La llengua de Carme Junyent

¡°L¡¯olor en el cervell del canvi de les estacions de l¡¯hivern a l¡¯estiu, el perfum ambiental agredol? de la verema, la imatge de l¡¯esgl¨¦sia de Sant Pere enclavada dins del terme del Castell i els gegants i nans dansant i ballant a les festes del poble¡±. Aix¨ª recordava la ling¨¹ista Carme Junyent, que va morir el 3 de setembre, el seu poble. Va n¨¦ixer l¡¯any 1955 a Masquefa (Anoia). De petita volia ser mestra i per aconseguir-ho va estudiar el batxillerat internada, per¨° un professor a COU li va descobrir la seva aut¨¨ntica vocaci¨®: la filologia. Eudald Sol¨¤ era professor de literatura espanyola, per¨° a classe aquest deixeble de Salvador Espriu tamb¨¦ ensenyava des dels cl¨¤ssics al Kavafis que estava traduint. Encara amb l¡¯uniforme del col¡¤legi de monges, Junyent va assistir una manifestaci¨® a les acaballes del franquisme. Quan els grisos comen?aven la r¨¤tzia, ella va dissimular repetint a una companya la lli?¨® impartida aquell dia per Sol¨¤: un comentari de ¡°L¡¯albatros¡± de Baudelaire. ?s una an¨¨cdota que revela el seu tarann¨¤.

Carme Junyent va comen?ar a estudiar filologia a la Universitat de Barcelona. Com ella mateixa va explicar a Josep Maria Mu?oz a L¡¯Aven?, un estiu va viatjar a Alemanya i va descobrir-hi l¡¯Institut d¡¯Estudis Africans. Hi ampliaria estudis. Tamb¨¦ aprofundiria en la mat¨¨ria a les universitats de Col¨°nia i de Calif¨°rnia. Malgrat que mai va viatjar a l¡¯?frica, la seva especialitat foren les lleng¨¹es africanes. A Marburg un dels professors que m¨¦s la van impactar va ser Robert G. Armstrong, especialista en la llengua idoma de Nig¨¨ria. Sense dir-li res Junyent li va regalar un volum de la poesia completa d¡¯Espriu. Armstrong la va anar a trobar a la biblioteca i li va demanar que lleg¨ªs uns versos perqu¨¨ volia sentir el so del catal¨¤.

Quan va tornar a Barcelona, amb la decisi¨® de deixar sem¨ªtiques i dedicar-se a la ling¨¹¨ªstica, va contactar amb un dels millors docents de la democr¨¤cia a l¡¯edifici hist¨°ric de la UB: Jes¨²s Tus¨®n. A l¡¯obituari que va escriure sobre Tus¨®n, publicat a la revista acad¨¨mica Llengua & Literatura, Junyent va esbossar la g¨¨nesi d¡¯un espai acad¨¨mic de refer¨¨ncia: ¡°tres joves ling¨¹istes -Jes¨²s Tuson, Sebasti¨¤ Serrano i Eugenio Mart¨ªnez Celdr¨¢n- funden un departament de ling¨¹¨ªstica general que ser¨¤ pioner a l¡¯Estat Espanyol i l¡¯impregnen d¡¯un tarann¨¤ que encara ara marca profundament la Secci¨® de Ling¨¹¨ªstica del Departament de Filologia Catalana i Ling¨¹¨ªstica General de la Universitat de Barcelona¡±. Va ser en aquest espai on Junyent va desenvolupar el gruix de la seva traject¨°ria intel¡¤lectual.

Jes¨²s Tus¨®n li va dirigir la tesina i la tesi doctoral: La classificaci¨® de les lleng¨¹es d¡¯?frica. L¡¯inter¨¨s per les lleng¨¹es africanes esdevindria l¡¯inter¨¨s per les lleng¨¹es amena?ades. ¡°La situaci¨® ling¨¹¨ªstica del continent afric¨¤ pot ser vista des de dues perspectives: o b¨¦ com el darrer reducte de la diversitat ling¨¹¨ªstica o b¨¦ com un lloc estrat¨¨gic des d¡¯on es pot iniciar el capgirament del proc¨¦s d¡¯homogene?tzaci¨® ling¨¹¨ªstica que s¡¯est¨¤ donant arreu del m¨®n¡±. Va ser tamb¨¦ Tus¨®n qui l¡¯encamin¨¤ cap a un home de cultura que ella sempre va considerar clau per a la seva traject¨°ria: Xavier Folch.

¡°Algun dia alg¨² estudiar¨¤ la feina com a editor de Xavier Folch¡±, va escriure Junyent. Tamb¨¦ va fer aquesta confessi¨®: ¡°a mi el Xavier em va canviar la vida. Me la va canviar quan em va publicar el primer llibre i me la va encarrilar quan va saber veure, en els meus primers llibres, una vocaci¨® per a la qual jo encara no tenia nom¡±. El mes de gener de 1986 Folch havia publicat El luxe del llenguatge de Tus¨®n. Aquell llibre, que va tenir un ¨¨xit considerable, va iniciar l¡¯aposta sostinguda per la ling¨¹¨ªstica de la Biblioteca Universal de l¡¯editorial Emp¨²ries. Tus¨®n va recomanar a Folch que publiqu¨¦s Les lleng¨¹es d¡¯?frica de Junyent. ¡°No es vendr¨¤¡±, li va dir, ¡°per¨° s¡¯ha de publicar¡±. Folch li va explicar que intentava reeditar Las luchas de las lenguas en la Pen¨ªnsula Ib¨¦rica d¡¯Antonio Tovar, per¨° no se¡¯n sortir i li va proposar que ella escriv¨ªs un assaig amb aquest t¨ªtol: Vida i mort de les lleng¨¹es. Es va publicar el 1992. Sense l¡¯enc¨¤rrec del llibre, va escriure Junyent, ¡°crec que ni la meva vocaci¨® ni el Grup d¡¯Estudi de Lleng¨¹es Amena?ades (GELA) s¡¯haurien arribat a desenvolupar¡±.

Estudiava qu¨¨ amena?ava les lleng¨¹es i com morien. El 1999 va publicar l¡¯article ¡°El catal¨¤, una llengua en perill d¡¯extinci¨®?¡±. La seva ¨°ptica no era la de la socioling¨¹¨ªstica, sin¨® la de l¡¯antropologia ling¨¹¨ªstica. Comparava el cas del catal¨¤ amb d¡¯altres lleng¨¹es amena?ades que havia estat substitu?des. Tenia clar qu¨¨ era fonamental perqu¨¨ aquesta substituci¨® no es produ¨ªs: ¡°l¡¯¨²nic que ¨¦s imprescindible perqu¨¨ una llengua sobrevisqui ¨¦s que els parlants l¡¯usin i la transmetin¡±. El seu comprom¨ªs era treballar per aturar aquest proc¨¦s. ¡°Entenc la ling¨¹¨ªstica com una forma de comprom¨ªs¡±. Aquest comprom¨ªs, abans que res, era amb la seva llengua: el catal¨¤. Aquest comprom¨ªs, que acad¨¨micament fonamentava al GELA a trav¨¦s de la recerca i les publicacions, ¨¦s all¨° que va atorgar-li un prestigi c¨ªvic creixent que explica la gran commoci¨® que ha provocat la seva mort. El 2019 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi.

La responsabilitat c¨ªvica de l¡¯acad¨¨mic tamb¨¦ la va exercir amb un altre comprom¨ªs ling¨¹¨ªstic que t¨¦ repercussions socials. El 19 de mar? de 2010 el GELA va organitzar una jornada que pretenia revisar com havia afectat a la llengua catalana l¡¯aplicaci¨® de l¡¯anomenat llenguatge no sexista. A Junyent la q¨¹esti¨® no li venia de nou. Quan estudiava a Calif¨°rnia es va fixar en un ¨²s ling¨¹¨ªstic de l¡¯angl¨¨s que comen?ava a assajar-se: explicitar el g¨¨nere perqu¨¨ l¡¯angl¨¨s ¨¦s una llengua que no el marca i aix¨ª no s¡¯exclo?a el femen¨ª per sistema. De fet la q¨¹esti¨® del marcador del g¨¨nere tamb¨¦ el va estudiar a algunes lleng¨¹es africanes. I all¨° que tenia clar ¨¦s que la distinci¨® de g¨¨nere no s¡¯adaptava a la gram¨¤tica de les lleng¨¹es rom¨¤niques. No nom¨¦s ho va provar des de la ling¨¹¨ªstica, sin¨® que tamb¨¦ va desactivar-ho fent-ho saber a les institucions p¨²bliques. Va defensar la seva posici¨® amb fermesa i es va enfrontar als atacs de sectors feministes amb rigor i afany divulgador. El volum col¡¤lectiu Som dones, som ling¨¹istes, som moltes i diem prou va aixecar una certa polseguera i li va donar una visibilitat medi¨¤tica notable.

Tenia el despatx al cinqu¨¨ pis de l¡¯edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia. El curs 2022/23 va impartir diverses assignatures, inclosa la de ¡°Lleng¨¹es del m¨®n¡±. Al web de la UB s¡¯especifiquen quines eren les seves l¨ªnies de recerca: antropologia ling¨¹¨ªstica, lleng¨¹es de la immigraci¨®, substituci¨® ling¨¹¨ªstica. Malata des de feia mesos, els seus fills han comunicat la seva mort a trav¨¦s d¡¯una piulada. La professora Carme Junyent Era habitual a Catalunya R¨¤dio i col¡¤laboradora regular del digital Vilaweb. All¨¤ va voler publicar-hi el seu testament vital: ¡°Morir-se en catal¨¤¡±. ?s un testimoni de dignitat.