquests trasllats, cap a les onze i mitja diu, pugen junts al terrat de la Bayer. Des d¡¯all¨¤ veuen el bombardeig de La Moneda. ¡°Vimos la acci¨®n de los Hawker-Hunter tirando las bombas¡±. Juan, com molts xilens, sap i recorda perfectament la modalitat dels avions, que faran fins a vuit passades per sobre del Palau.

A les quatre de la tarda Salvador Goya marxa d¡¯ENARA, on no hi quedar¨¤ ning¨² m¨¦s. Eulogio D¨¢valos no ha pogut arribar a la Universitat T¨¨cnica, ocupada pels militars, on faran molts detinguts, entre ells el seu amic i company V¨ªctor Jara, que ser¨¤ torturat i mort m¨¦s tard. Juan Fravega i Cec¨ªlia marxen a les tres de la Bayer per no exposar-se a quedar al carrer durant el toc de queda. La f¨¤brica queda quasi abandonada. Tots hauran de prendre el cam¨ª de l¡¯exili: aquell dia Xile entra en un per¨ªode de 17 anys de dictadura i repressi¨® per a milers de persones. Salvador Goya passar¨¤ molt aviat a la clandestinitat i el mateix partit comunista li recomanar¨¤ abandonar el pa¨ªs. Juan Fravega ser¨¤ detingut, amb la seva dona, a principis d¡¯octubre, i seran traslladats al tristament c¨¨lebre Estadio Nacional, on m¨¦s de 7.000 xilens seran torturats. Quan aconsegueixen sortir-ne entenen que han de marxar de Xile i emprendre el cam¨ª de l¡¯exili.

Tots tres, com altres exiliats xilens, reivindicaran l¡¯experi¨¨ncia de la Unitat Popular i mantindran viva la mem¨°ria de Salvador Allende, com un tribut a la coher¨¨ncia i a la dec¨¨ncia pol¨ªtica. Faran que, cada any a Barcelona, com a molts racons del m¨®n, les seves ¨²ltimes paraules triomfin per sobre la mesquinesa, la viol¨¨ncia i la tra?ci¨®. ¡°Sigan ustedes sabiendo que, mucho m¨¢s temprano que tarde, de nuevo se abrir¨¢n las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor¡±.